És la por incontrolable i desproporcionada que experimenten algunes persones a la proximitat de grans masses d'aigua. L'ansietat i el malestar solen desencadenar-se davant de la visió propera del mar i apareixen de forma persistent cada vegada que aquesta situació es repeteix.

Els que pateixen talasofòbia es veuen impossibilitats per gaudir d'una jornada de platja, un dinar, un passeig al costat del mar, un creuer o fins i tot una simple caminada per un passeig marítim. En aquestes situacions, el temor a l'aigua resulta desmesurat i incita a allunyar-se amb la màxima urgència dels voltants del mar.

Si pateixes aquesta fòbia i se't presenta un episodi de por davant de la contemplació de l'oceà, és molt probable que comptis amb escassa capacitat per controlar aquesta intensa emoció i puguis arribar a viure instants de pànic veritable.

També és habitual que tot això s'acompanyi de pensaments involuntaris irracionals relacionats amb la possibilitat d'ofegar-te o fins i tot ser víctima de l'atac d'alguna espècie marina.

De vegades, el terror també pot aparèixer amb la simple visió d'un vídeo o una pel·lícula que mostri imatges dels mars o de grans volums d'aigua, encara que et trobis físicament molt lluny del líquid element. En casos extrems, una fotografia senzilla d'una platja podria ser suficient per desencadenar tota la seqüència desagradable de símptomes associats a l'ansietat.

Símptomes de la talasofòbia

Solen mostrar notables diferències individuals de tipologia i intensitat, encara que són molt similars als que es presenten a la majoria de les fòbies:

- Ansietat desmesurada i difícil de controlar.
- Comportaments d'evitació i d'escapament respecte de l'estímul fòbic: el pacient intentarà allunyar-se del mar o intentar no enfrontar-se a la seva visió.
- Impossibilitat de pensar o actuar racionalment en els moments en què es pateix l'episodi de por.
- Símptomes associats a l'ansietat: taquicàrdia, sudoració excessiva, sequedat de boca, dolor al pit, respiració agitada, marejos, hipertensió arterial, nàusees, vòmits, calfreds, etc.

Si no pateixes aquest trastorn, és possible que el percebis com un problema de poca rellevància, però els qui el pateixen senten que la seva capacitat per desenvolupar una vida social normalitzada està molt minvada. De fet, les persones que tenen talasofòbia experimenten severes limitacions per compartir nombroses activitats amb la família, els amics o el seu entorn social.

Com superar la talasofòbia

Si sospiteu que podeu patir aquesta fòbia, és imprescindible que acudiu a buscar l'ajuda professional d'un facultatiu especialista. Ell estudiarà el teu cas i decidirà quin tractament necessites, comptant sempre amb la teva aprovació i el teu compromís.

En línies generals, el procediment a seguir serà similar al que sol desenvolupar-se respecte d'altres fòbies o pors irracionals. Es fonamentarà en dues línies dactuació:

1) Reduir gradualment els nivells d'ansietat que es presenten davant de la visió de grans masses d'aigua, mitjançant l'aplicació de tècniques de relaxació muscular progressiva i control de la respiració. Amb això és possible aconseguir que el pacient sigui capaç de fer front a la por i dominar-lo de forma voluntària.

2) Modificar o revertir els pensaments negatius que provoca la contemplació del mar relacionats amb els riscos d'immersió, ofegament o atac d'animals marins. Aquestes idees solen aparèixer de manera insistent i no responen a una situació de perill real objectiu.

En tot cas, el tractament de la talassoteràpia pot ser un procés lent, que es prolongui durant alguns mesos i requereixi un fort compromís per part del pacient.