Noticias Inicio

La hipotèrmia és una disminució de la temperatura central del cos per sota dels 35 °C. Aquesta condició altera de manera profunda el metabolisme cel·lular, les funcions neurològiques i l’activitat elèctrica del cor. Quan la temperatura baixa de forma progressiva cap a valors inferiors als 30 °C, augmenta de manera significativa el risc d’arítmies greus, fibril·lació ventricular i, finalment, parada cardíaca. La reanimació en aquest context és complexa, però presenta un element diferenciador respecte a altres etiologies: les baixes temperatures poden tenir un efecte protector sobre el cervell, i per tant el pronòstic pot ser sorprenentment favorable si la víctima és reescalfada de manera correcta i sostinguda.

Fisiopatologia de la hipotèrmia i efectes sobre el sistema cardiovascular

Quan la temperatura corporal disminueix, es produeixen alteracions en cascada. Bradicàrdia, reducció del volum minut, vasoconstricció perifèrica i disminució del consum d’oxigen. A temperatures per sota de 32 °C, el cor és particularment vulnerable a arítmies. A mesura que s’aproxima als 28–30 °C, la fibril·lació ventricular i l’activitat elèctrica sense pols esdevenen més probables. Per sota dels 24–25 °C, és freqüent l’asistòlia.

Aquesta depressió global del metabolisme fa que les necessitats d’oxigen cerebral disminueixin dràsticament, i això explica per què persones en parada per hipotèrmia han pogut recuperar-se sense seqüeles greus després de reanimacions prolongades.

T'interessa: Primers auxilis: Exposició al fred

Avaluació inicial i criteris diagnòstics

Davant una víctima en hipotèrmia greu, l’avaluació ha de ser acurada. Els moviments han de ser mínims, ja que fins i tot un estímul mecànic pot desencadenar arítmies malignes. La temperatura central s’ha de mesurar idealment amb sonda esofàgica o rectal profunda per obtenir un valor fiable.

Una persona en parada cardíaca per hipotèrmia pot presentar signes vitals gairebé imperceptibles. Respiració molt lenta, pols dèbil o difícil de detectar i rigidesa per la mateixa temperatura baixa. Per tant, és fonamental dedicar temps suficient a la valoració del pols (fins a 60 segons).

Suport vital bàsic i avançat en hipotèrmia

Compres­sions toràciques i ventilació
Si no hi ha signes de vida, s’ha d’iniciar RCP immediatament. Les compressions es fan igual que en qualsevol altra parada, a 100–120 per minut. La hipòxia és freqüent en els accidents per fred (submersió, vent, neu), per tant la ventilació és prioritària.

Desfibril·lació
La desfibril·lació pot ser menys efectiva per sota dels 30 °C. Es recomana

• Si hi ha fibril·lació ventricular, aplicar una descàrrega.
• Si no hi ha resposta, esperar a reescalfar per sobre de 30 °C abans d’intentar descàrregues repetides.

Fàrmacs
L’ús d’adrenalina i altres fàrmacs és controvertit a temperatures molt baixes. Per sota de 30 °C, el metabolisme hepàtic és insuficient i els medicaments poden acumular-se fins a nivells tòxics quan el pacient es reescalfa. Per això

• S’aconsella limitar o evitar l’administració fins que el pacient superi els 30 °C.
• Entre 30 °C i 35 °C, ampliar els intervals entre dosis.

T'interessa: Fer RCP només amb les mans duplica les possibilitats de supervivència

Estratègies de reescalfament

El component crític en la reanimació és el reescalfament adequat. Les tècniques es classifiquen en:

Reescalfament passiu extern. Indicat en hipotèrmies moderades

• Mantes tèrmiques, entorn càlid, retirada de roba mullada.
• S’aprofita la producció de calor pròpia del pacient.

Reescalfament actiu extern. Útil en hipotèrmia greu però amb circulació

• Aire calent forçat.
• Mantes elèctriques.
• Bosses d’aigua calenta col·locades en zones centrals (axil·les, engonals).

