Noticias Inicio

Un dels riscos del Cap d'Any arriba amb el consum dels tradicionals 12 raïms. L'ennuegament al menjar els 12 raïms, és una seriosa amenaça per a la salut. Fa vint anys, una dona va morir a la capital espanyola per culpa d'aquesta tradició, com va certificar més tard l'autòpsia. La senyora va morir ofegada a l'ennuegar-se i no poder respirar.

L'ennuegament amb el raïm és un problema massa freqüent i representa una amenaça per a la salut amb la qual estem acostumats a fer broma per Cap d'Any. En cas d'ennuegament, la compressió abdominal, o maniobra de Heimlich és la tècnica que hem de realitzar per desobstruir el conducte respiratori i evitar l'ofegament.

T'expliquem com realitzar-la en el cas que algú s'ennuegui amb el raïm aquest Cap d'Any

Els ennuegaments són molt freqüents, encara que en la majoria dels casos es resolen gràcies a que al reflex de la tos és suficient per netejar les vies respiratòries quan una mica de líquid, saliva o una petita porció de menjar ens fa passar una mala estona. Però en ocasions es produeix una obstrucció que pot desembocar en un desenllaç fatal.

En aquest cas és molt important tenir en compte les següents recomanacions...

Si la víctima pot tossir

Si la víctima de l'ennuegament pot tossir, el millor és no intervenir per deixar que el reflex natural de la tos faci la seva feina i no picar de mans l'esquena de la persona ennuegada si està dempeus o asseguda, ja que el cos estrany podria desplaçar encara més endins .

No obstant això, si la tos no està tenint l'efecte desitjat i la persona es debilita, pots ajudar-la a doblegar-se per la cintura i inclinar molt cap endavant, per donar-li a continuació algunes de mans enèrgiques entre els omòplats. D'aquesta manera, si el cos estrany es mou, serà cap a fora i no hi ha perill que es encaix encara més en les vies aèries.

Si la víctima no pot tossir

Si la víctima no aconsegueix tossir és perquè les seves vies respiratòries estan totalment obstruïdes i corre perill de morir per asfíxia en pocs minuts. En aquests casos, has d'actuar amb calma i rapidesa, començant per preguntar-li a la víctima si s'està ofegant. Si la resposta és sí, digues-li que la vas a ajudar, perquè no s'espanti quan la manipules.

La maniobra d'Heimlich no és difícil, però cal tenir en compte que si la víctima és una persona molt obesa o bé és una embarassada, cal posar el puny a la meitat de l'estèrnum.

Si la víctima és un nen menor de 12 mesos

No és recomanable fer la maniobra de Heimlich per les lesions que es poden causar i s'haurà de procedir, a col·locar-cap per avall (sobre l'avantbraç), obrir la boca amb la mà sobre la qual descansa ja donar 5 cops secs a l'esquena per expulsar el cos estrany o trucar ràpidament als serveis d'emergència. Si el nen és més gran hi ha procurar adaptar la força a exercir a l'edat i mida de l'infant, i seure o agenollar per adequar-te a la seva alçada.

Si la víctima està inconscient

Si la víctima està inconscient i estirada a terra, cal col·locar-la cap per amunt i seure a cavall sobre ella, practicant les pressions en el mateix punt i en la mateixa direcció, amb les mans superposades i usant el taló de la mà que està sota . Cal fer diverses sèries de compressions fins que l'objecte sigui expulsat. En cas que no ho expulsi pot ser necessari emprar la reanimació cardiopulmonar (RCP).

Si estàs sol

Si estàs sol i sents que corres perill d'asfíxia, és possible fer-se un mateix la maniobra d'Heimlich: col·loca el puny sobre la part superior de l'abdomen i cobreix-lo amb l'altra mà. Després, busca un suport sòlid com la vora d'una taula o el respatller d'una cadira, i recolza't sobre ell de manera que les mans pressionin amb força i rapidesa cap a dins i cap amunt.

