Noticias Inicio

Entre els passats dies 14 de juny i 14 de setembre, les platges de Palamós van registrat un total de 1.056 actuacions del servei de socorrisme. La majoria d’assistències van estar per picades de medusa i ferides lleus, però també es van registrat 62 rescats i 19 evacuacions amb ambulància. Els socorristes d'Aquasos Serveis Integrals van fer més de 2.300 accions preventives per evitar accidents.

T'interessa: Com actuar davant d'una picadura de medusa

De les més de mil intervencions que van haber de fer els socorristes, la major part d’aquestes actuacions, unes 830 van ser per picades de medusa o peix aranya i per ferides lleus com talls i contusions. També es van registrar casos de cops de calor, traumatismes i reaccions al·lèrgiques.

En l’àmbit dels rescats, els socorristes van intervenir en 62 situacions de perill a l’aigua, amb 19 evacuacions en ambulància i una amb helicòpter, aquesta darrera a conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria ocorreguda a l’aparcament de la platja Gran, el passat 11 d'agost.

T'interessa: L’aterratge d’un helicòpter del SEM obliga a desallotjar la Platja Gran de Palamós

Un dels episodis més destacats va ser el rescat d’una parella atrapada amb un caiac a cala Senià, que va requerir la col·laboració de Mossos d’Esquadra, Salvament Marítim i Policia Local.

A més de les assistències mèdiques i rescats, els socorristes van un paper clau en la prevenció, amb 2.371 accions d’advertència a banyistes i usuaris, per evitar situacions de risc com banyar-se amb bandera vermella o accedir a zones perilloses amb corrents i onatge.

T'interessa: Diferències entre el socorrisme a platges i el socorrisme a piscines

El servei, gestionat per l’empresa Aquasos Serveis Integrals, ha disposat aquest estiu de catorze socorristes, dues motos aquàtiques, dues embarcacions de suport i un vehicle de coordinació, operant a les platges Gran de Palamós, la Fosca, Castell i el Morro del Vedell. El cost del dispositiu ha estat de 215.496 euros, finançats per l’Ajuntament de Palamós, amb una aportació de 42.477 euros de Dipsalut, que també ha contribuït a les despeses d’abalisament de les zones de bany per reforçar la seguretat dels usuaris.

Font: Ràdio Palamós

El passat 14 de setembre va tancar l’últim centre aquàtic gestionat per l’empresa Aquasos que dona per finalitzada la campanya estiuenca de present any.

Més de dues-centes persones i desenes d’instal·lacions han estat controlades per l’empresa igualadina on ha pogut oferir diversos serveis a tot tipus de clients. Serveis de socorrisme, monitoratge, controladors d’accessos i manteniment d’instal·lacions per ajudar als usuaris en el seu oci diari, fent de l’estiu una època més lúdica i segura.

Com cada any, la seguretat i la prevenció són la principal preocupació de l’empresa i dels seus empleats, vetllant diàriament pel benestar dels banyistes, tant a les platges com a les piscines, i per la seguretat i el confort de les persones que accedeixen als centres aquàtics o espais naturals a gaudir sols o en família.

T'interessa: El final d’agost i el paper clau del socorrisme aquàtic

La vint-i-cinquena temporada d’Aquasos conclou amb un bon balanç del servei i amb la satisfacció de clients i usuaris, on la companyia surt reforçada per afrontar amb energia la temporada d’hivern, amb nous projectes que la faran créixer per consolidar-se com a referent en el seu sector. 

Des d'Aquasos, volem agrair a tot l’equip la seva professionalitat i dedicació, així com als usuaris la confiança dipositada en nosaltres. Han estat mesos d’esforç, vigilància i prevenció per garantir la seguretat a cada piscina i zona de bany. Ens acomiadem d’aquest estiu amb la satisfacció de la feina ben feta i amb la mirada posada en la propera temporada.

El socorrisme és una activitat fonamental per garantir la seguretat de les persones en entorns aquàtics. Tant a les piscines com a les platges, la presència de professionals qualificats pot marcar la diferència entre una experiència segura i un accident greu. Tot i compartir l’objectiu principal —prevenir i actuar davant possibles emergències—, hi ha diferències notables entre el socorrisme en aquests dos contextos. A continuació, analitzarem les principals distincions en àmbits com la formació, les condicions de treball, el tipus de riscos, els protocols d’actuació i la relació amb els usuaris.

