Noticias Inicio

El fenomen dels selfies s’ha convertit en una pràctica quotidiana i gairebé automàtica per a milions de persones arreu del món. La necessitat de capturar un moment i compartir-lo immediatament a les xarxes socials sovint supera qualsevol reflexió sobre la seguretat. En molts espais naturals, especialment en acantilats, espigons i miradors costaners, aquesta tendència ha desencadenat un increment preocupant d’accidents greus i, en alguns casos, mortals. El que podria semblar una fotografia inofensiva es converteix, massa sovint, en una acció arriscada motivada per la recerca d’una imatge espectacular.

La fascinació pel paisatge i el perill ocult

Els acantilats i els espigons ofereixen un entorn visualment atractiu: vistes panoràmiques, contrastos entre mar i roca, onades trencant amb força i una sensació de llibertat que convida a immortalitzar el moment. Tanmateix, aquests espais presenten també perills evidents.

Factors de risc més comuns

• Terrenys inestables o erosionats
• Superfícies relliscoses pel vent i la humitat
• Forts corrents marítims
• Ratxes de vent imprevisibles

El problema s’agreuja quan la persona està més concentrada en enquadrar la imatge, ajustar l’angle o adoptar una postura impactant que en mantenir l’equilibri i la distància de seguretat necessària.

T'interessa: Consells si t'agafa una tempesta a la platja

Accidents en augment

Segons diversos informes de serveis d’emergència, cada any es registren incidents relacionats directament amb la pràctica de selfies en zones costaneres.

Situacions habituals que deriven en accidents

• Relliscar mentre es camina enrere sense mirar
• Saltar baranes o límits de seguretat per obtenir un angle millor
• Subestimar la força d’una onada que pot arrossegar la persona en segons

Aquestes situacions poden derivar en fractures, lesions greus, hipotèrmia o desaparicions al mar.

T'interessa: Riscos a les platges fora de temporada, una calma enganyosa

El factor psicològic, la necessitat de validació social

La recerca del selfie extrem està lligada a la necessitat de reconeixement públic. La fotografia no és només un record personal, sinó un producte per ser consumit a les xarxes socials. Un selfie impressionant equival a atenció, reaccions i comentaris. Això pot generar una competició implícita, especialment entre adolescents i joves, que sovint presenten menor percepció de risc i major sensibilitat a l’aprovació social.

Mesures de prevenció i conscienciació

S’han desenvolupat diverses campanyes per reduir els accidents

• Senyalització advertint del risc en zones perilloses
• Barreres reforçades en miradors i espigons
• Campanyes d’educació orientades a turistes i joves
• Difusió de missatges preventius en xarxes socials

Tot i així, la responsabilitat final recau sempre en la conducta de cada persona.

T'interessa: Senyalització costanera. Com llegir i entendre els cartells de seguretat

Recomanacions per a una conducta segura

Per evitar accidents, és essencial adoptar una actitud prudent

• Analitzar el terreny abans d’apropar-se a la vora
• No donar l’esquena a zones inestables
• Evitar superfícies humides o relliscoses
• Mantenir una distància segura respecte al mar
• Prioritzar la seguretat per damunt de la fotografia

Resumint, en última instància, el problema no és el selfie en si, sinó la manera com s’executa. Les tecnologies mòbils i les xarxes socials formen part de la nostra realitat contemporània, però la preservació de la integritat física ha de ser prioritària. Capturar un record és legítim, però cap imatge justifica posar-se al límit d’un precipici o d’un espigó batut per les onades.

Gaudir del paisatge i respectar la forma de la natura permet no només evitar tragèdies, sinó també viure l’experiència de manera més plena i conscient. La millor fotografia és la que no posa en risc la vida.

Quan ens apropem a una platja, un port o una zona costanera, sovint veiem un conjunt de cartells, pictogrames i banderes que, tot i ser familiars, no sempre interpretem correctament. Aquests elements no són merament decoratius ni informatius, formen part essencial del sistema de prevenció d’accidents i de la gestió de la seguretat marítima. Entendre’ls pot ser la diferència entre gaudir d’un dia tranquil o posar-se en risc.

En aquesta publicación t'expliquem com llegir i comprendre la senyalització costanera, quina és la seva funció i per què és imprescindible respectar-la durant tot l’any —no només a l’estiu.

Les banderes, el llenguatge del mar

La majoria de persones coneixen les banderes de seguretat que els socorristes col·loquen a la platja, però no tothom en recorda el significat exacte.

