Noticias Inicio

El passat 21 de maig a Sabadell, la Policia Municipal va celebrar un emotiu acte institucional per commemorar els seus 178 anys de trajectòria i servei continuat a la ciutat. La jornada, que va servir per fer balanç i posar en valor la seguretat ciutadana, va tenir com a un dels eixos centrals el reconeixement públic a aquelles entitats i empreses privades que han col·laborat de forma estreta i satisfactòria amb el cos policial durant l’últim any.

Entre els guardonats de la vetllada va destacar l’empresa igualadina Aquasos, reconeguda oficialment per la seva tasca de suport i cooperació en els esdeveniments més massius i complexos del calendari sabadellenc.

Reconeixement a la feina ben feta

Durant l'acte es va dur a terme el lliurament de diplomes i insígnies de la Policia Municipal. El Responsable de Zona d’Aquasos, Vicente Máñez va ser l’encarregat de recollir la distinció, la qual commemora el compromís i l'excel·lència de les tasques prestades per la companyia anoiaenca a la cocapital del Vallès Occidental.

Des del departament policial es va subratllar de manera molt especial l’aportació d'Aquasos en dispositius clau per al municipi, com ara:

• La Festa Major de Sabadell, on la gestió i el suport operatiu són crítics degut a l'alta afluència de públic.
• El cicle Somriu al Nadal, garantint el bon desenvolupament de les activitats nadenques.
• Esdeveniments esportius i comercials, amb una implicació directa en la tradicional Cursa Popular i en les activitats puntuals de mercats.

Els representants oficials van destacar que aquesta aliança publicoprivada és fonamental per garantir que els grans esdeveniments de la ciutat es desenvolupin amb total seguretat i èxit organitzatiu.

Un espai per estrènyer llaços

Un cop finalitzada la part més protocol·lària i l'entrega de guardons, la celebració va continuar amb un sopar a peu dret. Aquest format més distès i col·loquial va permetre als membres de la Policia Municipal, autoritats locals i representants del teixit empresarial intercanviar impressions, reforçar vincles i celebrar conjuntament prop de dos segles de vocació de servei públic a Sabadell.

Amb l’arribada de la calor, moltes persones busquen alternatives naturals a les platges saturades per gaudir d’un bany refrescant. Els rius i els llacs esdevenen una opció atractiva per la seva bellesa paisatgística, la tranquil·litat i el contacte directe amb la natura. Tanmateix, sovint oblidem que nedar en aigües dolces comporta riscos específics que no sempre es coneixen ni es tenen en compte.

Corrents ocults i canvis sobtats de profunditat

Un dels riscos més desconeguts i perillosos dels rius són els corrents invisibles. A diferència del mar, on les onades són més previsibles, els rius poden presentar corrents molt forts sota una superfície aparentment calmada. Aquests corrents poden arrossegar una persona en qüestió de segons, especialment si no és una nedadora experimentada. A més, en molts trams de riu, la profunditat pot variar bruscament. Passar d’un tram de poca aigua a un forat profund pot causar pànic, pèrdua de flotació o cops amb roques submergides.

Temperatura de l’aigua

Els llacs i rius, especialment en zones d’alta muntanya o en dies calorosos, poden presentar temperatures d’aigua molt baixes. El cos humà no reacciona bé als canvis sobtats de temperatura, i una immersió en aigua freda pot provocar un “xoc tèrmic”. Aquest xoc pot causar desmais, dificultat per respirar o hipotèrmia, fins i tot en dies d’estiu. És essencial entrar a l’aigua gradualment i estar atent a qualsevol símptoma de mareig o malestar.

Qualitat de l’aigua i infeccions

Una altra qüestió que sovint s’ignora és la qualitat sanitària de les aigües dolces. No totes les zones naturals són aptes per al bany. En molts casos, la presència de bacteris, paràsits o altres agents contaminants pot provocar infeccions a la pell, als ulls o a l’aparell digestiu si s’ingereix accidentalment aigua. Malalties com la leptospirosi, la giardiasi o fins i tot infeccions per E. coli són més freqüents del que sembla. És important informar-se prèviament sobre la qualitat de l’aigua al lloc on es vol banyar.

