Noticias Inicio

Catalunya encara una nova temporada de platja amb un debat obert sobre la seguretat al litoral i les condicions laborals dels professionals del salvament aquàtic.

Els socorristes reclamen més recursos, una regulació específica a Catalunya i que el servei sigui obligatori a totes les platges on hi hagi activitat de bany. La reivindicació arriba en un moment clau, just abans de l’inici de la temporada alta, quan milers de persones ocupen diàriament les platges del país i augmenta el risc d’accidents, ofegaments i incidències vinculades al mar.

La plataforma SOS Socorristes ha denunciat que el servei continua depenent massa de la voluntat i els recursos de cada ajuntament. Segons el col·lectiu, aquesta falta d’un criteri comú provoca diferències importants entre municipis: hi ha platges amb dispositius més complets, mentre que altres poden quedar amb cobertures insuficients o amb horaris limitats. Per això reclamen una normativa catalana que estableixi obligacions clares sobre presència de socorristes, ràtios, materials, condicions laborals i responsabilitats administratives.

Sense normativa, cada ajuntament fa el que vol

Una de les principals crítiques del sector és que actualment no hi ha una regulació homogènia que ordeni el servei de salvament i socorrisme a les platges catalanes. La plataforma considera que aquesta situació genera inseguretat tant per als banyistes com per als mateixos professionals. El portaveu de SOS Socorristes, Nacho Ibáñez, ha defensat que cal una regulació que posi fi a la precarietat i a la incertesa del sector. També ha resumit el problema amb una idea clara: sense normativa, cada ajuntament actua segons el seu propi criteri.

Els socorristes insisteixen que la seva feina no es pot entendre només com una tasca estacional o complementària. Vigilar una platja implica prevenció, intervenció ràpida, primers auxilis, coordinació amb emergències i capacitat per actuar en situacions crítiques. En dies de molta afluència, mala mar o temperatures extremes, la pressió sobre els equips de salvament augmenta de manera significativa.

Mobilitzacions abans de l’estiu

Davant aquesta situació, SOS Socorristes ha anunciat mobilitzacions per reclamar millores. Entre les accions previstes hi ha una concentració el 9 de juny a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a més de protestes en algunes platges. El col·lectiu no descarta una vaga si les administracions no donen resposta a les seves demandes. L’estiu passat ja es va produir una vaga de gairebé un mes a Barcelona, fet que va evidenciar el malestar acumulat dins del sector.

La falta de socorristes és un dels problemes que es repeteix cada temporada. Els professionals apunten a sous baixos, jornades exigents, moltes hores d’exposició solar i instal·lacions sovint precàries. Aquest conjunt de factors fa que part dels socorristes acabin marxant a altres sectors amb més estabilitat o millors condicions. Això complica encara més la cobertura de totes les places necessàries durant els mesos d’estiu.

La patronal posa el focus en la formació

Des de l’Associació d’Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), en canvi, es defensa que els salaris han millorat des del conveni signat fa dos anys. La patronal considera que un dels principals obstacles per trobar professionals és la durada de la formació exigida, que qualifica de massa llarga per a una feina que, en molts casos, només es desenvolupa durant tres mesos l’any.

Aquest punt obre un altre debat. Com garantir una formació suficient per a una feina de responsabilitat sense dificultar l’entrada de nous professionals al sector. Els experts en seguretat aquàtica remarquen que el socorrisme no és només vigilar des d’una cadira, sinó prendre decisions ràpides en situacions on pot estar en joc la vida d’una persona. Per això, reduir exigències formatives podria ser arriscat si no es fa amb criteris tècnics clars.

T'interessa: El president d’Aecsa exposa al Parlament la greu situació del salvament i socorrisme a Catalunya

Una professió amb molta responsabilitat i poc reconeixement

El sector també denuncia una falta de reconeixement institucional. Els socorristes assumeixen responsabilitats importants, però no sempre disposen de les eines, l’autoritat o el suport necessari. Alguns professionals reclamen que la seva figura tingui més pes dins dels plans de seguretat municipals i que es reconegui millor la complexitat de la seva feina.