Banderra verda (Bany permès)
El mar està tranquil i les condicions són segures, tot i que sempre s’ha d’actuar amb precaució.

Banderra groga(Precaució)
Hi pot haver onatge, corrents o condicions meteorològiques que dificultin el bany. Es recomana entrar a l’aigua amb prudència.

Banderra vermella (Prohibit banyar-se)
El risc és alt per onatge, corrents o altres perills. Cal respectar-la absolutament.

Banderra negra (Platja tancada)
Pot indicar contaminació, risc per objectes perillosos o absència total de servei de socorrisme.

Banderra blanca amb medusa (O pictograma d’animal marí)
Presència de meduses o altres espècies potencialment perilloses.

Aquest codi de colors és universal i permet que, fins i tot visitants d’altres països, entenguin la situació de seguretat d’un cop d’ull. Ignorar una bandera és assumir un risc innecessari i pot posar en perill tant la pròpia vida com la dels professionals de rescat que hagin d’intervenir.

T'interessa: Així és l'enginyós mètode perquè els daltònics diferenciïn les banderes de la platja

Cartells informatius, missatges vitals

A l’entrada de gairebé totes les platges hi ha panells informatius amb mapes, normes i pictogrames. Són una eina clau per comprendre les característiques del lloc.

Mapa de la platja
Mostra la ubicació de torres de vigilància, punts de socors, accessos, zones de bany i àrees restringides.

Telèfons d’emergència
El 112 és el número únic per a qualsevol emergència a Catalunya.

Normes de comportament
Prohibicions com encendre focs, acampar o accedir amb animals (excepte en zones habilitades).

Qualitat de l’aigua i serveis
Banderes blaves, accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, dutxes, papereres, etc.

Pictogrames de risc
Corrents, penya-segats, roques, fons irregular o prohibició de saltar des d’estructures.

Molts usuaris passen de llarg aquests cartells, però els professionals de salvament recomanen dedicar-hi un minut abans de començar la jornada. Conèixer el terreny és el primer pas per prevenir accidents.

Senyalització complementària, més enllà de la platja

La senyalització costanera no es limita a la sorra. En zones com ports esportius, passejos marítims o acantilats, també hi trobem cartells de seguretat específica

Avisos de perill per cops de mar
Advertiments per a fotògrafs, pescadors i vianants, especialment a l’hivern.

Zones restringides per embarcacions o pesca
Delimiten espais per protegir banyistes i fauna marina.

Senyalització de salvament marítim
Indica la ubicació d’equips com flotadors, escales o boies d’emergència.

Cartells d’educació ambiental
Recorden la importància de mantenir la neteja i protegir l’ecosistema costaner.

Aquesta informació pot semblar evident, però en situacions d’estrès o desconeixement, un cartell ben col·locat pot salvar vides.

Per què és important entendre la senyalització

Les estadístiques mostren que una part significativa dels accidents a platges i zones costaneres es deuen a la imprudència o al desconeixement de les normes bàsiques. Llegir i respectar la senyalització és un acte de responsabilitat compartida.

Els cartells i banderes no són elements decoratius improvisats, formen part d’un sistema coordinat entre ajuntaments, serveis de socorrisme i Protecció Civil. Cada missatge respon a criteris tècnics basats en observacions meteorològiques, oceanogràfiques i operatives.

Quan una bandera canvia de color o un cartell s’actualitza, hi ha darrere tot un equip professional que analitza les condicions i actua per garantir la seguretat pública.

Una cultura de la prevenció

Entendre la senyalització costanera no és només una qüestió de coneixement, sinó també d’actitud. Adoptar una cultura preventiva vol dir

• Llegir abans d’actuar
• Respectar les indicacions, encara que semblin exagerades
• Avisar les autoritats si es detecten cartells danyats o confusos
• Educar infants i joves perquè sàpiguen reconèixer els símbols bàsics.

Només així aconseguirem que les platges i la costa siguin espais segurs per a tothom, durant tot l’any.

Resumint, els cartells i les banderes són el llenguatge visual de la seguretat marítima. Ens parlen de perills, recomanacions i límits que cal comprendre i respectar. Cada símbol té un propòsit: protegir vides.

La pròxima vegada que visitis la platja, dedica uns segons a observar la senyalització. Pot semblar un detall sense importància, però entendre el missatge pot evitar un accident i salvar-te la vida.