Reescalfament actiu intern (invasor). És la tècnica d’elecció en parada cardíaca per hipotèrmia

• Fluids intravenosos escalfats a 40–42 °C.
• Rentats peritoneals o toràcics amb solució escalfada.
• Oxigen humidificat calent.
• Tècniques extracorpòries com ECMO o bypass cardiopulmonar, considerades el “gold standard” perquè reescalfen de manera ràpida i proporcionen circulació i oxigenació.

Els centres amb ECMO han demostrat supervivències excel·lents fins i tot en pacients amb temperatures extremadament baixes i temps prolongats en parada.

Pronòstic i criteris de continuïtat o cessament de la reanimació

La regla fonamental és clara. En hipotèrmia, la reanimació s’ha de mantenir fins que el pacient arribi com a mínim als 32–34 °C, tret que existeixin lesions incompatibles amb la vida. Això implica que les maniobres poden ser molt més prolongades que en situacions normotèrmiques.

Els factors que indiquen un millor pronòstic inclouen

• Joventut i absència de malalties prèvies.
• Submersió en aigua freda però neta.
• Inici ràpid de maniobres de reanimació.
• Accés precoç a ECMO.

Resumint, la parada cardíaca per hipotèrmia constitueix una situació clínica singular: potencialment mortal, però amb opcions de supervivència insospitades si s’aplica un maneig adequat. El reescalfament controlat, la reanimació persistent i l’accés a tècniques extracorpòries transformen el que seria una parada irreversible en altres contextos en un escenari amb possibilitats reals de recuperació neurològica plena. Per això, la formació específica i la coordinació amb centres capacitats són essencials per millorar els resultats en aquest tipus de pacients.

Perdre’s a la muntanya és més habitual del que sembla, especialment durant sortides en solitari, canvis bruscos de temps o rutes poc senyalitzades. En situacions d’emergència, la rapidesa i la precisió a l’hora de comunicar la ubicació al telèfon d’emergències 112 és clau perquè els equips de rescat t’arribin com més aviat millor. Tot i així, molts desconeixen que és possible facilitar coordenades exactes fins i tot quan el telèfon no té cobertura mòbil. En aquesta publicació t'expliquem com funciona, què cal fer i quines eines del telèfon et poden salvar la vida.

Entendre què passa quan truques al 112 sense cobertura

El 112 funciona sense cobertura del teu operador
Encara que el teu mòbil no tingui cobertura de la teva companyia, el 112 es pot trucar igualment, perquè el telèfon intenta connectar-se automàticament a qualsevol xarxa disponible, encara que no sigui la teva. Això significa que, fins i tot a zones remotes, tens opcions reals de contactar amb emergències.

El GPS no necessita cobertura
El sistema GPS continua funcionant sense internet perquè rep senyal directament dels satèl·lits. Per tant, pots obtenir coordenades exactes encara que no tinguis cobertura.

Com obtenir les coordenades exactes del teu telèfon

Amb Google Maps (offline o sense dades)

- Obre Google Maps, manteniu premut sobre la teva posició (el punt blau).
- A la part superior apareixeran les coordenades en format decimal, per exemple: 41.8265, 0.7632
- Escriu-les o fes una captura de pantalla.
- Comunica aquestes coordenades quan truquis al 112

Si no s’obre Google Maps

Alguns mòbils permeten obtenir ubicacions directament des del menú de localització:

Android
Configuració - Ubicació - Avançat - Coordenades

iPhone
Assegura’t que Localització està activada i obre l’app Brúixola, que mostra latitud i longitud.

Què dir exactament quan truquis al 112

Quan el teleoperador contesti, comunica en aquest ordre:

• Coordenades exactes (la dada més important)
• Altitud aproximada si apareix al mòbil
• Descripció del lloc (barranc, bosc dens, prop d’un riu, etc.)
• Estat físic (si estàs ferit, cansat, hipotèrmia, etc.)
• Bateria restant del mòbil
• Si estàs sol o amb més persones

Com menys dubtes tingui el centre d’emergències, més ràpid i segur serà el rescat.