Aquesta reivindicació no només afecta els treballadors. També té una dimensió de seguretat pública. Una platja sense un servei de salvament adequat pot convertir qualsevol incident menor en una situació greu. Infants perduts, cops de calor, talls de digestió, persones arrossegades pel corrent o banyistes que sobreestimen les seves capacitats són situacions habituals durant l’estiu.
 

El passat 21 de maig a Sabadell, la Policia Municipal va celebrar un emotiu acte institucional per commemorar els seus 178 anys de trajectòria i servei continuat a la ciutat. La jornada, que va servir per fer balanç i posar en valor la seguretat ciutadana, va tenir com a un dels eixos centrals el reconeixement públic a aquelles entitats i empreses privades que han col·laborat de forma estreta i satisfactòria amb el cos policial durant l’últim any.

Entre els guardonats de la vetllada va destacar l’empresa igualadina Aquasos, reconeguda oficialment per la seva tasca de suport i cooperació en els esdeveniments més massius i complexos del calendari sabadellenc.

Reconeixement a la feina ben feta

Durant l'acte es va dur a terme el lliurament de diplomes i insígnies de la Policia Municipal. El Responsable de Zona d’Aquasos, Vicente Máñez va ser l’encarregat de recollir la distinció, la qual commemora el compromís i l'excel·lència de les tasques prestades per la companyia anoiaenca a la cocapital del Vallès Occidental.

Des del departament policial es va subratllar de manera molt especial l’aportació d'Aquasos en dispositius clau per al municipi, com ara:

• La Festa Major de Sabadell, on la gestió i el suport operatiu són crítics degut a l'alta afluència de públic.
• El cicle Somriu al Nadal, garantint el bon desenvolupament de les activitats nadenques.
• Esdeveniments esportius i comercials, amb una implicació directa en la tradicional Cursa Popular i en les activitats puntuals de mercats.

Els representants oficials van destacar que aquesta aliança publicoprivada és fonamental per garantir que els grans esdeveniments de la ciutat es desenvolupin amb total seguretat i èxit organitzatiu.

Un espai per estrènyer llaços

Un cop finalitzada la part més protocol·lària i l'entrega de guardons, la celebració va continuar amb un sopar a peu dret. Aquest format més distès i col·loquial va permetre als membres de la Policia Municipal, autoritats locals i representants del teixit empresarial intercanviar impressions, reforçar vincles i celebrar conjuntament prop de dos segles de vocació de servei públic a Sabadell.

Amb l’arribada de la calor, moltes persones busquen alternatives naturals a les platges saturades per gaudir d’un bany refrescant. Els rius i els llacs esdevenen una opció atractiva per la seva bellesa paisatgística, la tranquil·litat i el contacte directe amb la natura. Tanmateix, sovint oblidem que nedar en aigües dolces comporta riscos específics que no sempre es coneixen ni es tenen en compte.

Corrents ocults i canvis sobtats de profunditat

Un dels riscos més desconeguts i perillosos dels rius són els corrents invisibles. A diferència del mar, on les onades són més previsibles, els rius poden presentar corrents molt forts sota una superfície aparentment calmada. Aquests corrents poden arrossegar una persona en qüestió de segons, especialment si no és una nedadora experimentada. A més, en molts trams de riu, la profunditat pot variar bruscament. Passar d’un tram de poca aigua a un forat profund pot causar pànic, pèrdua de flotació o cops amb roques submergides.

Temperatura de l’aigua

Els llacs i rius, especialment en zones d’alta muntanya o en dies calorosos, poden presentar temperatures d’aigua molt baixes. El cos humà no reacciona bé als canvis sobtats de temperatura, i una immersió en aigua freda pot provocar un “xoc tèrmic”. Aquest xoc pot causar desmais, dificultat per respirar o hipotèrmia, fins i tot en dies d’estiu. És essencial entrar a l’aigua gradualment i estar atent a qualsevol símptoma de mareig o malestar.