Desde d'Aquasos us desitgem unes Bones Festes i un Millor Any 2026

Ha estat un any de compromís, responsabilitat i servei, vetllant per la seguretat de les persones en entorns aquàtics amb professionalitat i rigor.
Agraïm la confiança dipositada en el nostre equip i el treball constant dels nostres professionals, que cada dia demostren que la prevenció, la rapidesa d’actuació i la formació contínua salven vides.

La sectorial d’Esports de l’entitat i la Generalitat estableixen línies de treball conjunt per reforçar el desenvolupament del sector

Pimec Esports, encapçalada pel seu president August Tarragó, s’ha reunit amb el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, per exposar els principals reptes i oportunitats del sector esportiu a Catalunya, així com per establir una línia de treball conjunta que permeti impulsar polítiques específiques per a la indústria de l’esport.

Durant la trobada, que ha comptat amb diversos membres de la comissió de la sectorial, s’han abordat les principals necessitats del sector, destacant la importància de la formació i la professionalització, així com la creació d’un sistema d’acreditació de competències que faciliti la regularització de treballadors nouvinguts. També s’ha posat de manifest la dificultat d’obtenir dades reals sobre l’impacte del sector esportiu, fet que reforça la necessitat de desenvolupar el Compte Satèl·lit de l’Esport amb l’objectiu de disposar una eina que ordeni i mesuri el sector.

L’entitat també ha assenyalat la necessitat d’adaptar l’IRPF dels professionals del sector i la reducció de l’IVA aplicat a activitats esportives i ha defensat la creació de línies específiques a través de l’ICF destinades a empreses esportives.

El president de Pimec Esports, August Tarragó ha destacat que “és fonamental impulsar un treball conjunt amb la Generalitat per desenvolupar polítiques específiques que reforcin la indústria de l’esport a Catalunya, amb especial atenció a la formació, la regularització de professionals i el finançament adequat de les empreses esportives”.

Pimec i el Departament d’Esports han acordat continuar treballant de manera conjunta amb l’objectiu de fixar línies de col·laboració que impulsin la competitivitat, el desenvolupament i el progrés del sector empresarial esportiu català.

Font: Pimec Esports

La hipotèrmia és una disminució de la temperatura central del cos per sota dels 35 °C. Aquesta condició altera de manera profunda el metabolisme cel·lular, les funcions neurològiques i l’activitat elèctrica del cor. Quan la temperatura baixa de forma progressiva cap a valors inferiors als 30 °C, augmenta de manera significativa el risc d’arítmies greus, fibril·lació ventricular i, finalment, parada cardíaca. La reanimació en aquest context és complexa, però presenta un element diferenciador respecte a altres etiologies: les baixes temperatures poden tenir un efecte protector sobre el cervell, i per tant el pronòstic pot ser sorprenentment favorable si la víctima és reescalfada de manera correcta i sostinguda.

Fisiopatologia de la hipotèrmia i efectes sobre el sistema cardiovascular

Quan la temperatura corporal disminueix, es produeixen alteracions en cascada. Bradicàrdia, reducció del volum minut, vasoconstricció perifèrica i disminució del consum d’oxigen. A temperatures per sota de 32 °C, el cor és particularment vulnerable a arítmies. A mesura que s’aproxima als 28–30 °C, la fibril·lació ventricular i l’activitat elèctrica sense pols esdevenen més probables. Per sota dels 24–25 °C, és freqüent l’asistòlia.

Aquesta depressió global del metabolisme fa que les necessitats d’oxigen cerebral disminueixin dràsticament, i això explica per què persones en parada per hipotèrmia han pogut recuperar-se sense seqüeles greus després de reanimacions prolongades.

T'interessa: Primers auxilis: Exposició al fred

Avaluació inicial i criteris diagnòstics

Davant una víctima en hipotèrmia greu, l’avaluació ha de ser acurada. Els moviments han de ser mínims, ja que fins i tot un estímul mecànic pot desencadenar arítmies malignes. La temperatura central s’ha de mesurar idealment amb sonda esofàgica o rectal profunda per obtenir un valor fiable.

