Noticias Inicio

Els casals municipals d'estiu de Vilanova del Camí ja han obert les portes i, un any més, centenars d'infants gaudiran d'un estiu ple d'activitats, esport, lleure i nous aprenentatges. Aquest 2026 suposa un pas endavant per a Aquasos, empresa igualadina especialitzada en la gestió de serveis esportius, educatius i de lleure, que assumeix la gestió integral dels dos casals municipals.

A més del consolidat Casal de Lleure, Aquasos s'ha adjudicat enguany la nova licitació de l'Esportiguay, convertint-se en l'empresa responsable dels dos grans programes d'estiu impulsats per l'Ajuntament de Vilanova del Camí.

Per fer possible aquest projecte, Aquasos ha desplegat un equip format per prop de 40 monitors i monitores, coordinadors i personal de suport, que vetllaran durant tot l'estiu perquè els infants visquin una experiència enriquidora, segura i plena de valors.

Els dos casals ofereixen una programació adaptada a les diferents edats, combinant activitats esportives, jocs cooperatius, tallers creatius, sortides, activitats aquàtiques i dinàmiques educatives. Totes les propostes estan dissenyades per fomentar hàbits saludables, el respecte, la convivència, la inclusió i el treball en equip, sempre des d'una perspectiva lúdica.

L'equip educatiu ha preparat cada activitat amb l'objectiu que els infants gaudeixin d'un estiu inoblidable, en un ambient proper i de confiança, on cada nen i nena pugui desenvolupar les seves capacitats, fer noves amistats i créixer a través del joc.

Des d'Aquasos es valora molt positivament poder liderar aquest projecte municipal i es posa en relleu la confiança dipositada per l'Ajuntament de Vilanova del Camí. La companyia continua consolidant la seva presència al territori amb la gestió de serveis educatius, esportius i de lleure, apostant per equips professionals qualificats i per una organització basada en la qualitat, la seguretat i l'atenció a les persones.

L'inici dels casals dona el tret de sortida a un estiu intens, en què centenars d'infants de Vilanova del Camí compartiran experiències, descobriran noves activitats i gaudiran d'un espai educatiu que combina diversió, esport i aprenentatge.

Amb aquesta nova etapa, Aquasos reafirma el seu compromís amb el municipi i amb les famílies, treballant perquè cada jornada de casal sigui una oportunitat per créixer, conviure i crear records que perdurin més enllà de les vacances.

Les piscines són espais de lleure, esport i convivència, però també requereixen unes normes d’higiene molt estrictes. Quan una persona pateix un episodi gastrointestinal dins de l’aigua, ja sigui per expulsió de contingut estomacal o per una deposició accidental, la situació s’ha de gestionar amb rapidesa, calma i criteri sanitari. No es tracta només d’una qüestió desagradable. Pot afectar la qualitat de l’aigua i suposar un risc per a la salut dels banyistes.

Per què és important actuar amb rapidesa?

L’aigua de la piscina conté desinfectant, normalment clor, però això no significa que qualsevol contaminació desaparegui de manera instantània. Alguns microorganismes poden resistir durant un temps, especialment si hi ha matèria orgànica. Per això, davant d’un incident d’aquest tipus, la primera mesura ha de ser retirar les persones de l’aigua i impedir que ningú continuï banyant-se fins que la piscina torni a ser segura.

El problema principal és que el contingut orgànic pot contenir bacteris, virus o paràsits capaços de provocar gastroenteritis, diarrea, febre, dolor abdominal o altres molèsties. Encara que la persona afectada no sembli malalta, cal aplicar sempre el mateix protocol preventiu.

Primera actuació, desallotjar la piscina

El primer pas és treure tots els banyistes de l’aigua. S’ha de fer sense alarmisme, però de manera clara. El personal responsable ha d’explicar que la piscina queda temporalment fora de servei per una incidència higiènica i que cal esperar fins que es faci la neteja i el tractament corresponent.

En piscines municipals, comunitàries o d’hotel, aquesta decisió correspon al socorrista, al personal de manteniment o al responsable de la instal·lació. En piscines privades, la mateixa família o propietari ha d’actuar amb el mateix criteri. Ningú ha de tornar a entrar fins que l’aigua hagi estat tractada correctament.

