Comencen les més de 15 festes aquàtiques a les piscines que gestionem des d'Aquasos a les províncies de Barcelona, Lleida i Tarragona
     
|
La primera serà aquest cap de setmana del 13 i 14 de juliol a la piscina municipal de Capellades (Barcelona)
La supervisió constant i una tasca prèvia de conscienciació amb els nens són vitals per evitar que l'aigua es converteixi en l'escenari d'una tragèdia
La petita Ruth, de set anys, té clar com actuar a la piscina aquest estiu: "És important aprendre a nedar, estar sota la supervisió d'un adult i sense fer jocs perillosos prop de l'aigua, perquè et pots caure", explica, encara mullada, després de sortir de la piscina del Col·legi litterator d'Aranjuez (Madrid). Allà s'acaba de celebrar un simulacre d'ofegament i rescat en piscina de què aquesta estudiant de Segon de Primària ha estat la protagonista. I una cosa més: "Tampoc es pot molestar el socorrista, perquè ell està per ajudar, no per jugar amb nosaltres".
Pot ser que el col·lectiu infantil no sigui el que més ofegaments pateixi, "però sí que és el més evitable. Si la persona adulta assumeix la seva responsabilitat, l'accident es pot evitar ", sosté Laura Muñoz, responsable de Comunicació de l'Associació DIA de Víctimes d'Accidents, organitzadora d'aquest simulacre celebrat el passat 4 de juny i que va comptar amb la col·laboració del SUMMA 112 i de la Policia Municipal. En els primers cinc mesos de 2019, han mort 85 persones per ofegament; xifra que va ascendir a 373 l'any passat, segons la Federació Espanyola de Salvament i Socorristes.
Què fer en cas d'accident?
El primer és avisar els serveis d'emergències, és a dir, marcar el 112: "Quan els ho vam explicar als nens petits, els insistim molt en això, i la veritat és que funciona molt bé", explica Julián Sánchez, coordinador d'Equips Tècnics del SUMMA 112. "Després, valorar els signes vitals: si es mou, si tus o si intenta respirar, cosa que qualsevol persona pot valorar i que li servirà al SUMMA per saber ràpidament si la víctima està viva. I, per descomptat, explicar el que ha passat i on s'està ".
Les precaucions dels adults
Al llarg dels últims quatre anys (de 2015 a 2018), el nombre de morts ha arribat als 1.706, dels quals 111 eren nens i 595 ancians. I encara que pugui semblar que les piscines de casa són més segures, un de cada tres ofegaments succeeix en piscines privades. Per això, s'estigui on s'estigui, és fonamental que els pares prenguin una sèrie de precaucions: "Els nens sempre han d'estar amb un responsable adult; cal respectar les hores de màxima calor; no deixar joguines a la piscina o prop d'ella, perquè ens podem despistar, que el nen vagi a per ells i es pugui caure; i també evitar els menjars copiosos a la piscina ", recorda Julián Sánchez. I és que la tasca del pare o mare comença en el mateix moment en què vam arribar al recinte:
• Examina els possibles perills que hi hagi a la piscina, especialment si no estàs familiaritzat amb ella: quina profunditat té, si hi ha desaigües o algun manteniment en curs, per exemple.
• Posa't en el lloc del teu fill i mira la piscina amb els seus ulls, incloent les seves rutes d'accés i l'estat de la tanca instal·lada en el perímetre (que, segons el Ministeri de Sanitat, ha d'haver una alçada mínima de 1,2 metres )
• La teva vigilància ha de ser permanent mentre estigueu prop de l'aigua (sigui piscina, riu o platja); mai la deleguis al socorrista o en un altre menor (encara que sigui més gran i responsable).
• Observa la regla del 10/20: mira cap a la piscina almenys cada 10 segons, i assegura't que podries agafar-lo del braç en no més de 20 segons.
• No deixis que es banyin sols.
• Millor armilla que flotadors o maneguets, ja que aquests podrien sortir al tirar-se a l'aigua, i comprova que tenen el logotip "CE" que certifica que està homologat.
• Ensenya als nens a surar i nedar com més aviat millor, ja que això incrementarà les possibilitats que no s'ofeguin.
Què és el que NO has de fer?
Socórrer una persona en dificultats és una reacció lògica que, per descomptat, també tenim quan estem a la piscina oa la platja. Però convé pensar primer si s'està capacitat per prestar aquesta ajuda: s'han donat molts casos de persones que, volent ajudar, van acabar morint al costat de la persona que estava en perill.
