El fenomen dels selfies s’ha convertit en una pràctica quotidiana i gairebé automàtica per a milions de persones arreu del món. La necessitat de capturar un moment i compartir-lo immediatament a les xarxes socials sovint supera qualsevol reflexió sobre la seguretat. En molts espais naturals, especialment en acantilats, espigons i miradors costaners, aquesta tendència ha desencadenat un increment preocupant d’accidents greus i, en alguns casos, mortals. El que podria semblar una fotografia inofensiva es converteix, massa sovint, en una acció arriscada motivada per la recerca d’una imatge espectacular.

La fascinació pel paisatge i el perill ocult

Els acantilats i els espigons ofereixen un entorn visualment atractiu: vistes panoràmiques, contrastos entre mar i roca, onades trencant amb força i una sensació de llibertat que convida a immortalitzar el moment. Tanmateix, aquests espais presenten també perills evidents.

Factors de risc més comuns

• Terrenys inestables o erosionats
• Superfícies relliscoses pel vent i la humitat
• Forts corrents marítims
• Ratxes de vent imprevisibles

El problema s’agreuja quan la persona està més concentrada en enquadrar la imatge, ajustar l’angle o adoptar una postura impactant que en mantenir l’equilibri i la distància de seguretat necessària.

T'interessa: Consells si t'agafa una tempesta a la platja

Accidents en augment

Segons diversos informes de serveis d’emergència, cada any es registren incidents relacionats directament amb la pràctica de selfies en zones costaneres.

Situacions habituals que deriven en accidents

• Relliscar mentre es camina enrere sense mirar
• Saltar baranes o límits de seguretat per obtenir un angle millor
• Subestimar la força d’una onada que pot arrossegar la persona en segons

Aquestes situacions poden derivar en fractures, lesions greus, hipotèrmia o desaparicions al mar.

T'interessa: Riscos a les platges fora de temporada, una calma enganyosa

El factor psicològic, la necessitat de validació social

La recerca del selfie extrem està lligada a la necessitat de reconeixement públic. La fotografia no és només un record personal, sinó un producte per ser consumit a les xarxes socials. Un selfie impressionant equival a atenció, reaccions i comentaris. Això pot generar una competició implícita, especialment entre adolescents i joves, que sovint presenten menor percepció de risc i major sensibilitat a l’aprovació social.

Mesures de prevenció i conscienciació

S’han desenvolupat diverses campanyes per reduir els accidents

• Senyalització advertint del risc en zones perilloses
• Barreres reforçades en miradors i espigons
• Campanyes d’educació orientades a turistes i joves
• Difusió de missatges preventius en xarxes socials

Tot i així, la responsabilitat final recau sempre en la conducta de cada persona.

T'interessa: Senyalització costanera. Com llegir i entendre els cartells de seguretat

Recomanacions per a una conducta segura

Per evitar accidents, és essencial adoptar una actitud prudent

• Analitzar el terreny abans d’apropar-se a la vora
• No donar l’esquena a zones inestables
• Evitar superfícies humides o relliscoses
• Mantenir una distància segura respecte al mar
• Prioritzar la seguretat per damunt de la fotografia

Resumint, en última instància, el problema no és el selfie en si, sinó la manera com s’executa. Les tecnologies mòbils i les xarxes socials formen part de la nostra realitat contemporània, però la preservació de la integritat física ha de ser prioritària. Capturar un record és legítim, però cap imatge justifica posar-se al límit d’un precipici o d’un espigó batut per les onades.

Gaudir del paisatge i respectar la forma de la natura permet no només evitar tragèdies, sinó també viure l’experiència de manera més plena i conscient. La millor fotografia és la que no posa en risc la vida.