T'interessa: Conseqüències d'empassar una gran quantitat d'aigua a piscines

Retirada del residu visible

Un cop desallotjada la piscina, s’ha de retirar qualsevol resta visible amb material adequat. Recollidor, xarxa, guants d’un sol ús i, si cal, bosses específiques. No s’ha d’utilitzar mai l’aspirador automàtic de la piscina per retirar matèria orgànica d’aquest tipus, perquè podria contaminar el circuit intern o dificultar la desinfecció posterior.

El material utilitzat s’ha de netejar i desinfectar després. Si és material d’un sol ús, s’ha de llençar correctament. El personal que faci aquesta tasca ha d’evitar el contacte directe amb la pell i rentar-se bé les mans en acabar.

Control del clor i del pH

Després de retirar les restes visibles, cal comprovar els nivells de clor lliure i pH. El clor és molt més eficaç quan el pH es manté dins del rang correcte. Si el pH està massa alt o massa baix, la desinfecció perd eficàcia.

El personal tècnic haurà d’ajustar aquests valors segons el protocol de la instal·lació. En molts casos, caldrà fer una cloració de xoc o reforçar temporalment la desinfecció. La decisió dependrà del tipus d’incident, de la quantitat de matèria orgànica, del volum d’aigua i de la normativa aplicable.

T'interessa: Es pot ser al·lèrgic al clor?

No tots els incidents tenen el mateix risc

No és el mateix una petita expulsió de contingut estomacal que una deposició sòlida o un episodi líquid intestinal. En general, com més dispersa estigui la contaminació dins de l’aigua, més precaució cal aplicar.

Una deposició sòlida i localitzada permet una retirada més controlada, tot i que igualment obliga a tancar la piscina i tractar l’aigua. En canvi, si la matèria s’ha dispersat fàcilment, el risc microbiològic és superior i el temps de tancament haurà de ser més llarg. En instal·lacions públiques, aquest punt ha d’estar definit en el pla d’autocontrol de la piscina.

Filtració i temps d’espera

La depuradora ha de continuar funcionant perquè l’aigua passi pel sistema de filtració. Aquest procés ajuda a eliminar partícules i a distribuir correctament el desinfectant. Tot i així, filtrar no substitueix la desinfecció química. Les dues coses són necessàries.

La piscina només s’ha de reobrir quan els paràmetres de l’aigua siguin correctes i hagi passat el temps de contacte necessari perquè el desinfectant actuï. Obrir abans d’hora és una mala pràctica i pot exposar els banyistes a problemes de salut.

Informar sense generar alarma

En comunitats de veïns, càmpings, hotels o piscines municipals, és recomanable informar els usuaris de manera senzilla: “Piscina temporalment tancada per actuació de neteja i desinfecció”. No cal donar detalls innecessaris ni assenyalar la persona afectada. La discreció també forma part d’una bona gestió.

Si l’incident afecta una piscina comunitària, el president, l’administrador o l’empresa de manteniment haurien de deixar constància de l’actuació. Hora de detecció, mesures aplicades, productes utilitzats, valors de clor i pH, temps de tancament i hora de reobertura.

Prevenció, la millor eina

Molts incidents es poden reduir amb normes bàsiques. Les persones amb diarrea, malestar digestiu o símptomes d’infecció gastrointestinal no haurien d’entrar a la piscina. Els infants petits han d’anar al lavabo abans del bany i, si encara no controlen bé els esfínters, han d’utilitzar bolquers aquàtics adequats. També és important fer pauses regulars, sobretot amb nens, perquè no esperin fins a l’últim moment.

Dutxar-se abans d’entrar a l’aigua també ajuda a reduir la càrrega orgànica que arriba a la piscina. Aquesta norma, que moltes vegades es veu com una simple formalitat, té una funció higiènica real.

T'interessa: La importància de la dutxa a la piscina

Resumint, quan es produeix un incident gastrointestinal dins d’una piscina, la resposta correcta és clara. Tancar l’espai, retirar les restes visibles, protegir el personal que intervé, comprovar i ajustar els nivells de desinfectant, mantenir la filtració i no reobrir fins que l’aigua sigui segura. La rapidesa és important, però encara ho és més fer-ho bé.

Una piscina no és segura només perquè l’aigua sembli neta. La seguretat depèn del manteniment, del control tècnic i de la responsabilitat dels usuaris. Actuar amb criteri davant d’aquestes situacions evita riscos, protegeix la salut col·lectiva i garanteix que el bany continuï sent una activitat segura per a tothom.

