Aquasos

aquasos fira treball 2026L’empresa igualadina Aquasos va participar el passat dijous 26 de febrer a la Fira del Treball de Sabadell, una trobada de referència per a empreses i professionals que busquen noves oportunitats laborals a la comarca. L’esdeveniment es va celebrar a l’Espai Firal de Sabadell, on es van reunir nombroses empreses i candidats del territori.

Durant la jornada, 90 candidats van fer presència a l’espai empresarial d’Aquasos per oferir els seus serveis i conèixer de primera mà les oportunitats laborals disponibles. L’empresa va presentar diverses ofertes de feina destinades a cobrir llocs de treball en diferents municipis del Vallès Occidental, amb perfils vinculats principalment als serveis aquàtics, tècnics esportius, manteniment i auxiliars.

L’afluència constant de professionals interessats va permetre a l’equip de selecció d’Aquasos realitzar entrevistes inicials i recollir candidatures amb experiència i formació adequada per incorporar-se als equips de treball de la propera temporada.

Les converses mantingudes van evidenciar un alt nivell de motivació i predisposició per part dels aspirants.

Com a resultat d’aquesta primera fase de contacte, l’empresa valora molt positivament el perfil de molts dels candidats entrevistats. Segons les primeres conclusions, una part important dels participants presenten bones expectatives d’encaix dins l’organització. Per aquest motiu, Aquasos preveu iniciar una segona fase d’entrevistes individualitzades per tal de completar l’equip de tècnics i auxiliars que donaran servei als diferents municipis del Vallès Occidental.

Amb aquesta participació, Aquasos reafirma el seu compromís amb la generació d’ocupació de qualitat i amb la captació de talent local, apostant per esdeveniments com la Fira del Treball de Sabadell com a espais clau per connectar empresa i professionals del territori.

Coneix els nostres serveis
Salvament i socorrisme, gestió d'instal·lacions aquàtiques, formació, activitats dirigides i de lleure...

cambio climatico mar socorristas catalunya playa platjaEl canvi climàtic és una realitat que afecta tots els àmbits de la nostra vida, i el món aquàtic no n’és cap excepció. Més enllà de les conseqüències mediambientals globals, com la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat, existeix un aspecte sovint oblidat però fonamental: la seguretat aquàtica. L’increment de les temperatures, els fenòmens meteorològics extrems i els canvis en els patrons d’ús de les zones costaneres i piscines tenen un impacte directe en la tasca dels socorristes i en la seguretat dels banyistes.

Temperatures més altes, més risc

Amb l’augment progressiu de les temperatures, les platges, rius, llacs i piscines són cada vegada més freqüentats durant períodes més llargs de l’any. L’estacionalitat del bany es desdibuixa, i el que abans era una activitat exclusiva dels mesos d’estiu, ara s’estén des de la primavera fins a finals de la tardor. Aquest increment d’afluència no sempre es correspon amb un augment proporcional dels serveis de vigilància, cosa que genera situacions de risc: zones sense cobertura de socorristes, sobrecàrrega de personal i manca d’equips d’emergència actius fora de temporada.

A més, la calor intensa també pot afectar la salut de les persones dins i fora de l’aigua. Els cops de calor, la deshidratació o la fatiga poden augmentar les possibilitats de patir un accident aquàtic. Els mateixos socorristes han d’afrontar jornades més llargues sota condicions extremes, cosa que pot afectar la seva capacitat de resposta.

Fenòmens meteorològics extrems i canvis del mar

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com tempestes sobtades, vents forts i onades de calor. A les zones costaneres, això pot traduir-se en corrents marins més forts, canvis sobtats en la profunditat del fons marí i alteracions del comportament de les onades. Tot plegat dificulta la previsió dels perills i augmenta la complexitat de la vigilància i el rescat.

Les corrents de retorn, una de les principals causes d’ofegament a les platges, poden veure’s potenciades per aquests canvis. També es detecten més situacions d’elevació sobtada del nivell del mar, que poden agafar desprevinguts a banyistes o practicants d’esports aquàtics.

A més, l’erosió costanera i la desaparició de dunes i barreres naturals fan que algunes zones abans segures passin a ser perilloses, sense que els usuaris ho percebin.

Canvis en el comportament dels usuaris

Les condicions climàtiques també afecten la manera com la gent interactua amb l’aigua. Amb més dies càlids, creix l’ús recreatiu dels espais aquàtics, però també augmenta la presència de persones no habituades al medi. Això inclou infants, persones grans o turistes desconeixedors de les condicions específiques de la zona, que poden assumir riscos sense ser-ne conscients.