Preparació, seguretat i eficiència en situacions d’emergència

Els simulacres de rescat aquàtic són una eina essencial per garantir la seguretat en entorns aquàtics com piscines, platges o llacs. Aquests exercicis pràctics permeten posar a prova els protocols d’actuació, la coordinació dels equips i la rapidesa en la resposta davant d’una emergència real. Tant els socorristes professionals com els voluntaris i els serveis d’emergència hi participen per millorar la seva preparació i assegurar una resposta eficaç davant qualsevol incident.

En aquesta publicación analitzarem la importància d’aquests simulacres, com s’organitzen, quins objectius persegueixen i quins beneficis aporten a la comunitat i als serveis de seguretat.

T'interessa: La figura del socorrista

Objectius principals dels simulacres

Els simulacres de rescat aquàtic tenen com a objectiu principal millorar la resposta operativa davant situacions d’ofegament, lesions o emergències col·lectives. També serveixen per avaluar la capacitat del personal de seguretat, la coordinació amb altres serveis (com policia local, protecció civil o serveis mèdics) i l’eficàcia dels materials i equips disponibles.

Els objectius més comuns són

• Posar a prova els protocols d’actuació establerts en cada instal·lació o zona de bany.
• Formar i entrenar el personal en tècniques de rescat, reanimació i suport vital bàsic.
• Detectar possibles mancances en els equips de salvament o en la comunicació interna.
• Avaluar els temps de resposta i la presa de decisions sota pressió.
• Augmentar la consciència pública sobre la importància de respectar les normes de seguretat a l’aigua.

Tipus de simulacres

Els simulacres poden variar segons el lloc i el nivell de complexitat

Simulacres en piscines
Aquests es realitzen en un entorn controlat i permeten treballar de manera detallada la tècnica i la coordinació. S’hi practiquen situacions com:

• Ofegament d’un banyista inconscient al fons de la piscina.
• Rescat d’una persona amb lesió cervical.
• Coordinació amb el servei mèdic per aplicar maniobres de RCP.

Les piscines són espais ideals per fer entrenaments intensius, ja que permeten controlar tots els factors de risc i repetir les maniobres diverses vegades fins a assolir la màxima precisió.

T'interessa: Diferències entre el socorrisme a platges i el socorrisme a piscines

Simulacres a platges
A diferència de les piscines, les platges presenten condicions variables com onatge, corrents, vent o visibilitat reduïda. Això converteix els simulacres en exercicis més realistes i exigents. S’hi poden recrear situacions com:

• Ofegament en zona d’onades o corrents.
• Rescat amb embarcació o moto aquàtica.
• Coordinació entre diversos punts de vigilància.
• Gestió d’un incident múltiple amb diversos afectats.

Aquests simulacres permeten avaluar la capacitat de comunicació i lideratge dels responsables de seguretat, així com la interacció amb serveis externs com els bombers o el SEM.

Organització i desenvolupament

Un simulacre de rescat aquàtic requereix una planificació acurada. Els passos habituals inclouen

• Definir els objectius específics i el tipus d’escenari que es vol simular.
• Assignar rols i responsabilitats a cada participant: socorristes, caps d’equip, coordinadors i figurants.
• Preparar el material necessari: maniquins, equip de salvament, emissores, vehicles i farmacioles.
• Executar l’exercici seguint el guió establert, però deixant marge per a la improvisació natural de cada situació.
• Realitzar una avaluació final, identificant punts forts i aspectes a millorar.

Després del simulacre, és fonamental redactar un informe detallat que inclogui els temps d’actuació, les incidències detectades i les recomanacions per optimitzar el protocol.

Beneficis dels simulacres per a la comunitat

Els simulacres no només beneficien els professionals, sinó també la ciutadania. Gràcies a aquests exercicis

• Els banyistes guanyen confiança i seguretat sabent que hi ha equips ben preparats.
• Es millora la imatge i la credibilitat dels serveis de vigilància i emergència.
• Es fomenta la cultura de la prevenció, recordant la importància de respectar les banderes, les normes i les instruccions dels socorristes.
• Els municipis poden avaluar els seus plans de seguretat i actualitzar-los segons les necessitats reals.

Resumint, els simulacres de rescat aquàtic són una part indispensable de la gestió de la seguretat en piscines i platges. A través d’aquests entrenaments, els equips d’emergència poden anticipar problemes, millorar la coordinació i garantir una resposta més ràpida i eficaç en situacions reals.

En un context on l’afluència de banyistes augmenta cada estiu, invertir temps i recursos en aquests exercicis és una mesura imprescindible per salvar vides i reforçar la confiança ciutadana en els serveis de salvament. La preparació no és només una obligació professional, sinó un compromís col·lectiu amb la seguretat de tots.