Què fer si no pots donar coordenades

Mou-te només si és segur
Desplaçar-se pot donar cobertura puntual, però no t’allunyis massa del lloc inicial. Busca zones elevades o obertes, però evita riscos com penya-segats o torrents.

Fes servir el mòbil amb estalvi d’energia

• Baixa al mínim la llum de pantalla
• Desactiva Bluetooth i Wi-Fi
• Activa el mode d’estalvi de bateria
• Guarda el mòbil calent dins la roba (el fred consumeix bateria)

Consells preventius abans de sortir a la muntanya

Baixa mapes offline
Abans d’una excursió descarrega els mapes de la zona a la que penses anar

Avisa algú de la ruta i hora prevista de tornada
Això accelera molt els avisos si no tornes a temps

Porta una bateria externa
Un power bank és molt útil i pot ser la diferència entre ser localitzat o no.

Resumint, en una situació d’emergència a la muntanya, el teu telèfon pot convertir-se en la millor eina per ser rescatat, encara que et quedis sense cobertura. Saber obtenir coordenades, comunicar-les correctament al 112 i estalviar bateria és fonamental. Amb aquests passos, augmentes molt les probabilitats de ser localitzat ràpidament i sortir de la situació amb seguretat.
 

L’empresa igualadina Aquasos, especialitzada en serveis de socorrisme, control d’accessos, monitors i formació, continua creixent i consolida la seva expansió arreu del territori català. Tot i que històricament la companyia ha desenvolupat la major part de la seva activitat a la Catalunya Central i Lleida, els darrers anys ha experimentat un creixement sostingut que l’ha portat a ampliar notablement el seu radi d’acció.

Aquest procés d’expansió s’ha fet especialment evident a les comarques de Tarragona, on la presència d’Aquasos ha anat augmentant progressivament a través de la gestió d’instal·lacions i serveis vinculats al medi aquàtic. La confiança dels municipis i entitats tarragonines ha permès a l’empresa establir-hi una presència estable i reconeguda.

T'interessa: Finalitza la temporada d'estiu d'Aquasos 2025

L’any 2025 marcarà un nou punt d’inflexió en aquesta trajectòria: diversos municipis de les comarques de Girona han adjudicat a Aquasos la gestió de serveis de socorrisme, control d’entrades i activitats aquàtiques. Això suposarà la primera implantació significativa de l’empresa a les comarques gironines, completant així la seva presència a les quatre províncies de Catalunya.

Amb aquesta expansió, Aquasos reforça el seu objectiu de convertir-se en una empresa de referència en la gestió integral d’espais aquàtics i serveis relacionats amb la seguretat, el lleure i la formació, mantenint el compromís amb la professionalitat, la qualitat i la proximitat que l’han caracteritzada des dels seus inicis.

La pràctica d’activitats aquàtiques, sigui natació, immersió lleugera, busseig o jocs recreatius, ofereix grans beneficis però també comporta riscos si una persona pateix una alteració sobtada de la tensió arterial. Tant la hipotensió (baixada) com la hipertensió (pujada) poden provocar desorientació, mareig o pèrdua de coneixement, factors especialment perillosos dins l’aigua. Conèixer com reaccionar amb rapidesa i calma pot evitar complicacions greus.

Entendre què passa al cos dins l’aigua

Hipotensió, quan la tensió cau massa
La pressió baixa pot aparèixer per manca d’hidratació, cansament, calor excessiva o canvis bruscos de postura. Dins l’aigua, la persona pot sentir mareig, visió borrosa, debilitat o sensació que “li cau tot a sobre”. Si no rep suport immediat, pot perdre el control flotacional o quedar inconscient.

