Noticias Inicio

És una de les tasques que "els millors amics de l'home" han exercit desde fa segles. Tasques que exerceixen amb moltíssima vocació i devoció, gràcies a les impressionants capacitats físiques que tenen algunes races. Però principalment a una necessitat d'ajudar en tot el que els sigui possible. De vegades, arriscant la seva pròpia vida.

L'especialització i la massificació dels coneixements han permès el sorgiment de múltiples escoles dedicades a l'ensinistrament de gossos per a salvament en aigua i neu. També hi ha els que treballen buscant persones extraviades o revisant runes després de desastres a la recerca de supervivents.

Terranova, la raça de gos salvavides per antonomàsia

Almenys en regions de climes majorment temperats i lluny dels eterns estius tropicals. Els terranovas són els favorits per treballar com a gossos de rescat aquàtic. Les raons són diverses.

Es tracta d'una raça gran i forta. De mitjana pesen uns 55 quilos, amb exemplars que poden arribar fins als 70 quilos. Això els permet remolcar fins a 1.500 Kg. el que implica que poden apropar a la riba fins i tot petites embarcacions, amb diversos tripulants a bord.

Són excel·lents nedadors, una activitat que poden executar durant hores. Les seves potes compten amb membranes especials que els permeten desplaçar-se a l'aigua a major velocitat que altres gossos. A més, tenen una doble capa de pèl que manté la seva pell seca, una característica particularment útil en zones gèlides.

Entrenaments per a gossos de rescat aquàtic

Els entrenaments per a aquests socorristes comencen un cop arriben a l'any d'edat. Moment en què la seva musculatura ja s'ha desenvolupat del tot i poden exercitar-se sense risc de lesions. Com en pràcticament tots els ensinistraments per a gossos treballadors, els jocs formen l'eix central de les classes. De fet, el primer bloc d'exercicis correspon a activitats esportives i recreatives.

La formació operativa els atorga els coneixements necessaris sobre com actuar en moments d'autèntica emergència. Aprenen a seguir instruccions a l'aigua per mantenir fora de perill els objectes de rescat. Al mateix temps que preserven la seva pròpia integritat i la del seu company humà.

La hidroteràpia és una tècnica terapèutica que utilitza l’aigua en les seves diferents formes, temperatures i pressions amb finalitats curatives i preventives. Des de l’antiguitat fins a l’actualitat, aquesta pràctica ha estat present en múltiples cultures, evolucionant des de banys rituals fins a tractaments mèdics sofisticats. Avui dia, la hidroteràpia s’ha consolidat com una eina complementària en l’àmbit de la salut, especialment en rehabilitació, fisioteràpia i benestar general.

Orígens i evolució històrica

L’ús terapèutic de l’aigua es remunta a civilitzacions antigues com l’egípcia, la grega i la romana. Els grecs ja valoraven els banys com a forma de mantenir la salut física i mental, mentre que els romans van perfeccionar aquesta pràctica amb la construcció de termes públiques, on es combinaven diferents temperatures d’aigua amb exercici i relaxació.

Durant el segle XIX, la hidroteràpia va experimentar un ressorgiment a Europa gràcies a figures com Vincent Priessnitz i Sebastian Kneipp, que van sistematitzar l’ús de l’aigua freda i calenta per tractar diverses malalties. Aquest període va marcar el pas de la pràctica tradicional a una aproximació més científica.

Principis bàsics de la hidroteràpia

La hidroteràpia es basa en diversos principis fisiològics. El més important és la resposta del cos als canvis de temperatura. L’aigua calenta provoca vasodilatació, augmentant el flux sanguini i relaxant els músculs, mentre que l’aigua freda genera vasoconstricció, reduint la inflamació i estimulant el sistema nerviós.

Un altre principi clau és la flotabilitat. Quan el cos està submergit en aigua, el pes corporal es redueix significativament, cosa que facilita el moviment i disminueix la càrrega sobre les articulacions. Això és especialment útil en processos de rehabilitació.La pressió hidrostàtica també juga un paper important, ja que afavoreix el retorn venós i pot ajudar a reduir edemes i millorar la circulació.

T'interessa: Fisioteràpia en piscina per a pacients amb malalties neurològiques

Tipus de tècniques hidroterapèutiques

Banys terapèutics
Els banys poden ser d’aigua calenta, freda o alterna. Els banys calents són útils per relaxar la musculatura i alleujar el dolor, mentre que els freds s’utilitzen per reduir inflamacions i estimular el sistema immune.

Dutxes i jets d’aigua
Les dutxes a pressió o els jets d’aigua s’apliquen sobre zones concretes del cos per estimular la circulació i relaxar tensions musculars. Aquest tipus de tractament és habitual en centres de spa i rehabilitació.