Si hi ha un socorrista i aquest no s'ha adonat, el millor és avisar-i deixar-li actuar; si no n'hi ha i la víctima està activa (és a dir, encara s'està movent), facilitar-li un flotador o perxa a la qual es pugui agafar. Però si no la tenim ni estem entrenats per socórrer la víctima, "el millor és esperar. Si estem en un lloc on no fem peu, convé posar-se prop de la víctima i deixar que s'ofegui, és a dir, que passi a ser víctima passiva ", afirma Marcos Andrés, socorrista i treballador social de Fundtrafic, la fundació de l'Associació DIA . "Llavors ja se li pot abordar i treure de l'aigua, per iniciar la valoració" i, si escau, reanimació.
En qualsevol cas, la rapidesa d'acció (sempre amb sentit comú) és fonamental. Davant d'un ofegament, cal aplicar la regla del 10%: "Des que perd el coneixement, cada minut que passa sense que vaig actuar redueix en un 10% les possibilitats de recuperació de la víctima", explica Andreu. Pot ser que, si passa massa temps i no hem fet res, la possible recuperació deixi seqüeles importants.
També hi ha una altra sèrie d'actuacions que sempre convé evitar:
• No permetis que els nens juguin amb el material de salvament; no són joguines.
• Evita menysvalorar les caigudes que puguis patir a la piscina, ja que fins a un cop en aparença inofensiu pot tenir conseqüències serioses.
• No consumeixis alcohol ni drogues a la piscina, ja que et donen una falsa sensació de control, fent que et sobrevaloris i no analitzis bé la realitat.
• No deixis que els teus fills es fiquin a la piscina amb els cordons del banyador lligar. S'han donat casos en què aquest cordó s'ha encaixat en alguna reixa al fons de la piscina.
• És millor que evitis el bany a les dues hores següents al menjar, i molt especialment si l'aigua està especialment freda. El que ens explicaven de petits i que ens semblava una exageració té la seva raó de ser: el contrast de temperatures farà que el cos mogui sang de l'estómac, on està concentrada durant la digestió, a les extremitats. El tall de digestió no causa la mort, però els seus símptomes (vòmits, marejos) poden provocar un accident amb conseqüències greus.
I els nens, què poden fer?
Com a pares, és essencial assegurar-se que els nens són conscients de les mesures de precaució que han de tenir sempre presents, entre elles exercir la màxima cura en caminar per la vora o àrees limítrofes a la piscina (l'anomenada "zona de platja") , per evitar caigudes imprevistes; respectar el temps de digestió; que, si veuen algú que ha patit un accident, o perden de vista a un germà o un amic, avisin ràpidament a un adult; i, finalment, no tirar-se de cop a l'aigua, perquè poden fer-se mal.
Font: El Pais
Els professionals del sector del salvament i socorrisme aquàtic que encara no s'han inscrit en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya (ROPEC), com és preceptiu per a l'exercici de la professió, podran actuar com a tals en aquesta propera temporada d'estiu 2019 .
El Govern ha ampliat aquest dimarts fins al 30 de setembre de 2019 el termini de suspensió del règim sancionador aplicable als professionals del sector del salvament i socorrisme aquàtic per a aquesta infracció administrativa, que havia finalitzat el passat 1 de gener, després de diverses suspensions successives.
Segons ha informat la Generalitat, "tot i el gran nombre de professionals del sector concret de salvament i socorrisme inscrits al ROPEC, que es comptabilitza en més de 6.000, no tots ells es troben en situació d'actiu com socorristes o amb disponibilitat per actuar com a tals en aquesta propera temporada d'estiu 2019 ".
"En aquest context, no es podrien atendre totes les necessitats de socorristes previstes per a la propera temporada, el que posaria en perill la seguretat de les persones usuàries de les corresponents instal·lacions i platges del territori català", assegura el Govern.
L'objectiu de la mesura és que durant aquest nou període de temps no s'apliqui el règim sancionador que estableix la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport, i es doni més temps als socorristes per normalitzar la seva situació.
Font: La vanguardia
Una nena de 5 anys va morir dimarts passat ofegada en una platja de Tarragona després d'anar a la deriva i endinsar-se al mar uns 300 metres amb el seu flotador. La petita, de nacionalitat georgiana, estava de vacances amb els seus pares en un hotel de la Pineda (Vila-seca, Tarragona).
A més de Salvament Marítim, s'han mobilitzat la Policia Local, Mossos, els Bombers de la Generalitat i una embarcació de Creu Roja. Aquesta última embarcació ha recollit la nena inconscient, però no han aconseguit reanimar-la.
La platja estava sense vigilància de professionals.
El servei de salvament i socorrisme encara no ha començat a les platges, fet que va propiciar l'accident, ja que els pares no sabien nedar i no van poder fer res.