Qualitat de l’aigua i infeccions

Una altra qüestió que sovint s’ignora és la qualitat sanitària de les aigües dolces. No totes les zones naturals són aptes per al bany. En molts casos, la presència de bacteris, paràsits o altres agents contaminants pot provocar infeccions a la pell, als ulls o a l’aparell digestiu si s’ingereix accidentalment aigua. Malalties com la leptospirosi, la giardiasi o fins i tot infeccions per E. coli són més freqüents del que sembla. És important informar-se prèviament sobre la qualitat de l’aigua al lloc on es vol banyar.

Obstruccions i obstacles naturals

Els fons dels rius i llacs poden amagar troncs, branques, pedres punxegudes o restes de construccions antigues. Aquests obstacles poden causar ferides greus, especialment si es fa un salt des d’una roca o d’un pont sense haver comprovat prèviament la profunditat i la netedat del fons. Fins i tot les algues, que poden semblar inofensives, poden embolicar-se a les cames i dificultar el moviment.

Animals i plantes potencialment perillosos

Encara que no és habitual, alguns rius i llacs poden ser hàbitat de peixos agressius, serps d’aigua o insectes que poden provocar picades doloroses o reaccions al·lèrgiques. A més, algunes plantes aquàtiques com les algues filamentoses poden ser relliscoses i enganxoses, generant una sensació d’ofec i augmentant el risc de pànic o de caiguda.

Absència de vigilància i serveis d’emergència

A diferència de les platges urbanes, la majoria de rius i llacs no compten amb serveis de socorrisme. Això implica que, en cas d’accident, el temps de resposta pot ser molt més lent. Nedadors solitaris o grups sense experiència poden trobar-se desemparats en situacions crítiques. Per això, és fonamental no banyar-se sol i avisar sempre algú del lloc on es pensa anar.

Recomanacions per un bany segur

Tot i aquests riscos, nedar en rius i llacs pot ser una experiència molt enriquidora si es fa amb precaució. Algunes recomanacions bàsiques inclouen:

• Informar-se prèviament sobre la zona i la qualitat de l’aigua.
• Evitar el bany després de fortes pluges, que poden augmentar el cabal i la contaminació.
• No fer salts des de llocs elevats sense haver inspeccionat el fons.
• Entrar a l’aigua gradualment i evitar banyar-se en zones de corrents.
• No banyar-se sol ni de nit.
• Portar calçat aquàtic per protegir els peus de talls i picades.

Resumint, la natura ofereix escenaris meravellosos per desconnectar i gaudir, però també requereix respecte i consciència dels perills que pot amagar. Nedar en rius i llacs no és una activitat exempta de riscos. Conèixer-los i actuar amb responsabilitat pot marcar la diferència entre una experiència memorable i una tragèdia evitable.

La piscina és un dels espais més habituals per refrescar-se durant l’estiu, però també pot convertir-se en un lloc de risc quan les temperatures són molt altes, hi ha molta exposició solar o no es respecten els temps de descans i hidratació. El fet d’estar prop de l’aigua pot donar una falsa sensació de seguretat. Una persona pot estar dins o fora de la piscina i, igualment, patir una insolació o un cop de calor.

El cop de calor és una situació greu en què el cos perd la capacitat de regular correctament la temperatura. Pot aparèixer de manera progressiva o sobtada i requereix una actuació ràpida. Les autoritats sanitàries adverteixen que l’exposició a temperatures excessives pot provocar deshidratació, insolació, convulsions i alteració de la consciència.

Què és un cop de calor?

Un cop de calor es produeix quan la temperatura corporal augmenta de manera perillosa i l’organisme no pot refredar-se per si mateix. No és simplement tenir molta calor. És una emergència mèdica.

Pot afectar qualsevol persona, però hi ha grups especialment vulnerables. Nens petits, persones majors, persones amb malalties cròniques, embarassades, esportistes, treballadors exposats al sol i persones que han consumit alcohol o no s’han hidratat correctament. En una piscina, el risc augmenta quan es passa molt de temps al sol, es juga o es fa exercici intens, no es beu aigua, es menja de manera abundant abans de banyar-se o no s’utilitzen zones d’ombra.

T'interessa: Consells i recomanacions per combatre la calor

Símptomes d’alerta

Reconèixer els senyals és fonamental. Alguns símptomes poden semblar lleus al principi, però empitjorar ràpidament.