Una persona en parada cardíaca per hipotèrmia pot presentar signes vitals gairebé imperceptibles. Respiració molt lenta, pols dèbil o difícil de detectar i rigidesa per la mateixa temperatura baixa. Per tant, és fonamental dedicar temps suficient a la valoració del pols (fins a 60 segons).

Suport vital bàsic i avançat en hipotèrmia

Compres­sions toràciques i ventilació
Si no hi ha signes de vida, s’ha d’iniciar RCP immediatament. Les compressions es fan igual que en qualsevol altra parada, a 100–120 per minut. La hipòxia és freqüent en els accidents per fred (submersió, vent, neu), per tant la ventilació és prioritària.

Desfibril·lació
La desfibril·lació pot ser menys efectiva per sota dels 30 °C. Es recomana

• Si hi ha fibril·lació ventricular, aplicar una descàrrega.
• Si no hi ha resposta, esperar a reescalfar per sobre de 30 °C abans d’intentar descàrregues repetides.

Fàrmacs
L’ús d’adrenalina i altres fàrmacs és controvertit a temperatures molt baixes. Per sota de 30 °C, el metabolisme hepàtic és insuficient i els medicaments poden acumular-se fins a nivells tòxics quan el pacient es reescalfa. Per això

• S’aconsella limitar o evitar l’administració fins que el pacient superi els 30 °C.
• Entre 30 °C i 35 °C, ampliar els intervals entre dosis.

T'interessa: Fer RCP només amb les mans duplica les possibilitats de supervivència

Estratègies de reescalfament

El component crític en la reanimació és el reescalfament adequat. Les tècniques es classifiquen en:

Reescalfament passiu extern. Indicat en hipotèrmies moderades

• Mantes tèrmiques, entorn càlid, retirada de roba mullada.
• S’aprofita la producció de calor pròpia del pacient.

Reescalfament actiu extern. Útil en hipotèrmia greu però amb circulació

• Aire calent forçat.
• Mantes elèctriques.
• Bosses d’aigua calenta col·locades en zones centrals (axil·les, engonals).

Reescalfament actiu intern (invasor). És la tècnica d’elecció en parada cardíaca per hipotèrmia

• Fluids intravenosos escalfats a 40–42 °C.
• Rentats peritoneals o toràcics amb solució escalfada.
• Oxigen humidificat calent.
• Tècniques extracorpòries com ECMO o bypass cardiopulmonar, considerades el “gold standard” perquè reescalfen de manera ràpida i proporcionen circulació i oxigenació.

Els centres amb ECMO han demostrat supervivències excel·lents fins i tot en pacients amb temperatures extremadament baixes i temps prolongats en parada.

Pronòstic i criteris de continuïtat o cessament de la reanimació

La regla fonamental és clara. En hipotèrmia, la reanimació s’ha de mantenir fins que el pacient arribi com a mínim als 32–34 °C, tret que existeixin lesions incompatibles amb la vida. Això implica que les maniobres poden ser molt més prolongades que en situacions normotèrmiques.

Els factors que indiquen un millor pronòstic inclouen

• Joventut i absència de malalties prèvies.
• Submersió en aigua freda però neta.
• Inici ràpid de maniobres de reanimació.
• Accés precoç a ECMO.

Resumint, la parada cardíaca per hipotèrmia constitueix una situació clínica singular: potencialment mortal, però amb opcions de supervivència insospitades si s’aplica un maneig adequat. El reescalfament controlat, la reanimació persistent i l’accés a tècniques extracorpòries transformen el que seria una parada irreversible en altres contextos en un escenari amb possibilitats reals de recuperació neurològica plena. Per això, la formació específica i la coordinació amb centres capacitats són essencials per millorar els resultats en aquest tipus de pacients.