En una publicació anterior us parlàvem dels Riscos a les platges fora de temporada. En aquesta publicació volem tractar el tema de Les pluges intenses, especialment a la tardor i a l’hivern, provoquen un increment significatiu del cabal dels rius, rieres i embassaments. Aquestes condicions poden generar corrents molt potents, remolins i obstacles submergits que fan que qualsevol operació de rescat aquàtic esdevingui una tasca altament perillosa. Els equips de salvament han de conèixer a fons les tècniques específiques per intervenir amb seguretat, minimitzant el risc tant per a la víctima com per al rescatador.

Avaluació prèvia i anàlisi de riscos

Abans d’iniciar qualsevol actuació, és essencial fer una avaluació visual i tàctica de l’escenari. Les pluges fortes poden modificar completament el curs habitual d’un riu o una riera: noves rutes d’aigua, augment del cabal, objectes arrossegats, ponts inestables o arbres caiguts. El comandament ha de delimitar la zona segura, establir punts d’ancoratge i dissenyar una estratègia clara.

També s’ha de valorar el tipus de corrent. Els corrents laminars (uniformes i previsibles) permeten una millor planificació del rescat, mentre que els corrents turbulents o amb retrocessos exigeixen un nivell tècnic més alt i l’ús d’equipament específic.

Equipament essencial

El socorrista ha de portar un neoprè gruixut que garanteixi protecció tèrmica i llibertat de moviment, armilla de flotació homologada, casc aquàtic, botes amb sola antilliscant i arnès amb punt d’alliberament ràpid. A més, s’han d’utilitzar cordes flotants de rescat, mosquetons d’alumini, sacs llançadors i, si cal, taules de rescat o caiacs específics per a aigües braves. És fonamental que tot l’equip conegui i practiqui regularment les tècniques d’ús d’aquest material, especialment la gestió de cordes sota tensió i els protocols d’assegurament personal.

Principis de seguretat bàsics

La màxima prioritat és no convertir el rescatador en una víctima. Cal evitar entrar a l’aigua si no és estrictament necessari i, sempre que sigui possible, optar per rescatar des de la riba utilitzant cordes, sacs llançadors o altres mitjans de projecció.

Quan no hi ha alternativa i s’ha d’accedir a la víctima dins del corrent, el rescatador ha de treballar en equip, amb una línia de seguretat connectada i comunicació visual o per ràdio. Els moviments dins l’aigua han de ser controlats i orientats a flotar de cara amunt, amb els peus dirigits riu avall, per evitar col·lisions amb obstacles.

Tècniques de rescat des de la riba

Els rescaten des de terra són la primera opció. Les tècniques més utilitzades...

Llançament de corda flotant
Permet que la víctima s’agafi i sigui arrossegada cap a la riba amb control.

Utilització de pals o branques llargues
Per arribar a víctimes pròximes a la riba sense entrar a l’aigua.

Punts d’ancoratge i politges simples
Per controlar el desplaçament d’una persona atrapada o per estabilitzar una línia de rescat.

Aquestes tècniques redueixen dràsticament el risc i permeten un control millor de la situació, sempre que el rescatador mantingui una posició segura i estable.

Tècniques de rescat aquàtic directe

Quan el corrent és molt fort i la víctima no pot arribar a un punt segur, pot ser necessari un rescat directe. En aquests casos s’utilitza la tècnica de “rescat en V”, on dues cordes fixades a la riba creen una línia diagonal que permet controlar la trajectòria del socorrista dins del corrent.

El rescatador ha de mantenir el cos baix, utilitzant el corrent per desplaçar-se i mai lluitar frontalment contra l’aigua. La coordinació entre els membres de l’equip és vital per ajustar la tensió de les cordes i garantir que tant la víctima com el rescatador arribin a la riba amb seguretat.

Gestió posterior i primers auxilis

Després del rescat, cal avaluar immediatament l’estat de la víctima: hipotèrmia, lesions per impacte o inhalació d’aigua. L’atenció immediata amb tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i escalfament progressiu és essencial fins a l’arribada dels serveis mèdics.

Formació i entrenament continu

El rescat en corrents forts exigeix entrenament regular i protocols actualitzats. Els socorristes han de practicar en entorns controlats, sota supervisió, i mantenir-se al dia en tècniques de salvament fluvial i ús de material especialitzat.

Les pluges intenses són inevitables, però una bona preparació pot marcar la diferència entre un rescat efectiu i una tragèdia. La combinació de coneixement, pràctica i respecte pel medi és la millor garantia de seguretat en situacions d’aigües vives.