Piscines terapèutiques
Les piscines climatitzades permeten realitzar exercicis de baix impacte. Són especialment recomanades per a persones amb problemes articulars, lesions o mobilitat reduïda.

Compreses i embolcalls
L’aplicació local d’aigua mitjançant compreses o embolcalls pot ser útil per tractar inflamacions, dolors musculars o afeccions cutànies.

Beneficis per a la salut

La hidroteràpia ofereix múltiples beneficis, tant físics com psicològics. En l’àmbit físic, ajuda a reduir el dolor, millorar la mobilitat i accelerar la recuperació de lesions. També contribueix a millorar la circulació sanguínia i el funcionament del sistema limfàtic.

Des del punt de vista mental, l’aigua té un efecte relaxant que pot reduir l’estrès, l’ansietat i millorar la qualitat del son. Aquesta combinació de beneficis fa que la hidroteràpia sigui una eina valuosa en el tractament integral de la salut.

T'interessa: Els esports aquàtics ajuden a combatre l'estrès i l'ansietat

Aplicacions clíniques

La hidroteràpia s’utilitza en una gran varietat de contextos clínics. En fisioteràpia, és habitual en la rehabilitació de lesions esportives, fractures o cirurgies. També és molt útil en malalties cròniques com l’artritis, la fibromiàlgia o problemes neurològics.

En geriatria, la hidroteràpia ajuda a mantenir la mobilitat i la independència funcional de les persones grans. En pediatria, pot ser útil per tractar trastorns del desenvolupament motor.

Limitacions i precaucions

Tot i els seus beneficis, la hidroteràpia no és adequada per a tothom. Persones amb problemes cardiovasculars greus, infeccions actives o certes afeccions cutànies han de consultar un professional abans d’iniciar aquest tipus de tractament.

A més, és important que les sessions siguin supervisades per professionals qualificats, especialment en contextos clínics, per evitar riscos i garantir l’eficàcia del tractament.

Resumint, la hidroteràpia és una tècnica terapèutica versàtil i efectiva que combina principis físics amb beneficis fisiològics i psicològics. La seva llarga trajectòria històrica i la seva adaptació als avenços científics la converteixen en una eina rellevant en la medicina moderna.

Malgrat que sovint s’associa amb el benestar i l’oci, la seva aplicació clínica és cada vegada més reconeguda. Utilitzada de manera adequada i sota supervisió professional, la hidroteràpia pot contribuir significativament a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

La Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya va escoltar aquest passat mes de febrer la compareixença de Johnny Acevedo, president de l’Associació d’Empresaris Catalans del Salvament Aquàtic (AECSA), que ha detallat la situació actual del sector i ha reclamat mesures urgents per garantir la seguretat a platges i piscines del país.

Durant la seva intervenció, Acevedo ha alertat d’un dèficit estructural de socorristes titulats, una problemàtica que s’arrossega des de fa anys i que s’ha agreujat arran dels canvis normatius introduïts el 2015. Segons dades del sector, cada estiu es necessiten prop de 12.000 professionals, mentre que només uns 8.000 compleixen els requisits legals per exercir.

El president d’AECSA ha advertit que aquesta manca de personal provoca situacions de risc: “Quan no es troben socorristes, es busquen solucions a la desesperada”, ha explicat, fent referència a casos en què hi ha instal·lacions amb menys vigilància de la necessària o amb personal no qualificat.

Reivindicacions del sector

Acevedo ha aprofitat la compareixença per traslladar als grups parlamentaris diverses demandes clau:
• Revisió del model formatiu, que actualment requereix itineraris llargs i complexos que dificulten l’accés a la professió.
• Millora de les condicions laborals, amb l’objectiu de fer més atractiva una feina marcada per l’estacionalitat.
• Ampliació de la temporada de vigilància, adaptant-la a la realitat climàtica i turística de Catalunya.
• Major coordinació amb l’administració, per garantir el compliment de la normativa i evitar intrusisme laboral.

En aquest sentit, ha insistit en la necessitat que el Govern treballi conjuntament amb el sector per trobar solucions efectives: “Cal que els responsables polítics coneguin de primera mà la realitat del salvament i socorrisme”, ha remarcat.

El representant d’AECSA també ha posat sobre la taula la relació directa entre la manca de professionals i la seguretat dels banyistes, alertant que la situació actual pot comprometre la prevenció d’accidents.

Tot i això, ha destacat la professionalitat dels equips actuals, que “malgrat les dificultats, continuen garantint un alt nivell de seguretat”.

Compromís institucional

Els membres de la comissió han agraït la compareixença i han coincidit en la necessitat d’abordar els reptes del sector. La sessió ha servit per obrir la porta a futures iniciatives legislatives i de suport al salvament aquàtic a Catalunya.