Els signes més habituals són

• Mal de cap intens
• Mareig o sensació de debilitat
• Pell molt calenta, roja o seca
• Sudoració excessiva o, en alguns casos, absència de suor
• Nàusees o vòmits
• Pols ràpid
• Respiració accelerada
• Confusió, irritabilitat o dificultat per parlar
• Pèrdua de consciència
• Convulsions

Una temperatura corporal superior als 40 °C, l’alteració de l’estat mental, la confusió o la pèrdua de consciència són senyals greus que exigeixen atenció immediata.

T'interessa: Com actuar davant una baixada o una pujada de tensió a l’aigua

Primer pas, treure a la persona del sol i avisar

Si sospites que algú està patint un cop de calor a la piscina, el primer és actuar rapid. Cal avisar immediatament el socorrista. Si no hi ha socorrista i la persona està confusa, molt dèbil, vomita, perd la consciència, té convulsions o no millora truca al 112.

La persona ha de ser traslladada a una zona fresca, amb ombra o aire condicionat. Si està dins de l’aigua, cal ajudar-la a sortir amb seguretat. No s’ha de deixar sola en cap moment, perquè pot empitjorar de manera sobtada.

Segon pas, refredar el cos ràpidament

Una vegada la persona està en un lloc segur, cal començar a baixar la temperatura corporal. Es pot fer de diverses maneres

• Retirar o afluixar roba innecessària
• Aplicar draps humits i freds
• Mullar el cos amb aigua fresca
• Ventar la persona
• Posar gel o compreses fredes al coll, axil·les i engonals
• Utilitzar una dutxa d'aigua freda si és possible i segur

En un entorn de piscina, és habitual pensar que n’hi ha prou amb ficar la persona dins de l’aigua però cal anar amb compte. Si està confusa, marejada o inconscient, pot haver-hi risc d’ofegament. En aquests casos, és millor refredar-la fora de l’aigua, en una zona segura, mentre s’espera assistència sanitària.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Es pot donar aigua?

Depén de l’estat de la persona. Si està conscient, orientada i pot beure sense dificultat, se li poden oferir petits glops d’aigua fresca o beguda sense alcohol ni cafeïna. No convé obligar-la a beure grans quantitats. Si està inconscient, molt confusa, vomita o té dificultat per empassar, no se li ha de donar res per la boca. Això podria provocar ennuegament o aspiració.

Què no s’ha de fer mai

Davant d’un possible cop de calor, hi ha errors que poden agreujar la situació

• Deixar la persona sola
• Esperar massa abans de trucar al 112 si hi ha símptomes greus
• Donar-li alcohol, cafè ni begudes energètiques
• Submergir a la persona inconscient o confusa dins de la piscina
• Tapar amb tovalloles seques o roba gruixuda
• Minimitzar la situació dient que és només cansament o una baixada de tensió

La rapidesa és clau. En un cop de calor, cada minut compta.

Prevenció a la piscina

La millor actuació és evitar que el problema apareixi. En dies de molta calor, cal alternar banys amb descansos a l’ombra, beure aigua sovint, evitar l’exposició solar en les hores centrals del dia, utilitzar gorra, ulleres de sol i protecció solar.

Els nens petits han de ser vigilats de prop, perquè poden no expressar bé que tenen set, mareig o malestar. Les persones majors també necessiten una atenció especial, ja que poden tenir menor sensació de set o prendre medicació que alteri la resposta del cos a la calor. També és recomanable evitar activitats físiques intenses dins i fora de l’aigua durant les hores de més calor. Jugar, nadar o córrer al voltant de la piscina pot accelerar la deshidratació, sobretot si no es beu prou.

Resumint, un cop de calor a la piscina és una emergència que exigeix una resposta clara. Treure a la persona del sol, avisar el socorrista o telefonar al 112, refredar el cos ràpidament i no donar-li aigua si està inconscient o confusa. La piscina refresca, però no elimina el risc de patir problemes greus per calor.

Actuar amb rapidesa pot evitar complicacions greus. Prevenir, amb hidratació, ombra i descans, es la millor protecció durant els dies de temperatures elevades.