Mites comuns sobre la seguretat a l’aigua
L’aigua, sigui en una piscina, un riu, un llac o al mar, és un espai de gaudi i també de risc. Tot i que la natació i les activitats aquàtiques formen part de la vida de milions de persones, hi ha una gran quantitat d’informació errònia que pot posar en perill aquells que hi creuen. Conèixer els mites més estesos sobre la seguretat a l’aigua i contrastar-los amb la realitat és fonamental per prevenir accidents i salvar vides.
• Si algú s’està ofegant, cridarà i agitarà els braços
L’ofegament sol ser silenciós.
A diferència del que mostren les pel·lícules, les persones que s’ofeguen poques vegades tenen la força o l’aire suficient per demanar ajuda o agitar-se de manera evident. El reflex instintiu fa que es concentrin únicament en intentar respirar i mantenir-se a flotació. En molts casos, la víctima roman immòbil o amb moviments limitats, amb el cap just a sobre de la superfície. Per això és essencial estar atents a senyals subtils, com una persona quieta amb la boca al nivell de l’aigua, la mirada perduda o incapaç de respondre.
• Sé nedar bé, així que no corro perill
Saber nedar redueix riscos, però no garanteix seguretat.
Fins i tot els nedadors experts poden patir rampa, esgotament, desorientació o un cop inesperat que els impedeixi reaccionar. A més, factors externs com corrents marins, marees, onades o canvis bruscos de temperatura poden superar la capacitat de qualsevol persona. L’excés de confiança és perillós; l’ús de jaquetes salvavides en activitats de risc i la supervisió en zones naturals continuen sent indispensables.
• L’aigua poc profunda és segura
La profunditat no elimina el risc d’accidents.
Molts incidents ocorren en aigües que amb prou feines arriben a la cintura o al pit. Els nens petits poden ofegar-se en menys de 30 centímetres d’aigua. A més, llançar-se de cap en zones poc profundes pot provocar lesions greus a la columna o al cap. La precaució s’ha de mantenir sense importar l’altura de l’aigua.
• Si una persona s’ofega, el millor és llençar-se a l’aigua per rescatar-la
Intentar un rescat directe pot posar en risc el rescatador.
Una víctima en pànic pot enfonsar involuntàriament qui intenti ajudar-la. Per això, la regla bàsica és: “Arribar, llançar, remar, mai nedar” com a primera opció. És a dir, estendre un objecte, llançar un flotador o utilitzar una embarcació petita abans de llançar-se a l’aigua. Només els socorristes entrenats haurien d’intentar un rescat físic directe.
Coneix els nostres serveis
Salvament i socorrisme, gestió d'instal·lacions aquàtiques, formació, activitats dirigides i de lleure...
• Després de menjar no s’ha de nedar
El risc d’ofegament després de menjar està exagerat.
Existeix la creença que nedar després d’ingerir aliments provoca rampes mortals. En realitat, el cos pot fer la digestió i nedar al mateix temps sense problemes greus. Tot i que és cert que un àpat molt copiós pot generar incomoditat o cansament, no representa un risc significatiu per a una persona sana. El recomanable és simplement esperar uns minuts si se sent pesadesa, però no cal imposar llargues esperes.
• Els dispositius inflables de joguina substitueixen l’armilla salvavides
Els flotadors, taules o matalassos no són dispositius de seguretat.
Aquests articles estan dissenyats per al joc, no per mantenir una persona fora de perill. Es poden punxar, tombar o allunyar amb el vent o les corrents. L’únic equip fiable per a la prevenció d’ofegaments és una armilla salvavides certificada.
• Si l’aigua està tranquil·la, no hi ha perill
La calma superficial pot ocultar riscos.
Un riu aparentment serè pot tenir corrents subterranis forts. Al mar, una platja sense onades grans pot amagar corrents de retorn que arrosseguen mar endins. Sempre és necessari conèixer el lloc, seguir les indicacions de seguretat i no refiar-se de l’aparença de l’aigua.
• Els adults no necessiten supervisió
Tothom, sense importar l’edat, pot patir accidents.
Tot i que la supervisió infantil és prioritària, els adults també han de ser prudents. El consum d’alcohol, la fatiga o la manca d’experiència en aigües obertes són factors que incrementen el risc. Mantenir una cultura de vigilància mútua és una mesura efectiva de prevenció.
Els mites al voltant de la seguretat a l’aigua generen una falsa sensació de confiança que pot resultar perillosa. Reconèixer que l’ofegament és ràpid i silenciós, que els nedadors experts no són invulnerables i que els inflables de joguina no substitueixen la seguretat real són passos essencials per gaudir de l’aigua amb responsabilitat. La prevenció, la informació correcta i el respecte per les normes de seguretat són la veritable protecció davant dels riscos.