Per a molts amants de la natura i el mar, gaudir d'un bany en dies plujosos pot semblar una experiència màgica i revitalitzant. La combinació de l'aigua dolça de la pluja caient sobre el mar i la percepció d'estar envoltat d'una atmosfera canviant és, per a alguns, una de les experiències més captivadores que ofereix el litoral. No obstant això, banyar-se al mar quan plou o hi ha tempesta comporta una sèrie de riscos que convé tenir molt presents. En aquesta publicació t'expliquem els riscos, precaucions i les recomanacions per prendre en compte abans de llançar-se a l’aigua en aquestes condicions.

Riscos associats amb banyar-se en dies de pluja

Quan plou sense que hi hagi presència de tempestes o fenòmens meteorològics greus, banyar-se al mar sol ser relativament segur. De fet, molts afirmen que el mar està més tranquil durant la pluja perquè l’absència de vent redueix l’onatge. Tanmateix, hi ha diversos aspectes que cal considerar:

Qualitat de l'aigua
Les pluges poden arrossegar contaminants des de terra fins a la mar, especialment en zones urbanes on els sistemes de clavegueram aboquen l'aigua directament al mar. Això augmenta el risc d'infeccions o de trobar-se amb residus perillosos. Després d'una pluja intensa, és habitual que les autoritats recomanin evitar el bany per deixar que la qualitat de l'aigua es restableixi.

Corrents i onatge
Encara que durant una pluja lleu el mar pot semblar calmat, les condicions poden canviar ràpidament. Els corrents poden fer-se més forts de manera sobtada, posant en risc la seguretat dels banyistes. A més, la visibilitat es redueix, dificultant la identificació de corrents perillosos o zones rocoses.

El perill de banyar-se durant una tempesta

Quan parlem de tempestes, els perills augmenten dràsticament. L'activitat elèctrica i el vent fort són elements que no es poden ignorar:

Risc de llamps
La presència de llamps suposa el major risc per a qualsevol que es trobi al mar durant una tempesta. L'aigua és un bon conductor de l'electricitat, i un llamp que colpeja la superfície de l'aigua pot estendre's ràpidament, provocant greus lesions o fins i tot la mort als banyistes. Les estadístiques mostren que els accidents per impactes de llamps són més comuns en zones de platja durant tempestes sobtades.

Condicions marítimes adverses
Les tempestes solen anar acompanyades de vents forts que generen onades altes i corrents perillosos. Això fa que la natació sigui extremadament difícil, fins i tot per a nedadors experimentats. Les corrents de retorn, freqüents durant aquests episodis, poden arrossegar fàcilment una persona mar endins.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Desorientació i visibilitat
Durant una tempesta, la reducció de la visibilitat és significativa, la qual cosa dificulta veure la costa o altres punts de referència. Això pot fer que sigui fàcil perdre's, especialment en platges obertes o en zones sense punts de senyalització clars.

Precaucions i recomanacions

Per a aquells que vulguin gaudir del mar en dies de pluja, és important seguir algunes precaucions:

Informar-se sobre la previsió meteorològica
És fonamental revisar les condicions meteorològiques abans de banyar-se. Si hi ha risc de tempestes elèctriques, l’opció més segura és evitar el bany.

Respectar les banderes i avisos
Les platges solen tenir un sistema de banderes per informar sobre les condicions del mar. En dies plujosos o amb tempesta, el més habitual és que es col·loqui la bandera vermella, indicant la prohibició de bany. Respectar aquests avisos és essencial per evitar accidents.

T'interessa: A la platja, que vol dir el color de la bandera?

Evitar zones de desguassos o clavegueram
Com hem esmentat, després de pluges fortes, l'aigua pot estar contaminada per residus o substàncies nocives. És millor evitar les zones pròximes a desguassos o desembocadures de rius, especialment després de precipitacions abundants.

Ser prudents amb les corrents
En dies de pluja intensa, les corrents poden intensificar-se. És recomanable mantenir-se a prop de la costa i evitar nedar en zones on les corrents siguin habitualment fortes.

El valor de l’experiència amb responsabilitat

Tot i els riscos esmentats, moltes persones troben en el bany sota la pluja una experiència connectiva i gairebé meditativa. La clau per gaudir d’aquest moment de manera segura està en la planificació i el respecte a les condicions meteorològiques. Si es decideix entrar al mar en un dia plujós, cal assegurar-se que no hi hagi previsió de tempestes i que les condicions siguin estables.

En resum, banyar-se al mar quan plou pot ser una experiència única i gratificant. No obstant això, cal entendre que la seguretat ha de ser sempre la prioritat. Els riscos que comporta una tempesta o una pluja intensa poden posar en perill la vida dels banyistes, especialment per la presència de llamps, onatge fort i contaminació de l’aigua. Gaudir del mar en condicions segures, seguint les recomanacions adequades i respectant les indicacions de seguretat, és essencial per viure aquesta experiència de manera saludable i sense exposar-se a riscos innecessaris.