Hipertensió, quan la tensió puja
Tot i ser menys habitual en contextos aquàtics, una pujada forta de tensió relacionada amb estrès, por, sobreesforç o condicions mèdiques prèvies, pot desencadenar mal de cap intens, tensió al pit, palpitacions o ansietat. En casos extrems, pot provocar desmais o dificultats respiratòries.

T'interessa: Fenòmens que experimentem quan ens submergim sota l'aigua

Senyals d’alerta que cal reconèixer immediatament

Símptomes comuns
Pèrdua d’equilibri o de la flotabilitat habitual

Moviments descoordinats o resposta lenta als estímuls
Respiració ràpida, irregular o amb pauses

Mirada perduda o confusió
Queixes de mareig, pressió al cap o nàusees

En observar qualsevol d’aquests indicadors, cal intervenir de seguida per evitar l’ofegament o lesions.

Protocol d’actuació dins l’aigua

Prioritzar la seguretat
Abans d’apropar-se, és vital assegurar que la situació no comprometrà la integritat del rescatador. Si hi ha corrents, onades fortes o zones profundes, cal valorar com estabilitzar la persona sense posar-se en risc.

Donar suport i mantenir el cap fora de l’aigua
Apropa’t pel darrere o de costat per evitar moviments involuntaris que us puguin desequilibrar.

• Col·loca una mà a la nuca o sota el clatell per mantenir-la flotant amb la cara fora de l’aigua.
• Si hi ha material de flotació (taula, xurro, armilla), utilitza’l immediatament per reduir l’esforç.

Traslladar-la cap a un punt segur

Porta la persona cap a la vora, l’escala o una zona poc profunda. Mantén un ritme lent i estable, evitant moviments bruscos que puguin empitjorar el seu estat.

Què fer un cop fora de l’aigua

En cas d’hipotensió (Baixada)
Estira la persona d’esquena i eleva lleugerament les cames si no hi ha dolor al pit o lesions.

• Afluixa peces de roba ajustades per facilitar la circulació.
• Ofereix aigua a glops petits si està conscient i pot empassar bé.
• Evita que es posi dreta de seguida, el mareig pot reaparèixer.

En cas d’hipertensió (Pujada)
Asseu-la en una posició còmoda i relaxada, amb l’esquena recta.

• Indica-li que respiri profundament per reduir l’ansietat.
• Mantén-la en un ambient tranquil, lluny del sol directe o del soroll intens.
• No li donis begudes estimulants ni aliments salats.

Quan cal demanar ajuda mèdica

• Si la persona perd el coneixement, té convulsions o no recupera el color de la pell.
• Si el mal de pit o el mal de cap és intens i persistent.
• Si la respiració és irregular o feble.
• Si els símptomes no milloren en pocs minuts.

Prevenció, la clau per evitar situacions de risc

Hidratar-se adequadament
Encara que estiguem dins l’aigua, el cos perd líquids per la calor i l’esforç. Beure de manera regular redueix el risc d’hipotensió.

Escalfament i pauses
Abans d’entrar a l’aigua, uns minuts d’escalfament ajuden a estabilitzar el sistema cardiovascular. Durant l’activitat, fer pauses breus evita sobreesforços que podrien desencadenar pujava de tensió.

Control de condicions mèdiques

Les persones amb problemes de pressió arterial haurien de revisar la medicació i evitar immersions prolongades o situacions d’estrès.

• Supervisió constant
• En piscines, platges i rius, la presència d’un adult vigilant o d’un socorrista redueix dràsticament els riscos. La detecció precoç d’un símptoma pot marcar la diferència.

Resumint, saber reaccionar davant una alteració de la tensió dins l’aigua és essencial per garantir la seguretat de tothom. Intervenir amb serenitat, assegurar la flotació i traslladar la persona a un espai estable permet controlar la situació fins que es recuperi o arribi assistència professional. Amb una bona prevenció, una observació activa i coneixements bàsics de primers auxilis, es pot actuar amb eficàcia i evitar complicacions greus.