També es detecta un augment d’activitats aquàtiques alternatives, com el paddle surf, el kayak o el busseig amateur, sovint sense formació adequada ni coneixement de mesures de seguretat.

El repte per als serveis de socorrisme

Els equips de salvament han d’adaptar-se ràpidament a aquesta nova realitat. Calen més recursos, més formació específica en condicions meteorològiques extremes, i una millor planificació territorial que tingui en compte el nou escenari climàtic. A més, seria imprescindible ampliar els períodes de cobertura dels serveis de socorrisme, adaptar els protocols de vigilància i renovar equipaments per suportar condicions més severes.

La tecnologia pot jugar un paper clau: sistemes de detecció de corrents, alertes en temps real, drones de vigilància i sensors ambientals poden millorar la capacitat de reacció i prevenció.

Una nova cultura de la seguretat

L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica és un repte creixent que ens obliga a repensar com protegim les persones dins i al voltant de l’aigua. No és només una qüestió de més socorristes o millors equips, sinó de generar una nova cultura de la seguretat basada en la prevenció, l’educació i l’adaptació constant a les noves condicions.

 

 

isos aquasosAquasos continua avançant en el seu compromís amb la sostenibilitat, la qualitat i la millora contínua amb la implantació del sistema de gestió ambiental segons la norma ISO 14001 i la renovació de la certificació ISO 9001 de gestió de la qualitat.

La implantació de la ISO 14001 representa un pas clau en l’estratègia d’Aquasos per integrar criteris ambientals en tots els seus processos. Aquesta norma internacional permet identificar, controlar i reduir els impactes ambientals de l'activitat de l'empresa, fomentar l'ús eficient dels recursos i reforçar el compliment de la legislació ambiental vigent, tot promovent una cultura organitzativa més responsable i sostenible.

Consulta la nostra Política de Qualitat i Medi ambient en aquest enllaç

Paral·lelament, la renovació de la ISO 9001 consolida el sistema de gestió de la qualitat d’Aquasos, basat en l’orientació al client, l’eficiència dels processos i la millora contínua. Aquesta certificació avala el compromís de l'empresa per garantir uns serveis de qualitat, fiables i alineats amb les necessitats dels usuaris i del territori.

Consulta el nostre certificat ISO 9001 en aquest enllaç

Amb aquestes dues certificacions, Aquasos reforça la seva voluntat de dur a terme una gestió eficient, transparent i compromesa amb el medi ambient, contribuint activament al desenvolupament sostenible i a la protecció d'un recurs tan essencial com l'aigua.

Aquestes actuacions s'emmarquen dins l’estratègia d’Aquasos de consolidar-se com una empresa de serveis compromesa amb la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat en la gestió d'instal·lacions esportives i serveis a les persones. L’aposta per sistemes de gestió certificats permet a Aquasos millorar l'eficiència operativa, reforçar la confiança de les administracions i usuaris, i garantir uns serveis responsables, professionals i alineats amb les exigències actuals.

seguretat aquatica seguridad acuatica infantil invierno hivern 1576x1050Les activitats aquàtiques escolars no es limiten als mesos d’estiu. Durant l’hivern, moltes escoles incorporen sessions de natació en piscines cobertes, programes de psicomotricitat aquàtica, cursets de perfeccionament o activitats terapèutiques dins del medi aquàtic. Aquestes pràctiques tenen grans beneficis físics, educatius i socials, però també comporten riscos específics que cal gestionar amb criteri i responsabilitat. La seguretat aquàtica en activitats escolars d’hivern és, per tant, una qüestió clau que no pot quedar en segon pla.

Particularitats de les activitats aquàtiques a l’hivern

A diferència de l’estiu, les activitats aquàtiques d’hivern es realitzen principalment en espais tancats i climatitzats. Tot i això, el fred exterior, els canvis bruscos de temperatura i la menor percepció del risc per part de l’alumnat poden augmentar la probabilitat d’incidents. L’entrada i sortida de la piscina, les dutxes prèvies i posteriors, i els desplaçaments fins a la instal·lació són moments especialment sensibles.

A més, durant l’hivern són més freqüents els refredats, les infeccions respiratòries i la fatiga, factors que poden afectar la capacitat física dels infants i la seva resposta davant situacions d’estrès dins l’aigua.

