La fisioteràpia a la piscina està motivada per la gran quantitat de beneficis que aquesta reporta als pacients. L'aigua és un mitjà ideal per treballar: la coordinació, l'equilibri, la reeducació de la marxa, la força de la mobilitat, la disminució de l'espasticitat, etc. I no només això, permet eliminar la rutina que pugui aparèixer als tractaments de pacients crònics.

Comparant els exercicis realitzats a la sala de rehabilitació amb els exercicis aquàtics, s'observen millores en els pacients, ja que:

• Facilita o resisteix el moviment depenent de la posició.
• Disminueix l'espasticitat muscular.
• La capacitat de moviment és més gran dins de l'aigua i menor la sensació de dolor o molèstia.
• El treball d'elasticitat és més agradable al medi aquàtic.
• Ofereix seguretat davant la possibilitat de caigudes.
• Millora la pròpia percepció de la posició del nostre cos a cada moment.
• La sensació tant de dolor muscular com de sobrecàrrega després de lexercici és de menor intensitat i menor el nombre de lesions.
• Permet treballar més temps, ja que la sensació de fatiga apareix més tard.
• La despesa calòrica en aigua és superior, i més gran la pèrdua de calor i sudoració, encara que l'individu no té sensació
d'estar suant.
• La resistència contra laigua i el corrent afavoreix la qualitat de lentrenament augmentant la forma física progressivament.

L'ús del medi aquàtic en fisioteràpia està contraindicat en casos d'hipersensibilitat al clor i en situacions d'alteracions coronàries, que han d'estar subjectes a control mèdic.

El contingut de les sessions ha de ser variable però sempre encaminades a treballar els objectius plantejats anteriorment. Al llarg de les sessions, es combinen exercicis específics, amb jocs adaptats, en què es combinen diversos dels nostres objectius alhora.

La fisioteràpia a la piscina no només serveix com a vehicle per millorar físicament, sinó que també s'aconsegueix millorar anímicament.