Noticias Inicio

Despres de molt temps lliutant, Aecsa, l'Associació d'empreses catalanes de salvament aquàtic, aconsegueix el primer conveni de socorrisme en platges de Catalunya per dignificar la professió.

El text ha estat presentat conjuntament per UGT, PIMEC I AECSA

Amplia la informació en aquest enllaç

Un tatuatge ha de sanar per complet abans de que podrem nedar novament per evitar la decoloració i la infecció. Encara que els temps de curació poden variar d'una persona a una altre, hem d'assegurar-nos que el tatuatge romangui lluminós i protegit durant al menys dues setmanes.

Encara que, en teoria, no hi hagi res de dolent en mullar una mica el tatuatge, les principals causes de preocupació són mantenir l'àrea neta i evitar que s'empapi d'aigua. Tot i que és molt poc probable que una dutxa ràpida causi algun dany, és molt probable que nedar en una piscina pública durant una o dues hores causi una sèrie de problemes.

Sense clor ni sal

És probable que una piscina pública contingui clor, cosa que podria irritar greument un nou tatuatge. Les possibilitats que hi hagi alguns bacteris desagradables a la piscina, independentment del contingut de clor, són força altes, la qual cosa augmenta la possibilitat de contraure una infecció. A més, mantenir el tatuatge sense curar submergit durant molt de temps augmentarà el risc de diluir la tinta i reduir la nitidesa i la vitalitat.

La majoria de les piscines cobertes i exteriors tenen algun tipus de producte químic fort que elimina els bacteris. El químic més utilitzat a les piscines públiques és el clor. Aquest és un enemic dels nous tatuatges, i hem d'evitar entrar-hi en contacte durant el període de curació inicial.

Aquest producte químic pot irritar el tatuatge abans que cicatriqui, fent-ho extremadament sec i escatós. També pot causar picor a l'àrea i causar una sèrie d'altres afeccions, com erupcions a la pell i protuberàncies vermelles que apareixen a l'àrea.

Si la piscina no fa servir clor ni cap altre químic, encara es recomana mantenir-se allunyat. És probable que aquestes piscines no tinguin mètodes preventius per protegir els nedadors contra les infeccions i, per tant, el tatuatge serà extremadament propens a les infeccions.

De la mateixa manera, nedar al mar no només contindrà milions de tipus de bacteris que causen infeccions, sinó que la sal marina també tindrà un efecte negatiu en els temps de curació del tatuatge. També cal evitar les piscines que contenen aigua salada. Igual que el clor, la sal realment assecarà l'àrea i irritarà la pell abans que s'hagi curat, cosa que provocarà molts tipus diferents de possibles reaccions, com picor, envermelliment i granellada.

Quant de temps cal esperar?

La cura posterior del tatuatge s'ha de fer durant almenys tres setmanes abans de banyar-se o nedar en qualsevol tipus d'aigua perquè la pell es pugui recuperar i tancar correctament. S'aconsella protegir el tatuatge o ferida contra la irritació química, el risc d'infecció i la possibilitat de saturació d'aigua.

Definitivament hem d'esperar fins que el tatuatge hagi acabat de formar crostes i pelar, així que si la tinta triga més de tres setmanes a acabar aquest procés, es recomana esperar una mica més abans d'anar a nedar.

Hi ha diverses coses que no hem de fer abans que el tatuatge sani del tot, i submergir-lo en aigua n'és una. Nedar després que la curació del tatuatge hagi acabat està bé i no hauria de causar danys a llarg termini al tatuatge.

Durant el mes de febrer Aquasos torna a formar als alumnes de 4t d’ESO en SVB + DEA.

La formació està enquadrada en el programa Aire de l’Ajuntament d’Igualada i tracta en formar als alumnes per saber reaccionar davant d’una emergencia mèdica.

Els adolescents tracten com actuar amb victimes que han perdut la consciència o que estan en parada cardiorespiratoria i aprenen a ajudar a les persones sense o amb material (desfibril.lador)

La fisioteràpia a la piscina està motivada per la gran quantitat de beneficis que aquesta reporta als pacients. L'aigua és un mitjà ideal per treballar: la coordinació, l'equilibri, la reeducació de la marxa, la força de la mobilitat, la disminució de l'espasticitat, etc. I no només això, permet eliminar la rutina que pugui aparèixer als tractaments de pacients crònics.

Comparant els exercicis realitzats a la sala de rehabilitació amb els exercicis aquàtics, s'observen millores en els pacients, ja que:

• Facilita o resisteix el moviment depenent de la posició.
• Disminueix l'espasticitat muscular.
• La capacitat de moviment és més gran dins de l'aigua i menor la sensació de dolor o molèstia.
• El treball d'elasticitat és més agradable al medi aquàtic.
• Ofereix seguretat davant la possibilitat de caigudes.
• Millora la pròpia percepció de la posició del nostre cos a cada moment.
• La sensació tant de dolor muscular com de sobrecàrrega després de lexercici és de menor intensitat i menor el nombre de lesions.
• Permet treballar més temps, ja que la sensació de fatiga apareix més tard.
• La despesa calòrica en aigua és superior, i més gran la pèrdua de calor i sudoració, encara que l'individu no té sensació
d'estar suant.
• La resistència contra laigua i el corrent afavoreix la qualitat de lentrenament augmentant la forma física progressivament.

L'ús del medi aquàtic en fisioteràpia està contraindicat en casos d'hipersensibilitat al clor i en situacions d'alteracions coronàries, que han d'estar subjectes a control mèdic.

El contingut de les sessions ha de ser variable però sempre encaminades a treballar els objectius plantejats anteriorment. Al llarg de les sessions, es combinen exercicis específics, amb jocs adaptats, en què es combinen diversos dels nostres objectius alhora.

La fisioteràpia a la piscina no només serveix com a vehicle per millorar físicament, sinó que també s'aconsegueix millorar anímicament.