Planificació i protocols de seguretat

La base de qualsevol activitat aquàtica segura és una planificació rigorosa. El centre educatiu ha de disposar d’un protocol específic que defineixi clarament les responsabilitats del professorat, dels monitors i del personal de la instal·lació. Aquest protocol ha d’incloure:

• Ràtios adequades d’adults per alumne segons l’edat i el nivell de natació.
• Normes de comportament clares abans, durant i després de l’activitat.
• Procediments d’actuació davant emergències aquàtiques o mèdiques.
• Comunicació prèvia amb les famílies sobre requisits de salut i equipament.

La improvisació és un dels principals enemics de la seguretat, especialment en entorns aquàtics.


Condicions de la instal·lació

Les piscines cobertes utilitzades per escoles han de complir estrictament la normativa vigent en matèria de seguretat i salut. Aspectes com la temperatura de l’aigua (habitualment entre 27 °C i 30 °C per a infants), la temperatura ambiental, la ventilació i la qualitat de l’aigua són determinants.

Els paviments antilliscants, les baranes d’accés, la correcta senyalització de profunditats i la presència de material de rescat en bon estat són elements imprescindibles. Qualsevol deficiència en la instal·lació incrementa el risc d’accidents, especialment a l’hivern, quan el terra mullat i el fred poden provocar relliscades o hipotèrmies lleus.

Formació del personal docent i monitoratge

No n’hi ha prou amb saber nedar. El personal responsable de les activitats aquàtiques escolars ha de tenir formació específica en seguretat aquàtica, primers auxilis i suport vital bàsic. Saber identificar signes de cansament, hipotèrmia o pànic dins l’aigua pot marcar la diferència entre un incident menor i una situació greu.

És especialment important que els docents coneguin les limitacions individuals de cada alumne: por a l’aigua, manca de flotabilitat, problemes respiratoris o condicions mèdiques específiques. La vigilància activa i constant és una obligació, no una opció.

Preparació i responsabilitat de l’alumnat

L’educació en seguretat aquàtica també forma part del procés educatiu. Abans de començar les activitats, els alumnes han de rebre explicacions clares sobre les normes bàsiques: no córrer, no empènyer, respectar els torns d’entrada a l’aigua i seguir sempre les indicacions dels adults.

A l’hivern, cal insistir en la importància d’assecar-se bé, abrigar-se correctament després de l’activitat i evitar sortir a l’exterior amb el cabell mullat. Aquests hàbits, aparentment simples, contribueixen a reduir riscos de salut i a fomentar una actitud responsable.

Equipament adequat

El material utilitzat durant les activitats aquàtiques escolars ha de ser apropiat per a l’estació hivernal. Banyadors còmodes, xancletes antilliscants, tovalloles gruixudes i, en alguns casos, barnussos o dessuadores són elements recomanables.

Quan s’utilitzen materials auxiliars com xurros, taules o armilles de flotació, aquests han d’estar homologats i en bon estat. L’ús incorrecte o excessiu d’aquests materials pot generar una falsa sensació de seguretat.

Resumint, la seguretat aquàtica en activitats escolars d’hivern no depèn d’un únic factor, sinó de la suma de planificació, instal·lacions adequades, personal format i educació de l’alumnat. L’aigua és un medi extraordinàriament beneficiós per al desenvolupament infantil, però també exigeix respecte i responsabilitat.

Invertir temps i recursos en seguretat no és una càrrega, sinó una garantia perquè les activitats aquàtiques escolars siguin una experiència positiva, saludable i segura durant tot l’any, també a l’hivern.

Contacta amb nosaltres

socorrista television publicidad aquasos catalunya rodatges cineQuan pensem en un rodatge publicitari o en una pel·lícula, el primer que ens ve al cap són els actors, les càmeres, l’equip tècnic, els directors i la postproducció. Però hi ha un perfil professional que acostuma a quedar completament invisibilitzat i que, en determinats projectes, pot ser literalment determinant perquè tot surti bé: el socorrista. En especial, el socorrista especialitzat en entorns aquàtics per a rodatges.

En els últims anys, s’ha fet habitual gravar anuncis i produccions audiovisuals en platges, piscines, rius, pantans o instal·lacions recreatives. Aquestes localitzacions aporten espectacularitat visual i realisme, però també introdueixen riscos reals, tant per a les persones que apareixen a escena com per als membres de l’equip que hi treballen al voltant. I aquí és on entra el paper del socorrista: prevenció, supervisió i resposta immediata davant qualsevol incident.

Per què cal un socorrista en un rodatge?

En un rodatge, el factor principal que canvia respecte a una situació “normal” és que la gent no està centrada en la seguretat, sinó en l’escena. Un actor pot estar pendent de la interpretació, un càmera pot estar buscant el millor enquadrament i un director pot insistir a repetir la mateixa seqüència diverses vegades fins que surti perfecta. En aquest context, una situació que semblaria controlada es pot convertir en perillosa en pocs segons.