Amb l’arribada del bon temps i l’increment de les temperatures, comença una de les èpoques més esperades de l’any, la temporada d’estiu i l’obertura de les piscines municipals.

A principis de juny, les instal·lacions aquàtiques que gestionem des d'Aquasos inicien el servei de bany, donant el tret de sortida a una nova campanya marcada per l’activitat, la convivència i la seguretat. Durant la primera quinzena de juny vam ultimar els preparatius per rebre els banyistes. Revisió dels espais, condicionament de les zones de bany, posada a punt dels sistemes de filtració, senyalització, control d’accessos, organització dels equips de socorrisme, etc.

T'interessa: La piscina obre al juny, però la seguretat comença molt abans

L’obertura de les piscines no només representa un espai d’oci i refresc per a famílies, infants, joves i persones grans, sinó també un moment clau per reforçar la prevenció i el bon ús de les instal·lacions. Per això, és important respectar la normativa de cada piscina, seguir les indicacions del personal responsable i mantenir una actitud prudent dins i fora de l’aigua.

T'interessa: Les normes de les piscines públiques (que molts no coneixen)

Des d’Aquasos es recorda la importància de vigilar especialment els infants, evitar conductes de risc, no córrer per les zones humides, respectar els aforaments i fer un ús responsable dels espais comuns. La seguretat aquàtica és una tasca compartida entre els equips de socorrisme, els responsables de les instal·lacions i els mateixos usuaris.

T'interessa: Els socorristes no som els cuidadors dels nens

Amb l’inici d’aquesta nova temporada, desitgem un molt bon estiu a tothom. Esperem que les piscines siguin, un any més, espais de lleure, convivència i seguretat, on tothom pugui gaudir del bany de manera responsable i agradable.

Quan arriba el mes de juny, moltes piscines obren les portes i comença oficialment la temporada d’estiu. Famílies, infants, joves i persones grans tornen a gaudir de l’aigua, del sol i dels espais comunitaris. Però perquè una piscina sigui realment segura el dia de l’obertura. La seguretat en una piscina comença setmanes abans, amb una preparació tècnica, sanitària i organitzativa rigorosa.

Cal revisar instal·lacions, comprovar equips, formar el personal, actualitzar protocols i assegurar que tot l’espai compleix les condicions necessàries per prevenir accidents. Una bona temporada d’estiu es construeix abans que arribi el primer usuari.

Revisió de les instal·lacions

Abans de l’obertura, és imprescindible revisar l’estat general de la piscina i del seu entorn. El vas de la piscina, les escales, les dutxes, els lavabos, les zones de pas, els paviments i els accessos han d’estar en bones condicions. Un paviment relliscós, una rajola trencada o una escala mal fixada poden provocar caigudes i lesions. També cal comprovar que la senyalització sigui clara i visible. Les normes d’ús, la profunditat de cada zona, les indicacions de prohibició de córrer o saltar en determinats punts i la ubicació del material de primers auxilis han d’estar ben marcades. La prevenció comença per informar correctament els usuaris.

En el cas de piscines comunitàries, municipals, d’hotels o càmpings, aquesta revisió és encara més important, ja que l’afluència de persones pot ser elevada i diversa. No tots els banyistes coneixen l’espai, per això la piscina ha de ser intuïtiva, ordenada i segura.

Control de l’aigua i higiene

La qualitat de l’aigua és un dels pilars principals de la seguretat. Abans d’obrir la piscina, s’ha de comprovar que els sistemes de filtració, depuració i desinfecció funcionen correctament. El control del pH, del clor o d’altres productes desinfectants no és un tràmit secundari: és una garantia de salut pública.

Una aigua mal tractada pot provocar irritacions, infeccions cutànies, problemes oculars o gastrointestinals. Per això, els controls han de començar abans de l’obertura i mantenir-se durant tota la temporada.

La higiene de l’entorn també és fonamental. Vestidors, dutxes, lavabos, papereres i zones de descans han d’estar nets i preparats. Una piscina segura no només és aquella on no hi ha accidents greus, sinó també aquella que redueix riscos sanitaris quotidians.

T'interessa: Per què s'irriten els ulls a les piscines?

