Catalunya encara una nova temporada de platja amb un debat obert sobre la seguretat al litoral i les condicions laborals dels professionals del salvament aquàtic.

Els socorristes reclamen més recursos, una regulació específica a Catalunya i que el servei sigui obligatori a totes les platges on hi hagi activitat de bany. La reivindicació arriba en un moment clau, just abans de l’inici de la temporada alta, quan milers de persones ocupen diàriament les platges del país i augmenta el risc d’accidents, ofegaments i incidències vinculades al mar.

La plataforma SOS Socorristes ha denunciat que el servei continua depenent massa de la voluntat i els recursos de cada ajuntament. Segons el col·lectiu, aquesta falta d’un criteri comú provoca diferències importants entre municipis: hi ha platges amb dispositius més complets, mentre que altres poden quedar amb cobertures insuficients o amb horaris limitats. Per això reclamen una normativa catalana que estableixi obligacions clares sobre presència de socorristes, ràtios, materials, condicions laborals i responsabilitats administratives.

Sense normativa, cada ajuntament fa el que vol

Una de les principals crítiques del sector és que actualment no hi ha una regulació homogènia que ordeni el servei de salvament i socorrisme a les platges catalanes. La plataforma considera que aquesta situació genera inseguretat tant per als banyistes com per als mateixos professionals. El portaveu de SOS Socorristes, Nacho Ibáñez, ha defensat que cal una regulació que posi fi a la precarietat i a la incertesa del sector. També ha resumit el problema amb una idea clara: sense normativa, cada ajuntament actua segons el seu propi criteri.

Els socorristes insisteixen que la seva feina no es pot entendre només com una tasca estacional o complementària. Vigilar una platja implica prevenció, intervenció ràpida, primers auxilis, coordinació amb emergències i capacitat per actuar en situacions crítiques. En dies de molta afluència, mala mar o temperatures extremes, la pressió sobre els equips de salvament augmenta de manera significativa.

Mobilitzacions abans de l’estiu

Davant aquesta situació, SOS Socorristes ha anunciat mobilitzacions per reclamar millores. Entre les accions previstes hi ha una concentració el 9 de juny a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a més de protestes en algunes platges. El col·lectiu no descarta una vaga si les administracions no donen resposta a les seves demandes. L’estiu passat ja es va produir una vaga de gairebé un mes a Barcelona, fet que va evidenciar el malestar acumulat dins del sector.

La falta de socorristes és un dels problemes que es repeteix cada temporada. Els professionals apunten a sous baixos, jornades exigents, moltes hores d’exposició solar i instal·lacions sovint precàries. Aquest conjunt de factors fa que part dels socorristes acabin marxant a altres sectors amb més estabilitat o millors condicions. Això complica encara més la cobertura de totes les places necessàries durant els mesos d’estiu.

La patronal posa el focus en la formació

Des de l’Associació d’Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), en canvi, es defensa que els salaris han millorat des del conveni signat fa dos anys. La patronal considera que un dels principals obstacles per trobar professionals és la durada de la formació exigida, que qualifica de massa llarga per a una feina que, en molts casos, només es desenvolupa durant tres mesos l’any.

Aquest punt obre un altre debat. Com garantir una formació suficient per a una feina de responsabilitat sense dificultar l’entrada de nous professionals al sector. Els experts en seguretat aquàtica remarquen que el socorrisme no és només vigilar des d’una cadira, sinó prendre decisions ràpides en situacions on pot estar en joc la vida d’una persona. Per això, reduir exigències formatives podria ser arriscat si no es fa amb criteris tècnics clars.

T'interessa: El president d’Aecsa exposa al Parlament la greu situació del salvament i socorrisme a Catalunya

Una professió amb molta responsabilitat i poc reconeixement

El sector també denuncia una falta de reconeixement institucional. Els socorristes assumeixen responsabilitats importants, però no sempre disposen de les eines, l’autoritat o el suport necessari. Alguns professionals reclamen que la seva figura tingui més pes dins dels plans de seguretat municipals i que es reconegui millor la complexitat de la seva feina.

Aquesta reivindicació no només afecta els treballadors. També té una dimensió de seguretat pública. Una platja sense un servei de salvament adequat pot convertir qualsevol incident menor en una situació greu. Infants perduts, cops de calor, talls de digestió, persones arrossegades pel corrent o banyistes que sobreestimen les seves capacitats són situacions habituals durant l’estiu.