A més, els rodatges solen implicar pressa, estrès i canvis continus: es mouen equips pesats, s’instal·len estructures temporals, hi ha cables, focus, plataformes i moltes persones treballant al mateix espai. En escenes aquàtiques o properes a l’aigua, això es multiplica: superfícies relliscoses, corrents, onades, cansament acumulat, hipotèrmia, marejos o cops són riscos habituals, encara que no hi hagi cap “escena de perill” explícita.

Les escenes amb aigua no són només nedar

Hi ha una idea bastant estesa que només cal un socorrista si algú s’ha de tirar a l’aigua o fer una escena de rescat. Però la realitat és que qualsevol escena que impliqui proximitat a l’aigua pot ser crítica. Per exemple:

• Un actor caminant per una vora de piscina amb sabates de vestuari.
• Un figurant fent “ambient de platja” durant hores sota el sol.
• Un model dins d’un mar aparentment tranquil, però amb corrent lateral.
• Un equip de rodatge treballant des d’una embarcació petita.
• Una escena nocturna amb poca visibilitat i temperatura baixa.

En tots aquests casos, la presència d’un socorrista aporta una capa de seguretat professional que no es pot improvisar.

Funcions principals del socorrista en publicitat i cinema

El socorrista en rodatges no només vigila. La seva feina té una estructura clara i un valor tècnic que moltes produccions només entenen quan ja han tingut algun ensurt. Entre les tasques més habituals hi trobem:

Avaluació prèvia del risc
Revisar l’espai, detectar punts perillosos, analitzar accés d’emergència, zones de corrent, profunditats i possibles obstacles.

Coordinació amb producción
Entendre el pla de rodatge, el número de persones implicades i el temps d’exposició al risc.

Control de l’activitat aquàtica
Estar present en cada presa amb risc i mantenir-se en una posició òptima d’intervenció.

Intervenció inmediata
Actuar si algú pateix un ofegament, una rampa, un cop, pèrdua de coneixement, crisi d’ansietat o qualsevol altra emergència.

Primers auxilis i suport mèdic
Estabilitzar fins que arribi assistència sanitària, si cal.

Recomanacions operatives
Proposar canvis simples que redueixin riscos sense afectar el resultat audiovisual. En produccions grans, aquests professionals poden treballar coordinats amb equips de seguretat, infermeria, tècnics de prevenció de riscos laborals i fins i tot amb equips de rescat marítim si el rodatge és d’alt risc.


Diferències entre un socorrista de platja i un socorrista de rodatge

Tot i que la base de salvament és la mateixa, el context canvia completament. En una platja pública, el socorrista treballa amb normatives municipals, zones de bany delimitades i un patró de risc relativament repetitiu. En un rodatge, en canvi, es treballa en un espai que sovint s’adapta a les necessitats del guió i de la producció.

Per exemple, una escena pot exigir que un actor entri en una zona amb corrents on normalment no es permetria banyar-se. O pot requerir repeticions constants que incrementen el cansament i el risc de fallada física. També poden aparèixer elements artificials com boies, plataformes, flotadors de decoració o fins i tot fum i efectes especials que redueixen la visibilitat.

Això fa que el socorrista de rodatge necessiti, a més de formació oficial, capacitat d’adaptació, lectura ràpida del risc i una comunicació efectiva amb direcció i producció.

Un cost petit comparat amb el risc

Des del punt de vista empresarial, comptar amb socorristes especialitzats és una decisió de cost-benefici molt clara. Un incident greu pot aturar un rodatge sencer, generar baixes, activar protocols legals i perjudicar la imatge de la marca o la productora. En canvi, incorporar un socorrista qualificat és una inversió relativament reduïda dins el pressupost global d’una producció.

A més, el factor continuïtat també compta. Un rodatge no pot permetre’s perdre hores perquè hi ha un ensurt que s’hauria pogut evitar amb una supervisió adequada. La seguretat, en aquests entorns, no és un extra: és una condició perquè el projecte avanci.

Resumit, els socorristes en gravacions publicitàries i pel·lícules són un d’aquells perfils imprescindibles que treballen en silenci. No surten als crèdits ni apareixen en els making-of, però la seva presència pot marcar la diferència entre un rodatge professional i una situació potencialment dramàtica. En un sector on el temps és or i la pressió és constant, tenir un especialista que entén el risc aquàtic i sap actuar en segons és una garantia de seguretat i de qualitat.

Contacta amb nosaltres