El paper clau del socorrista

El socorrista és una figura essencial en la seguretat de la piscina. Però la seva feina no comença quan s’asseu a la cadira de vigilància. Abans de l’obertura, ha de conèixer l’espai, revisar el material de rescat, comprovar els accessos, identificar punts de risc i familiaritzar-se amb els protocols d’actuació.

Un bon socorrista no només intervé quan hi ha una emergència. La seva tasca principal és prevenir. Observar conductes de risc, avisar els usuaris, controlar les zones més delicades i actuar amb rapidesa davant qualsevol incident forma part del seu dia a dia.

També és important que el personal de socorrisme estigui coordinat amb la resta de treballadors de la instal·lació. Manteniment, recepció, neteja i direcció han de saber com actuar davant una emergència. La seguretat no pot dependre d’una sola persona; ha de ser un sistema organitzat.

T'interessa: La importància de la formació en la feina del Socorrista 

Protocols abans de l’obertura

Cada piscina hauria de tenir protocols clars per a diferents situacions. Caigudes, cops, talls, lipotímies, insolacions, ennuegaments, rescats aquàtics o evacuacions. Aquests protocols han d’estar actualitzats i ser coneguts pel personal abans que comenci la temporada.

També cal revisar la farmaciola, el material de primers auxilis, els elements de rescat i els sistemes de comunicació. Un telèfon que no funciona, una farmaciola incompleta o un flotador en mal estat poden marcar la diferència en una situació crítica.

La preparació prèvia permet actuar amb menys improvisació. En una emergència, els segons compten. Per això és tan important que tot estigui previst abans que la piscina obri les portes.

T'interessa: La farmaciola d'una piscina. Elements imprescindibles per a primeres cures

Els infants, el grup més vulnerable

Els infants són un dels col·lectius que requereixen més atenció. Una piscina pot semblar un espai lúdic i controlat, però el risc d’ofegament existeix fins i tot en pocs centímetres d’aigua. Per aquest motiu, la vigilància adulta és insubstituïble.

Els pares, mares o responsables no han de delegar tota la seguretat en el socorrista. El socorrista vigila l’espai general, però cada infant necessita una supervisió propera i constant. Els flotadors, maneguets o elements inflables poden ajudar, però no substitueixen mai la presència activa d’un adult.

Abans de la temporada, també és recomanable recordar a les famílies algunes normes bàsiques. No córrer per la zona de piscina, no empènyer altres nens, no saltar en zones poc profundes i respectar sempre les indicacions del personal.

T'interessa: Ofegament infantil. Com actuar?

Prevenció del sol i de la calor

La seguretat a la piscina no només té a veure amb l’aigua. El sol i les altes temperatures també poden suposar un risc. Insolacions, cops de calor, cremades solars i deshidratació són problemes freqüents durant l’estiu.

Per això, abans de l’obertura convé preparar zones d’ombra, punts d’aigua potable i cartells informatius sobre protecció solar. Els usuaris han de recordar la importància d’utilitzar crema solar, hidratar-se sovint i evitar l’exposició directa durant les hores de més calor.

En persones grans, infants petits o persones amb problemes de salut, aquests riscos poden ser més importants. Una piscina segura també ha de tenir en compte aquests perfils més vulnerables.

T'interessa: Consells i recomanacions per combatre la calor

La responsabilitat dels usuaris

La seguretat és una responsabilitat compartida. La instal·lació ha d’estar preparada, el socorrista ha de vigilar i actuar, però els usuaris també han de complir les normes. Córrer, saltar de manera imprudent, entrar a l’aigua després de consumir alcohol o ignorar les indicacions del personal pot posar en perill la pròpia vida i la dels altres.

Una piscina segura necessita respecte, sentit comú i convivència. Les normes no existeixen per molestar, sinó per evitar accidents. Quan els usuaris les entenen i les compleixen, tota la comunitat hi surt guanyant.

Obrir al juny amb garanties

El mes de juny marca l’inici d’una època molt esperada. La piscina torna a ser un punt de trobada, descans i diversió. Però perquè l’experiència sigui positiva, la seguretat ha d’haver començat molt abans.

Revisar instal·lacions, controlar l’aigua, preparar protocols, formar el personal i conscienciar els usuaris són passos imprescindibles. Una piscina ben preparada no només evita problemes, sinó que transmet confiança.