Obstruccions i obstacles naturals

Els fons dels rius i llacs poden amagar troncs, branques, pedres punxegudes o restes de construccions antigues. Aquests obstacles poden causar ferides greus, especialment si es fa un salt des d’una roca o d’un pont sense haver comprovat prèviament la profunditat i la netedat del fons. Fins i tot les algues, que poden semblar inofensives, poden embolicar-se a les cames i dificultar el moviment.

Animals i plantes potencialment perillosos

Encara que no és habitual, alguns rius i llacs poden ser hàbitat de peixos agressius, serps d’aigua o insectes que poden provocar picades doloroses o reaccions al·lèrgiques. A més, algunes plantes aquàtiques com les algues filamentoses poden ser relliscoses i enganxoses, generant una sensació d’ofec i augmentant el risc de pànic o de caiguda.

Absència de vigilància i serveis d’emergència

A diferència de les platges urbanes, la majoria de rius i llacs no compten amb serveis de socorrisme. Això implica que, en cas d’accident, el temps de resposta pot ser molt més lent. Nedadors solitaris o grups sense experiència poden trobar-se desemparats en situacions crítiques. Per això, és fonamental no banyar-se sol i avisar sempre algú del lloc on es pensa anar.

Recomanacions per un bany segur

Tot i aquests riscos, nedar en rius i llacs pot ser una experiència molt enriquidora si es fa amb precaució. Algunes recomanacions bàsiques inclouen:

• Informar-se prèviament sobre la zona i la qualitat de l’aigua.
• Evitar el bany després de fortes pluges, que poden augmentar el cabal i la contaminació.
• No fer salts des de llocs elevats sense haver inspeccionat el fons.
• Entrar a l’aigua gradualment i evitar banyar-se en zones de corrents.
• No banyar-se sol ni de nit.
• Portar calçat aquàtic per protegir els peus de talls i picades.

Resumint, la natura ofereix escenaris meravellosos per desconnectar i gaudir, però també requereix respecte i consciència dels perills que pot amagar. Nedar en rius i llacs no és una activitat exempta de riscos. Conèixer-los i actuar amb responsabilitat pot marcar la diferència entre una experiència memorable i una tragèdia evitable.

La piscina és un dels espais més habituals per refrescar-se durant l’estiu, però també pot convertir-se en un lloc de risc quan les temperatures són molt altes, hi ha molta exposició solar o no es respecten els temps de descans i hidratació. El fet d’estar prop de l’aigua pot donar una falsa sensació de seguretat. Una persona pot estar dins o fora de la piscina i, igualment, patir una insolació o un cop de calor.

El cop de calor és una situació greu en què el cos perd la capacitat de regular correctament la temperatura. Pot aparèixer de manera progressiva o sobtada i requereix una actuació ràpida. Les autoritats sanitàries adverteixen que l’exposició a temperatures excessives pot provocar deshidratació, insolació, convulsions i alteració de la consciència.

Què és un cop de calor?

Un cop de calor es produeix quan la temperatura corporal augmenta de manera perillosa i l’organisme no pot refredar-se per si mateix. No és simplement tenir molta calor. És una emergència mèdica.

Pot afectar qualsevol persona, però hi ha grups especialment vulnerables. Nens petits, persones majors, persones amb malalties cròniques, embarassades, esportistes, treballadors exposats al sol i persones que han consumit alcohol o no s’han hidratat correctament. En una piscina, el risc augmenta quan es passa molt de temps al sol, es juga o es fa exercici intens, no es beu aigua, es menja de manera abundant abans de banyar-se o no s’utilitzen zones d’ombra.

T'interessa: Consells i recomanacions per combatre la calor

Símptomes d’alerta

Reconèixer els senyals és fonamental. Alguns símptomes poden semblar lleus al principi, però empitjorar ràpidament.

Els signes més habituals són

• Mal de cap intens
• Mareig o sensació de debilitat
• Pell molt calenta, roja o seca
• Sudoració excessiva o, en alguns casos, absència de suor
• Nàusees o vòmits
• Pols ràpid
• Respiració accelerada
• Confusió, irritabilitat o dificultat per parlar
• Pèrdua de consciència
• Convulsions

Una temperatura corporal superior als 40 °C, l’alteració de l’estat mental, la confusió o la pèrdua de consciència són senyals greus que exigeixen atenció immediata.

