Existeix una creença molt estesa segons la qual si saps nedar, no t’ofegaràs. És una idea tranquil·litzadora, però falsa. De fet, una part significativa dels ofegaments es produeixen en persones que sabien nedar. Entendre per què passa això és clau per millorar la prevenció, la formació i la percepció real del risc en entorns aquàtics.

Saber nedar no és el mateix que saber sobreviure a l’aigua

La majoria de persones que afirmen “saber nedar” es refereixen a ser capaces de desplaçar-se en una piscina, en un entorn controlat, amb aigua tranquil·la, temperatura adequada i sense estrès. Això no equival a tenir competències de supervivència aquàtica.

Nedar uns quants llargs en una piscina no prepara una persona per afrontar:

• Onades i corrents marins
• Canvis bruscos de profunditat
• Fred, fatiga o hipotèrmia
• Pànic o desorientació
• Roba mullada que dificulta el moviment

Quan aquestes variables apareixen, la capacitat de nedar queda en segon pla. El cos i la ment entren en una situació límit per a la qual no estan entrenats.

El factor clau, el pànic

Un dels principals desencadenants de l’ofegament és el pànic. Quan una persona entra en pànic, perd el control respiratori, hiperventila i deixa d’aplicar qualsevol tècnica de natació que conegui. El cervell entra en mode de supervivència i anul·la l’aprenentatge previ.

A diferència del que mostren les pel·lícules, l’ofegament no sol ser sorollós ni dramàtic. És silenciós, ràpid i sovint invisible. Una persona que s’ofega:

• No crida
• No aixeca els braços de forma clara
• No pot demanar ajuda

Encara que sàpiga nedar, el pànic li impedeix coordinar moviments efectius.

T'interessa: Mites comuns sobre la seguretat a l’aigua

La fatiga, l’enemic invisible

Molts ofegaments passen després d’uns minuts d’activitat aparentment normal. El problema no és la manca de tècnica, sinó la fatiga acumulada. Nedar en aigües obertes requereix molta més energia que en piscina: resistència de l’aigua, corrents contraris, onatge i orientació constant.

Quan la fatiga apareix:

• La tècnica es degrada
• La respiració es torna irregular
• El consum d’energia es dispara
• El risc d’ofegament augmenta exponencialment

Saber nedar no garanteix tenir la resistència necessària per mantenir-se a flotació en una situació real.

El medi aquàtic no perdona errors

Piscines, platges, rius i pantans són entorns molt diferents. En especial, el mar introdueix riscos que moltes persones desconeixen o infravaloren. Un exemple clar són les corrents de retorn, capaces d’arrossegar mar endins fins i tot nedadors experimentats.

Intentar lluitar contra una corrent nedant directament cap a la costa sol acabar en esgotament. El problema no és no saber nedar, sinó no saber què fer.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Altres factors ambientals crítics són:

• Canvis sobtats de profunditat
• Zones rocoses o esculls
• Visibilitat reduïda
• Temperatura baixa de l’aigua

Cap d’aquests elements es treballa habitualment en l’aprenentatge bàsic de natació.

T'interessa: L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica

L’excés de confiança mata

Saber nedar pot generar una falsa sensació de seguretat. Aquesta confiança excessiva porta a assumir riscos innecessaris: banyar-se en zones no vigilades, allunyar-se massa de la costa, ignorar banderes o avisos, o entrar a l’aigua en condicions adverses.

Les estadístiques mostren que molts ofegaments no es produeixen per imprudència extrema, sinó per petites decisions equivocades preses amb excés de confiança.
En aquest sentit, saber nedar pot ser un factor de risc si no va acompanyat de coneixement, prudència i respecte pel medi.

Saber nedar no inclou primers auxilis ni autoprotecció

Una altra diferència clau és que la natació no ensenya:

• A flotar i descansar per recuperar energia
• A demanar ajuda de manera efectiva
• A reconèixer els propis límits
• A ajudar sense convertir-se en una segona víctima

Moltes persones que saben nedar s’ofeguen intentant ajudar algú altre sense formació, subestimant el perill que suposa una víctima en pànic.

La prevenció és molt més que nedar bé

La prevenció de l’ofegament passa per:

• Educació en seguretat aquàtica
• Coneixement del medi
• Respecte per les normes i senyalització
• Capacitat d’avaluar riscos
• Presència de vigilància professional

Saber nedar és útil, però no és suficient. És només una peça d’un sistema molt més ampli.

Resumint, l’ofegament no és un problema de natació, sinó de gestió del risc. Saber nedar pot ajudar, però no protegeix per si sol davant el pànic, la fatiga, el medi hostil o les males decisions. La idea que “si saps nedar, no t’ofegaràs” és perillosa perquè relaxa la percepció del risc i fomenta conductes insegures.

La seguretat aquàtica real comença quan entenem una veritat incòmoda però necessària: a l’aigua, ningú és invulnerable. Saber nedar és un punt de partida, no una assegurança de vida.