En una publicació anterior us parlàvem dels Riscos a les platges fora de temporada. En aquesta publicació volem tractar el tema de Les pluges intenses, especialment a la tardor i a l’hivern, provoquen un increment significatiu del cabal dels rius, rieres i embassaments. Aquestes condicions poden generar corrents molt potents, remolins i obstacles submergits que fan que qualsevol operació de rescat aquàtic esdevingui una tasca altament perillosa. Els equips de salvament han de conèixer a fons les tècniques específiques per intervenir amb seguretat, minimitzant el risc tant per a la víctima com per al rescatador.

Avaluació prèvia i anàlisi de riscos

Abans d’iniciar qualsevol actuació, és essencial fer una avaluació visual i tàctica de l’escenari. Les pluges fortes poden modificar completament el curs habitual d’un riu o una riera: noves rutes d’aigua, augment del cabal, objectes arrossegats, ponts inestables o arbres caiguts. El comandament ha de delimitar la zona segura, establir punts d’ancoratge i dissenyar una estratègia clara.

També s’ha de valorar el tipus de corrent. Els corrents laminars (uniformes i previsibles) permeten una millor planificació del rescat, mentre que els corrents turbulents o amb retrocessos exigeixen un nivell tècnic més alt i l’ús d’equipament específic.

Equipament essencial

El socorrista ha de portar un neoprè gruixut que garanteixi protecció tèrmica i llibertat de moviment, armilla de flotació homologada, casc aquàtic, botes amb sola antilliscant i arnès amb punt d’alliberament ràpid. A més, s’han d’utilitzar cordes flotants de rescat, mosquetons d’alumini, sacs llançadors i, si cal, taules de rescat o caiacs específics per a aigües braves. És fonamental que tot l’equip conegui i practiqui regularment les tècniques d’ús d’aquest material, especialment la gestió de cordes sota tensió i els protocols d’assegurament personal.

Principis de seguretat bàsics

La màxima prioritat és no convertir el rescatador en una víctima. Cal evitar entrar a l’aigua si no és estrictament necessari i, sempre que sigui possible, optar per rescatar des de la riba utilitzant cordes, sacs llançadors o altres mitjans de projecció.

Quan no hi ha alternativa i s’ha d’accedir a la víctima dins del corrent, el rescatador ha de treballar en equip, amb una línia de seguretat connectada i comunicació visual o per ràdio. Els moviments dins l’aigua han de ser controlats i orientats a flotar de cara amunt, amb els peus dirigits riu avall, per evitar col·lisions amb obstacles.

Tècniques de rescat des de la riba

Els rescaten des de terra són la primera opció. Les tècniques més utilitzades...

Llançament de corda flotant
Permet que la víctima s’agafi i sigui arrossegada cap a la riba amb control.

Utilització de pals o branques llargues
Per arribar a víctimes pròximes a la riba sense entrar a l’aigua.

Punts d’ancoratge i politges simples
Per controlar el desplaçament d’una persona atrapada o per estabilitzar una línia de rescat.

Aquestes tècniques redueixen dràsticament el risc i permeten un control millor de la situació, sempre que el rescatador mantingui una posició segura i estable.

Tècniques de rescat aquàtic directe

Quan el corrent és molt fort i la víctima no pot arribar a un punt segur, pot ser necessari un rescat directe. En aquests casos s’utilitza la tècnica de “rescat en V”, on dues cordes fixades a la riba creen una línia diagonal que permet controlar la trajectòria del socorrista dins del corrent.

El rescatador ha de mantenir el cos baix, utilitzant el corrent per desplaçar-se i mai lluitar frontalment contra l’aigua. La coordinació entre els membres de l’equip és vital per ajustar la tensió de les cordes i garantir que tant la víctima com el rescatador arribin a la riba amb seguretat.

Gestió posterior i primers auxilis

Després del rescat, cal avaluar immediatament l’estat de la víctima: hipotèrmia, lesions per impacte o inhalació d’aigua. L’atenció immediata amb tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i escalfament progressiu és essencial fins a l’arribada dels serveis mèdics.

Formació i entrenament continu

El rescat en corrents forts exigeix entrenament regular i protocols actualitzats. Els socorristes han de practicar en entorns controlats, sota supervisió, i mantenir-se al dia en tècniques de salvament fluvial i ús de material especialitzat.

Les pluges intenses són inevitables, però una bona preparació pot marcar la diferència entre un rescat efectiu i una tragèdia. La combinació de coneixement, pràctica i respecte pel medi és la millor garantia de seguretat en situacions d’aigües vives.