T'interessa: Com actuar davant una baixada o una pujada de tensió a l’aigua

Primer pas, treure a la persona del sol i avisar

Si sospites que algú està patint un cop de calor a la piscina, el primer és actuar rapid. Cal avisar immediatament el socorrista. Si no hi ha socorrista i la persona està confusa, molt dèbil, vomita, perd la consciència, té convulsions o no millora truca al 112.

La persona ha de ser traslladada a una zona fresca, amb ombra o aire condicionat. Si està dins de l’aigua, cal ajudar-la a sortir amb seguretat. No s’ha de deixar sola en cap moment, perquè pot empitjorar de manera sobtada.

Segon pas, refredar el cos ràpidament

Una vegada la persona està en un lloc segur, cal començar a baixar la temperatura corporal. Es pot fer de diverses maneres

• Retirar o afluixar roba innecessària
• Aplicar draps humits i freds
• Mullar el cos amb aigua fresca
• Ventar la persona
• Posar gel o compreses fredes al coll, axil·les i engonals
• Utilitzar una dutxa d'aigua freda si és possible i segur

En un entorn de piscina, és habitual pensar que n’hi ha prou amb ficar la persona dins de l’aigua però cal anar amb compte. Si està confusa, marejada o inconscient, pot haver-hi risc d’ofegament. En aquests casos, és millor refredar-la fora de l’aigua, en una zona segura, mentre s’espera assistència sanitària.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Es pot donar aigua?

Depén de l’estat de la persona. Si està conscient, orientada i pot beure sense dificultat, se li poden oferir petits glops d’aigua fresca o beguda sense alcohol ni cafeïna. No convé obligar-la a beure grans quantitats. Si està inconscient, molt confusa, vomita o té dificultat per empassar, no se li ha de donar res per la boca. Això podria provocar ennuegament o aspiració.

Què no s’ha de fer mai

Davant d’un possible cop de calor, hi ha errors que poden agreujar la situació

• Deixar la persona sola
• Esperar massa abans de trucar al 112 si hi ha símptomes greus
• Donar-li alcohol, cafè ni begudes energètiques
• Submergir a la persona inconscient o confusa dins de la piscina
• Tapar amb tovalloles seques o roba gruixuda
• Minimitzar la situació dient que és només cansament o una baixada de tensió

La rapidesa és clau. En un cop de calor, cada minut compta.

Prevenció a la piscina

La millor actuació és evitar que el problema apareixi. En dies de molta calor, cal alternar banys amb descansos a l’ombra, beure aigua sovint, evitar l’exposició solar en les hores centrals del dia, utilitzar gorra, ulleres de sol i protecció solar.

Els nens petits han de ser vigilats de prop, perquè poden no expressar bé que tenen set, mareig o malestar. Les persones majors també necessiten una atenció especial, ja que poden tenir menor sensació de set o prendre medicació que alteri la resposta del cos a la calor. També és recomanable evitar activitats físiques intenses dins i fora de l’aigua durant les hores de més calor. Jugar, nadar o córrer al voltant de la piscina pot accelerar la deshidratació, sobretot si no es beu prou.

Resumint, un cop de calor a la piscina és una emergència que exigeix una resposta clara. Treure a la persona del sol, avisar el socorrista o telefonar al 112, refredar el cos ràpidament i no donar-li aigua si està inconscient o confusa. La piscina refresca, però no elimina el risc de patir problemes greus per calor.

Actuar amb rapidesa pot evitar complicacions greus. Prevenir, amb hidratació, ombra i descans, es la millor protecció durant els dies de temperatures elevades.

L'accessibilitat a espais públics com les piscines i les platges és un dret fonamental que garanteix la inclusió social i la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat. Gaudir de l’aigua i els espais naturals és un plaer que ha de ser accessible per a tothom, independentment de les seves capacitats físiques o sensorials. No obstant això, aquesta realitat encara no està plenament assolida en moltes zones. Aquest article analitza les mesures que s'han implementat i els reptes pendents per fer que piscines i platges siguin accessibles per a tothom.