Fonts del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) han informat que s'han activat dues unitats al Port de Tarragona, on Salvament Marítim ha portat a la menor en parada cardiorespiratòria.
Després de practicar la reanimació cardiopulmonar durant 45 minuts, no han pogut reanimar-la i la menor ha mort. El SEM ha activat el seu quip de psicòlegs per atendre els familiars.
Fonts de Protecció Civil de la Generalitat han informat a Europa Press que el telèfon d'emergències 112 ha rebut l'avís des del xiringuito de la platja de la Pineda que la nena s'estava endinsant en el mar amb el flotador.
Font: elPeriódico
EL 70% DE LES PLACES DE SOCORRISTA, QUEDARAN SENSE COBRIR.
L'associació d'empreses catalanes de socorrisme aquàtic AECSA preveu una temporada d’alt risc degut a la impossibilitat d’ocupar més de 9.700 places de socorrista.
La renovada associació d’empreses de Catalunya que gestionen el salvament aquàtic, tant del sector públic com privat, entre les que es troben AQUASOS, RESCATADORES, SERVITUR, GIRAVOLT, GIROSOS, MARSAVE, PROACTIVA, META GESTIÓ i AUNAR entre d’altres, alerta sobre la dificultat actual en que es troben per realitzar contractacions de professionals de salvament i socorrisme aquàtic, deguda a la restrictiva Llei 7/2015 del 14 de maig, de l’exercici de professions de l’esport.
Actualment, per exercir de socorrista a Catalunya, el/la professional ha d’estar inscrit/a al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC). Cap professional que no disposi de la seva inscripció al registre, pot exercir la professió i, per tant, no pot treballar a cap instal·lació o espai aquàtic.
Què es necessita per inscriure’s al ROPEC?
https://canalempresa.gencat.cat/es/integraciodepartamentaltramit/tramit/PerTemes/Registre-Oficial-de-Professionals-de-lEsport-de-Catalunya
Quin és el problema?
La manca de previsió i el desconeixement del sector per part de l’Administració que gestiona la regulació de les titulacions, ha provocat que actualment a Catalunya, no hi hagi prou professionals que compleixin amb les condicions que marca la normativa. Aquesta problemàtica, que ja va ser alertada per AECSA en el moment de la seva aparició, ve determinada per una sèrie de factors que no han estat corregits ni previstos per garantir que, l’aplicació de la norma, no afectés a la seguretat de les persones que gaudeixen de piscines, platges i resta d’espais aquàtics a Catalunya.
Entre els diferents factors, cal destacar-ne els següents:
1. El camí del món educatiu al món laboral no ha estat ni ben organitzat, ni ben desenvolupat. Actualment, el perfil de joves que cursa el cicle esportiu, no ho fa perquè vulgui dedicar-se a treballar com a socorrista i ho demostra la baixa, o escassa contractació d’aquests alumnes que, tot i haver realitzat les seves pràctiques en empreses, després no volen treballar i, en la majoria dels casos, marxen a gaudir de les vacances d’estiu.
2. Un curs llarg, car i poc rendible. 1.155 son les hores que han de dedicar els alumnes que vulguin aconseguir la titulació de socorrisme mitjançant el cicle formatiu on, en la majoria dels casos, hauran de pagar uns 900,00€ per després poder treballar no més de 6 mesos continuats a causa de la temporalitat del sector.
3. El sector educatiu no es capaç de generar suficients professionals. Ni els centres educatius ni els centres acreditats pel SOC, son capaços de formar, en un any, el nombre de socorristes que es necessiten per cobrir les places de treball a Catalunya.
4. Argentina i Uruguai com a recurs. Les titulacions que presenten els professionals de països com Argentina i Uruguai, son, en la majoria dels casos, homologables amb les que tenim aquí, però el tràmit és llarg i lent i, com a conseqüència, abans de tenir aquesta homologació que els permetria apuntar-se al ROPEC, aquestes persones ja han marxat perquè la temporada ha finalitzat.
Tot i tenir exemples de fracàs, a Catalunya es va seguir endavant amb l’aplicació de la norma.
https://www.elimparcial.es/noticia/191548/sociedad/galicia-sin-socorristas-enpleno-verano-pone-en-riesgo-la-seguridad-de-los-banistas.html
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/galicia/2018/07/10/falta-socorristasimpide-veintena-concellos-cubrir-plazas/0003_201807G10P6991.htm
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/galicia/2017/02/15/socorristas-podranseguir-ejerciendo-certificado-profesionalidad-galicia-durante-cuatroanos/0003_201702G15P10991.htm
Per més informació:
Albert Calabuig President d’AECSA
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Telèfon: 648 75 24 78