Cada 25 de juliol es commemora el Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments, una jornada destinada a conscienciar la població sobre una causa de mort que, en una gran proporció dels casos, es pot evitar mitjançant l’educació, la supervisió, la formació i l’aplicació de mesures de seguretat adequades.

Un problema mundial que pot afectar qualsevol persona

L’ofegament es produeix quan una persona pateix dificultats respiratòries com a conseqüència de la immersió o submersió en un líquid. El resultat pot ser la mort, la supervivència amb seqüeles o la recuperació sense danys aparents. Tot i que habitualment s’associa a platges i piscines, també es pot produir en rius, llacs, canals, pous, embassaments, dipòsits d’aigua i fins i tot en l’entorn domèstic.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, els ofegaments causen més de 300.000 morts cada any, fet que equival aproximadament a 30 defuncions cada hora. Prop d’una quarta part de les víctimes són menors de cinc anys, i l’ofegament es troba entre les deu principals causes de mort dels infants d’entre 5 i 14 anys a escala mundial.

El risc no es distribueix de manera uniforme. Més del 90 % de les morts es produeixen en països d’ingressos baixos i mitjans, especialment en rius, llacs, pous, piscines i sistemes domèstics d’emmagatzematge d’aigua. Els infants, els adolescents, les persones que viuen en zones rurals i aquelles que treballen o es desplacen habitualment a prop de l’aigua es troben entre els grups més exposats.

Per què es produeixen els ofegaments?

No hi ha una única causa. Normalment, l’accident és conseqüència de la combinació de diversos factors de risc.

En el cas dels infants petits, un dels principals perills és la manca de supervisió continuada. Un menor pot caure a l’aigua silenciosament i quedar submergit en pocs segons. Per aquest motiu, la presència física d’un adult no és suficient si aquest està distret, utilitza el telèfon mòbil o realitza altres activitats.

Entre els joves i els adults, el risc pot augmentar pel consum d’alcohol, l’excés de confiança, el desconeixement de l’entorn, els corrents, l’onatge, la fatiga o la pràctica d’activitats aquàtiques sense l’equipament adequat.

També hi influeixen l’absència de barreres al voltant de les piscines, la manca d’armilles salvavides, la navegació en embarcacions insegures, l’incompliment de les indicacions dels socorristes i l’entrada a l’aigua en zones no vigilades.

A aquests factors s’hi afegeixen els fenòmens meteorològics extrems. Les inundacions sobtades poden arrossegar vehicles i persones, bloquejar vies d’evacuació i transformar ràpidament carrers, barrancs o passos subterranis en llocs extremadament perillosos.

T'interessa: Senyalització costanera. Com llegir i entendre els cartells de seguretat

La supervisió infantil ha de ser permanent

Quan hi ha menors a prop de l’aigua, la vigilància ha de ser directa, pròxima i ininterrompuda. Els elements de flotació recreatius, com ara braçals, flotadors o matalassos inflables, no substitueixen la supervisió d’un adult ni ofereixen la mateixa protecció que una armilla salvavides homologada.

Les piscines particulars han de disposar de barreres físiques que impedeixin l’accés no controlat. És recomanable instal·lar tancaments complets, portes amb tancament automàtic i sistemes que dificultin que un infant pugui entrar sol a la zona de bany.

També cal buidar o protegir recipients, dipòsits i piscines portàtils petites. Una quantitat d’aigua aparentment reduïda pot representar un risc per als nadons i els infants petits.

Aprendre a nedar no elimina tots els riscos

L’ensenyament de la natació i de les competències bàsiques de seguretat aquàtica constitueix una mesura preventiva fonamental. Tanmateix, saber nedar no converteix una persona en invulnerable.

T'interessa: Per què saber nedar no evita l’ofegament

Els corrents, les baixes temperatures, el cansament, els cops, una profunditat inesperada o una emergència mèdica poden superar fins i tot nedadors experimentats. Per aquest motiu, sempre s’han de respectar les banderes, les zones delimitades, les advertències dels serveis de salvament i les condicions meteorològiques.

En embarcacions i activitats com el caiac, la vela o la pesca, és essencial utilitzar una armilla salvavides de la mida adequada i correctament ajustada. A més, cal informar una altra persona sobre la ruta prevista, comprovar l’estat de l’equipament i consultar les previsions abans de sortir.

Com actuar davant d’una emergència aquàtica

Quan una persona té dificultats a l’aigua, la primera mesura ha de ser avisar immediatament els serveis d’emergència i alertar els socorristes.

Una persona sense formació específica no s’ha de llançar a l’aigua impulsivament, ja que podria convertir-se en una segona víctima. Sempre que sigui possible, cal ajudar des d’una posició segura mitjançant una perxa, una corda, un cèrcol salvavides o un altre objecte flotant.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Si la víctima ha estat extreta de l’aigua i no respira amb normalitat, cal iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar i seguir les instruccions del centre coordinador d’emergències. La formació en primers auxilis i reanimació pot marcar la diferència durant els primers minuts, abans que arribi l’assistència sanitària.

Fins i tot quan una persona sembla haver-se recuperat, ha de ser avaluada per professionals sanitaris si ha patit una immersió significativa, dificultats respiratòries, pèrdua de consciència o símptomes posteriors.

La prevenció requereix una responsabilitat compartida

La reducció dels ofegaments no depèn exclusivament de les decisions individuals. Les administracions públiques han d’impulsar normatives de seguretat, sistemes d’alerta primerenca davant d’inundacions, programes d’ensenyament de natació, formació en rescat i reanimació, vigilància de les zones de bany i recopilació de dades sobre accidents.

T'interessa: La importància de la formació en la feina del Socorrista

Els centres educatius poden incorporar coneixements bàsics sobre seguretat aquàtica i primers auxilis. Els propietaris de piscines han de mantenir les instal·lacions en condicions segures. Les empreses de turisme actiu han de proporcionar equipament adequat, avaluar els riscos i disposar de personal capacitat.

L’OMS destaca que les morts per ofegament es poden prevenir mitjançant accions coordinades, com ara l’organització de cursos comunitaris de natació i salvament, l’establiment de sistemes d’alerta davant d’inundacions i l’aprovació de legislació destinada a millorar la seguretat a prop de l’aigua.

Cada acció preventiva compta

El Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments recorda que moltes d’aquestes tragèdies no són inevitables. Supervisar els menors, tancar correctament una piscina, utilitzar una armilla salvavides, respectar els senyals, evitar el consum d’alcohol, aprendre primers auxilis o informar sobre els riscos d’una zona pot salvar una vida.

La prevenció comença abans d’entrar a l’aigua. Requereix anticipar-se, identificar els perills i adoptar mesures adequades per a cada entorn. Convertir la seguretat aquàtica en una responsabilitat col·lectiva és la manera més eficaç de reduir els accidents i garantir que les platges, les piscines, els rius i els llacs siguin espais de lleure més segurs per a tothom.

T'interessa: Educació preventiva des de la infància en entorns aquàtics