L’entorn de treball

La primera gran diferència rau en l’entorn on el socorrista desenvolupa la seva feina. A la piscina, es tracta d’un espai controlat i delimitat, amb unes dimensions concretes, una profunditat determinada i unes normes d’ús molt clares. L’aigua és generalment transparent i permet una visibilitat excel·lent del fons, cosa que facilita la detecció ràpida de qualsevol incident.

En canvi, la platja és un entorn obert, canviant i molt menys previsible. Els corrents marins, les onades, el vent, la temperatura i fins i tot la presència d’animals marins poden condicionar l’actuació del socorrista. A més, la immensitat de l’espai obliga a tenir una atenció constant i una vigilància molt més àmplia, sovint amb l’ajuda de torres elevades, prismàtics o fins i tot embarcacions i motos d’aigua.

El tipus de riscos

Els riscos a la piscina estan més relacionats amb les imprudències dels banyistes i amb accidents puntuals: relliscades a les vores, cops contra el fons o les parets, jocs bruscos dins l’aigua o ofegaments per manca d’habilitats en el medi aquàtic. Tot i això, la rapidesa amb què el socorrista pot intervenir sol reduir la gravetat de les situacions.

A la platja, la tipologia de riscos és molt més variada. Les corrents de retorn, els canvis sobtats en la profunditat, les marees, els temporals i fins i tot el fet que alguns banyistes es banyin fora de les zones delimitades multipliquen les possibilitats de perill. A això cal afegir-hi les insolacions, les cremades solars, les picades de medusa i altres incidents relacionats amb l’exposició prolongada al sol i al medi natural.

T'interessa: Com actuar davant d'una picadura de medusa

La formació i l’equipament

Els requisits de formació per a treballar en una piscina i en una platja acostumen a ser similars en quant a primers auxilis, tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i coneixement del medi aquàtic. Tanmateix, el socorrista de platja sol necessitar una preparació física més exigent, ja que les seves intervencions poden implicar nadar llargues distàncies en condicions adverses o fer rescats amb material específic com flotadors de rescat, embarcacions o taules.

L’equipament també varia: a les piscines és habitual trobar farmacioles ben equipades, desfibril·ladors i altres materials mèdics en un entorn controlat. A la platja, a més d’aquests recursos, el socorrista disposa de banderes per informar de l’estat del mar, emissores de ràdio per coordinar-se amb altres companys i, en molts casos, vehicles per desplaçar-se ràpidament per la sorra.

Protocols de vigilància i prevenció

La vigilància a la piscina és més senzilla, ja que el nombre de banyistes és limitat i el medi és estable. El socorrista pot mantenir un control visual gairebé permanent de tots els usuaris. A la platja, en canvi, el nombre de persones pot ser molt superior, sobretot en temporada alta, i el medi canvia constantment. Per això, els protocols de prevenció tenen un pes molt important: col·locació de banderes, avisos per megafonia, recomanacions als banyistes i, si cal, prohibició temporal del bany.

T'interessa: Educació preventiva des de la infància en entorns aquàtics

Relació amb els usuaris

Un altre aspecte diferencial és la relació amb el públic. A la piscina, el contacte és més proper i directe, ja que l’espai és reduït i molts dels usuaris solen ser habituals (per exemple, en piscines municipals o de clubs esportius). A la platja, en canvi, el flux de persones és constant i divers, amb turistes de diferents procedències i idiomes. Això exigeix al socorrista habilitats comunicatives més àmplies, capacitat d’adaptació i, sovint, coneixements bàsics de diverses llengües.

T'interessa: La figura del socorrista

Condicions laborals

Finalment, les condicions laborals també presenten diferències. Els socorristes de piscina acostumen a treballar en jornades més regulars i en espais amb ombra, aigua potable i instal·lacions de suport. Els de platja, en canvi, han de suportar llargues hores d’exposició al sol, la calor intensa, el vent i altres factors ambientals que poden fer la feina més dura i exigent.

Resumint, el socorrisme en piscines i en platges comparteix la mateixa missió: protegir vides i garantir la seguretat de les persones en el medi aquàtic. Tanmateix, els contextos són tan diferents que la tasca del socorrista adquireix característiques pròpies en cada cas. A la piscina, la rapidesa i el control de l’espai són claus; a la platja, la capacitat d’adaptació i la gestió de riscos naturals resulten determinants. Conèixer aquestes diferències ens ajuda a valorar encara més la feina d’aquests professionals, que cada estiu vetllen per la nostra seguretat tant en entorns controlats com en la immensitat del mar.

