Sembla que els darrers anys hi ha un cert interès pels esports extrems. Bicicleta de muntanya per llocs impossibles, foras de pista increïbles practicant esquí, surfejar onades gegants, postures sorprenents a la pràctica del ioga… i l'apnea esportiva es troba entre elles.

A primera vista sembla un esport 'de segona', més un hobbie o una pràctica sense risc. Però la realitat és ben diferent.

Què és l'apnea esportiva en realitat?

A grans trets, suposa mantenir la respiració per nedar a les profunditats.

Molts practicants d'altres esports com busseig recreatiu, surf, pesca submarina o fotografia marina també practiquen l'apnea esportiva per un tema de preparació física.

Però per als que s'hi dediquen de forma exclusiva, la perceben com una cosa diferent. Hi ha un component de superació, de fondejar els límits personals.

Els riscos de l'apnea esportiva

Bàsicament la seva pràctica consisteix a agafar aire, i baixar a l'aigua uns 20 metres, per tornar a pujar, a pulmó.

Això suposa el risc d'un síncope durant l'ascens. Aquest és un procés fisiològic complex en què intervenen els canvis de pressió i els gasos que estan a la sang i als teixits corporals. Es produeix a causa d'un dèficit d'oxigen al cervell durant l'apnea.

Això pot comportar un desmai, que a certa profunditat pot provocar l'ofegament del qui el pateix. El millor per assegurar-se que això no passi és, a més d'una pràctica responsable, fer-ho sempre amb un company.

Per això l'ascens ha de ser controlat, i mai no s'ha d'entrar en pànic.

L'apnea esportiva és una pràctica que necessita temps per evolucionar. Paciència i sobretot constància per superar límits i pors.

Què passa al teu cos durant la pràctica d'apnea esportiva?

Principalment, una gran consciència sobre els teus límits, físics i psicològics. Saber cultivar una mena de meditació, fer entrar el cos en letargia, estalviant energia i oxigen.
Mantenir el teu organisme fins a 2 minuts sense respirar (els temps varien però la mitjana es troba en aquest temps) ens ensenya a optimitzar la respiració.

El cos comença a enviar la sang als llocs bàsics per a la vida.

La freqüència cardíaca es redueix fins als 12-15 batecs per minut. La saturació de la sang baixa al 50% i la capacitat dels pulmons es comprimeix fins a un volum dun litre. La capacitat mitjana dun adult sa és de cinc litres.

Beneficis de l'apnea esportiva

Quan frenem la nostra respiració, però ho fem amb els pulmons buits d'oxigen (després d'expirar), facilitem el retorn de la sang venosa al cor. Però quan ho fem amb els pulmons plens, ajudem a la ventilació de tots els alvèols pulmonars, i així ventilem fins i tot zones que normalment no ho estan. Aconseguim una oxigenació molt més plena.

En produir-se una oxigenació més completa, estimulem la circulació de la sang, que és inseparable de la respiració. Així, els residus carbònics del nostre cos es cremen amb més intensitat i s'accelera l'aportació d'oxigen a la sang. Practicar l'apnea esportiva també és una excel·lent tècnica de relaxació. De fet, tècniques de respiració amb apnea s'usen en modalitats esportives com el ioga.

Què necessites per a la pràctica?

Sobretot una formació adequada, d'acord amb el perill de l'esport en què t'iniciaràs. Cal ser sempre prudent i conèixer els nostres límits. Oblida't d'avançar en 5 minuts, això mai passa. El qualsevol esport l'evolució porta temps i pràctica. Pren-te el teu temps i progressaràs de forma segura.

Quelcom indispensable: practica l'apnea sempre acompanyat.