Accessibilitat a piscines: infraestructures necessàries

Les piscines accessibles han d'estar dissenyades perquè persones amb mobilitat reduïda o altres discapacitats puguin accedir-hi sense dificultats. Això inclou diverses adaptacions com ara rampes d'accés amb una pendent adequada per a cadires de rodes, baranes de seguretat, vestidors adaptats i lavabos accessibles.

Una altra mesura clau és la instal·lació de grúes hidràuliques o cadires elevadores, que permeten l’entrada i la sortida de l'aigua per a persones amb dificultats per moure's o per aixecar-se. Aquestes grúes són especialment útils en piscines amb marges alts, on les rampes no són suficients per garantir un accés còmode i segur.

D’altra banda, el personal de la piscina ha d'estar format per atendre les necessitats específiques d'aquests usuaris, incloent-hi el coneixement en primers auxilis adaptats i l'assistència necessària per facilitar l’entrada i sortida de la piscina de manera segura.

Platges accessibles: més enllà de les rampes

Les platges accessibles també requereixen una sèrie d’adaptacions per assegurar que les persones amb discapacitat puguin gaudir del mar i la sorra de manera segura i còmoda. En primer lloc, cal garantir que hi hagi un accés fàcil des del passeig marítim fins a la vora del mar, generalment mitjançant passarel·les amples i de material antilliscant. Aquestes passarel·les han de ser prou llargues per arribar a una distància raonable del mar, permetent així a les persones amb mobilitat reduïda acostar-se al punt de bany.

A més, és fonamental comptar amb zones d’ombra adaptades, dutxes i lavabos accessibles, així com aparcaments reservats a prop de la platja. Moltes platges inclusives també ofereixen cadires amfíbies, un tipus de cadira de rodes dissenyada per moure's fàcilment sobre la sorra i flotar a l’aigua. Aquestes cadires permeten a les persones amb discapacitat gaudir d’un bany al mar amb l’assistència de socorristes o familiars.

En aquest sentit, el paper dels socorristes és essencial, ja que no només han d’estar formats per actuar en situacions d’emergència, sinó que també han de ser capaços d’ajudar les persones amb discapacitat en les seves necessitats específiques durant el bany.

L’accessibilitat sensorial

No només les persones amb discapacitat física necessiten adaptacions. Aquelles amb discapacitat visual o auditiva també poden enfrontar-se a barreres a les piscines i platges. Per a elles, és important que es desenvolupin sistemes de senyalització tàctil i visual per facilitar la seva orientació. A les piscines, es poden instal·lar senyals en Braille o textures diferenciades en els paviments per marcar el camí. A les platges, es poden emprar sons específics o dispositius de navegació assistida per guiar les persones amb discapacitat visual fins a la vora del mar.

Pel que fa a les persones amb discapacitat auditiva, és important que els socorristes i el personal estiguin formats en llenguatge de signes o, almenys, que hi hagi sistemes visuals que puguin alertar-los de qualsevol situació de risc.

Reptes pendents

Malgrat els avenços en matèria d'accessibilitat, encara hi ha molts reptes per superar. Moltes piscines i platges encara no compleixen amb els requisits mínims d'accessibilitat, ja sigui per manca de recursos o per desconeixement. Això fa que moltes persones amb discapacitat encara es vegin excloses de poder gaudir plenament d’aquests espais públics.

És necessari que les administracions públiques continuïn impulsant plans d'accessibilitat universal i que els sectors privats involucrats (com els hotels i complexos turístics) també adoptin mesures per garantir l'accés inclusiu a les seves instal·lacions. A més, cal fomentar la sensibilització social sobre la importància de l’accessibilitat, no només com una qüestió tècnica, sinó com un dret humà que assegura la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Conclusió

L'accessibilitat a piscines i platges per a persones amb discapacitat és una necessitat fonamental per garantir la inclusió social. Gràcies a les millores en infraestructures i serveis, cada vegada són més els espais adaptats, però encara queda molt per fer per assegurar que tothom pugui gaudir d’aquests entorns sense barreres.

L'accessibilitat no és només un dret, sinó una responsabilitat col·lectiva que beneficia tota la societat.