L’aigua, sigui en una piscina, un riu, un llac o al mar, és un espai de gaudi i també de risc. Tot i que la natació i les activitats aquàtiques formen part de la vida de milions de persones, hi ha una gran quantitat d’informació errònia que pot posar en perill aquells que hi creuen. Conèixer els mites més estesos sobre la seguretat a l’aigua i contrastar-los amb la realitat és fonamental per prevenir accidents i salvar vides.

• Si algú s’està ofegant, cridarà i agitarà els braços

L’ofegament sol ser silenciós.
A diferència del que mostren les pel·lícules, les persones que s’ofeguen poques vegades tenen la força o l’aire suficient per demanar ajuda o agitar-se de manera evident. El reflex instintiu fa que es concentrin únicament en intentar respirar i mantenir-se a flotació. En molts casos, la víctima roman immòbil o amb moviments limitats, amb el cap just a sobre de la superfície. Per això és essencial estar atents a senyals subtils, com una persona quieta amb la boca al nivell de l’aigua, la mirada perduda o incapaç de respondre.

• Sé nedar bé, així que no corro perill

Saber nedar redueix riscos, però no garanteix seguretat.
Fins i tot els nedadors experts poden patir rampa, esgotament, desorientació o un cop inesperat que els impedeixi reaccionar. A més, factors externs com corrents marins, marees, onades o canvis bruscos de temperatura poden superar la capacitat de qualsevol persona. L’excés de confiança és perillós; l’ús de jaquetes salvavides en activitats de risc i la supervisió en zones naturals continuen sent indispensables.

• L’aigua poc profunda és segura

La profunditat no elimina el risc d’accidents.
Molts incidents ocorren en aigües que amb prou feines arriben a la cintura o al pit. Els nens petits poden ofegar-se en menys de 30 centímetres d’aigua. A més, llançar-se de cap en zones poc profundes pot provocar lesions greus a la columna o al cap. La precaució s’ha de mantenir sense importar l’altura de l’aigua.

• Si una persona s’ofega, el millor és llençar-se a l’aigua per rescatar-la

Intentar un rescat directe pot posar en risc el rescatador.
Una víctima en pànic pot enfonsar involuntàriament qui intenti ajudar-la. Per això, la regla bàsica és: “Arribar, llançar, remar, mai nedar” com a primera opció. És a dir, estendre un objecte, llançar un flotador o utilitzar una embarcació petita abans de llançar-se a l’aigua. Només els socorristes entrenats haurien d’intentar un rescat físic directe.

• Després de menjar no s’ha de nedar

El risc d’ofegament després de menjar està exagerat.
Existeix la creença que nedar després d’ingerir aliments provoca rampes mortals. En realitat, el cos pot fer la digestió i nedar al mateix temps sense problemes greus. Tot i que és cert que un àpat molt copiós pot generar incomoditat o cansament, no representa un risc significatiu per a una persona sana. El recomanable és simplement esperar uns minuts si se sent pesadesa, però no cal imposar llargues esperes.

• Els dispositius inflables de joguina substitueixen l’armilla salvavides

Els flotadors, taules o matalassos no són dispositius de seguretat.
Aquests articles estan dissenyats per al joc, no per mantenir una persona fora de perill. Es poden punxar, tombar o allunyar amb el vent o les corrents. L’únic equip fiable per a la prevenció d’ofegaments és una armilla salvavides certificada.

• Si l’aigua està tranquil·la, no hi ha perill

La calma superficial pot ocultar riscos.
Un riu aparentment serè pot tenir corrents subterranis forts. Al mar, una platja sense onades grans pot amagar corrents de retorn que arrosseguen mar endins. Sempre és necessari conèixer el lloc, seguir les indicacions de seguretat i no refiar-se de l’aparença de l’aigua.

• Els adults no necessiten supervisió

Tothom, sense importar l’edat, pot patir accidents.
Tot i que la supervisió infantil és prioritària, els adults també han de ser prudents. El consum d’alcohol, la fatiga o la manca d’experiència en aigües obertes són factors que incrementen el risc. Mantenir una cultura de vigilància mútua és una mesura efectiva de prevenció.

Els mites al voltant de la seguretat a l’aigua generen una falsa sensació de confiança que pot resultar perillosa. Reconèixer que l’ofegament és ràpid i silenciós, que els nedadors experts no són invulnerables i que els inflables de joguina no substitueixen la seguretat real són passos essencials per gaudir de l’aigua amb responsabilitat. La prevenció, la informació correcta i el respecte per les normes de seguretat són la veritable protecció davant dels riscos.