L'Associació d'Empreses Catalanes de Socorrisme Aquàtic (AECSA) sosté que la manca de socorristes amb la titulació obligatòria per exercir a les platges, piscines i parcs aquàtics de Catalunya ha portat a algunes empreses a falsejar documents oficials i col·locar a persones no preparades sota figures inventades com el 'auxiliar de socorrista'. Almenys dues empreses podrien haver incorregut en aquests delictes segons l'associació, que ja les ha denunciat davant de la Fiscalia Provincial de Tarragona. Aquesta associació sosté a més que un ajuntament de la Costa Daurada (Tarragona) podria haver prevaricat en no controlar el servei que tenen contractat amb una d'aquestes dues empreses per gestionar el servei de socorrisme de les seves platges.

L'associació - de la qual formen part empreses com Aquasos, Rescatadores, Aumar i Proactiva- denunciava públicament l'abril passat que faltaven socorristes per una llei autonòmica aprovada el 2015 que considera "massa restrictiva".

EL PERIÓDICO ha contactat amb les dues empreses denunciades, una de les quals assegura que van rebre una Inspecció de Treball i "tot era correcte". Aquesta empresa, a la qual anomenarem A, gestiona nombroses piscines de càmpings, hotels i parcs aquàtics. Fonts d'aquesta empresa A asseguren que aquestes denúncies responen a una guerra pel control de parcs aquàtics. "AECSA està intentant perjudicar-nos perquè ha perdut molts clients i perquè vol que s'elimini el ROPEC per poder contractar gent poc preparada i pagar poc. Nosaltres estem a favor de la professionalització i per això sempre ens hem negat a entrar en aquesta associació ", explica un portaveu de l'empresa denunciada, qui es desmarca dels delictes imputats perquè ells només es dediquen a prestar serveis.

Treballadors afectats

Segons AECSA, per poder atendre a tots els seus clients, aquesta empresa amb una important presència en coneguts parcs aquàtics catalans presumptament hauria contractat treballadors del Perú a través d'un empresari peruà. La il·legalitat, denuncien, rau en primer lloc en la intermediació. Segons AECSA, l'intermediari cobra 300 dòlars americans a cada postulant que vol viatjar a Espanya per treballar, una cosa totalment prohibit segons la llei d'estrangeria espanyola.

Els treballadors afectats han denunciat a aquesta empresa A per "pressions i amenaces tant per part de l'empresa catalana com per l'empresa que gestiona les contractacions en origen", expliquen fonts de AECSA, la versió compta amb el suport de sis afectats que han decidit afegir-se a la denúncia.

Aquesta empresa, sempre segons les investigacions de la Asociaciación, podria haver incorregut també en la falsificació de titulacions d'aquests treballadors i passar el filtre d'estrangeria. "Els treballadors que han contactat amb nosaltres asseguren haver-se format a Perú durant el mes de desembre del 2018, i el seu títol, del qual tenim diverses còpies, diu que la formació es va realitzar al 2013. Anterior sempre al maig del 2015 per poder entrar dins de la disposició addicional transitòria del ROPEC ", expliquen fonts de AECSA. Per tot això, l'associació considera que està incorrent en delictes d'intrusisme professional, falsificació documental en un organisme públic i delicte contra els drets dels treballadors.

"Figures inexistents"

L'altra empresa denunciada, B, assegura un portaveu de AECSA a aquest diari, "va decidir inventar-se una figura inexistent anomenada auxiliar de socorrista", sota la qual van treballar persones sense la titulació oficial de socorrista obligatòria a Catalunya i que, per tant, tampoc estan inscrits en el ROPEC, un registre de professionals de l'esport de Catalunya. "És important remarcar que aquestes persones no estan capacitades per realitzar tasques de rescats acuáitcos en cas que es produeixi una situació d'emergència que ho requereixi. Per tant, es tracta d'una irresponsabilitat de grans dimensions ", expliquen fonts de l'associació.

Aquest diari s'ha posat en contacte amb aquesta empresa B i asseguren que aquesta figura "s'està utilitzant en moltes platges de Catalunya" com "vigilants de platja", i recorda que la Generalitat va aprovar una moratòria del règim sancionador de la Llei que regula el sector del socorrisme. En altres paraules, no es sancionaria a les empreses ni als professionals que no compleixin els requisits. Aquests "vigilants de platja" han realitzat les mateixes tasques que els socorristes excepte el rescat a l'aigua.

Aquesta segona empresa, constituïda a mitjans dels noranta som cooperativa, havia de tenir per contracte 14 socorristes més un coordinador per als mesos de juny i setembre, i 29 socorristes més un coordinador per als mesos de juliol i agost. Segons l'associació d'empreses catalanes de socorrisme aquàtic, que va contractar a investigadors privats, a les platges es van comptabilitzar un màxim de 20 treballadors, i molts d'aquests treballaven com a auxiliars de socorristes. Així, AECSA denuncia que l'empresa podria estar incorrent en "delictes de lesions imprudents i fins i tot homicidis imprudents", intrusisme laboral al "saltar-se la llei catalana de l'esport" que obliga a contractar a professionals inscrits en el ROPEC. Així mateix, consideren que l'Ajuntament prevaricació en permetre aquestes irregularitats.

La platja, fora de l'ROPEC

El sindicat UGT també ha denunciat l'empresa B, però per altres motius: "Per no aplicar el conveni sectorial", una cosa obligatori des del 9 de març de l'2018. Segons fonts del sindicat, no s'estaven aplicant en les platges que gestionava les condicions laborals, treballant sis dies a la setmana i nou hores diàries. També s'ha denunciat la gestió en quatre platges.

Respecte a la debat oberts sobre la idoneïtat del ROPEC, que sembla enfrontar a algunes empreses i associacions de salvament i socorrisme, UGT considera que és correcte per regular activitats esportives com a vigilant d'una piscina o d'activitats aquàtiques dirigides. Per a les platges caldria, assegura el seu portaveu Carlos Parra, un altre tipus de regulació. "No es pot comparar el treball i els riscos que hi ha en una piscina i en una platja. Demanem una normativa clara per regular la seguretat a les platges. L'únic que cal és una norma franquista de 1972 de dues pàgines. Aquesta norma no marca els mínims com el nombre de socorristes per metre de platja ni les infraestructures necessàries. Només a les Balears i les Canàries hi ha algun decret sobre això, però tampoc gran cosa ", assegura el portaveu sindical, membre de la plataforma 'SOS Socorrista'.

Els socorristes de les platges haurien, segons el criteri de la UGT, estar regulats per la Conselleria d'Interior i no pel departament d'Esport. Parra explica que aquests socorristes són "un cos de seguretat més", ja que quan és necessari truquen al 112 i filtren moltes emergències. "Un bomber també ha de tenir el ROPEC perquè ha d'estar en forma?", Ironitza el representant sindical.

Amb tot, la UGT denuncia que la manca de socorristes i una regulació clara en les platges s'ha traduït d'alguna manera en 28 ofegaments aquest estiu. "El 50% es va produir en zones no vigilades, però hi havia activitats d'oci com xiringuitos, de manera que es fomentava el seu ús, el bany, i en un altre 20 o 30% no havia vigilant per estar fora d'horari o fora de temporada.

Qui defineix que la temporada comença l'1 de juny, per exemple, si la gent ja s'està banyant al maig? ", sosté Parra.

Font: elPeriódico