Aquasos

natacion beneficios mentales socorristas barcelonaLa natació és un esport meravellós per cuidar la salut, ja que no només us sentireu millor físicament, sinó que el vostre estat d'ànim serà més positiu. A més, és una activitat que afavoreix el benestar cerebral.

Els beneficis que té la natació per a la ment fan que sigui un esport altament recomanat per a totes les edats i condicions físiques. Tal és així que actualment la majoria dels gimnasos i instal·lacions esportives compten amb una piscina.

Generalment, són més conegudes les aportacions de la natació a l'aspecte físic. Això és perquè aquest esport produeix canvis molt positius en la capacitat aeròbica, postura i la potència muscular, sense esmentar que és l'esport ideal per a aquelles persones que pateixin una lesió o dolor a les articulacions.

Per què fer natació és bo per a la ment?

Més enllà de l'anterior, per altra banda hi ha els beneficis de la natació per a la ment. Durant una sessió d'entrenament, es potencien variables psicològiques com ara la concentració, la presa de decisions o la coordinació. A més, la piscina és l'ambient perfecte per desconnectar de la rutina i deixar enrere els pensaments negatius. Per totes aquestes raons, a continuació aprofundirem en els beneficis de la natació per a la ment.

1. Millora la salut del cervell

La natació, com qualsevol altre exercici aeròbic, requereix que el cor estigui bombant sang a tots els òrgans de manera contínua. Com a conseqüència d'això, el cervell rep una aportació extra d'oxigen que permet optimitzar-ne el funcionament.

La sang i els nutrients arriben a més àrees cerebrals. Una àrea ben oxigenada és una regió més funcional i amb més capacitat per treballar. Per la seva banda, laugment en lalliberament de neurotransmissors provoca que les connexions entre neurones estiguin més actives.

2. Potència la coordinació motora

La natació és un esport que requereix un alt coneixement de la tècnica. No només cal moure els braços i les cames, sinó que s'ha de fer d'una manera concreta i de forma sincronitzada. A més, no hi ha una única manera de nedar, sinó que hi ha diversos estils: crol, braça, esquena i papallona.

Cadascú requereix que el nedador aprengui a moure les extremitats d'una manera determinada i que integri aquests moviments com si fos una coreografia.

Dominar la tècnica és fonamental per tenir un bon rendiment, ja que en estar a l'aigua, el component de fatiga pot arribar a ser molt rellevant. Per tant, fer bé els moviments permetrà una optimització de l'esforç físic i més capacitat per controlar el cansament.

3. Permet la reflexió i la introspecció

La majoria dels nedadors afirma que el fet d'estar a l'aigua fent un moviment mecànic els deixa molt marge per pensar i reflexionar mentre s'entrenen.

Tot i això, pensar en excés pot ser una arma de doble tall. D'una banda, pot ser una bona oportunitat per a la introspecció i l'organització d'idees que durant el dia, a causa de la rutina, és més difícil fer. Però de l'altra, pot suposar la remugació de pensaments negatius.

La natació és un esport molt beneficiós per a la ment

Encara que els beneficis de la natació per a la ment no siguin tan coneguts com els físics, això no vol dir que aquest esport no tingui res a aportar en el pla mental. De fet, les adaptacions psicològiques es comencen a notar abans que les físiques.

Un dels grans avantatges daquesta activitat és que es pot començar a practicar a qualsevol edat; no cal tenir una edat o condició física determinada. La pràctica beneficia totes les persones que el practiquin perquè, en fer-se en un medi com l'aigua, l'impacte sobre les articulacions es redueix i el risc de lesió és menor.

 

ok apnea socorristas catalunya piscina el desafio antena3Sembla que els darrers anys hi ha un cert interès pels esports extrems. Bicicleta de muntanya per llocs impossibles, foras de pista increïbles practicant esquí, surfejar onades gegants, postures sorprenents a la pràctica del ioga… i l'apnea esportiva es troba entre elles.

A primera vista sembla un esport 'de segona', més un hobbie o una pràctica sense risc. Però la realitat és ben diferent.

Què és l'apnea esportiva en realitat?

A grans trets, suposa mantenir la respiració per nedar a les profunditats.

Molts practicants d'altres esports com busseig recreatiu, surf, pesca submarina o fotografia marina també practiquen l'apnea esportiva per un tema de preparació física.

Però per als que s'hi dediquen de forma exclusiva, la perceben com una cosa diferent. Hi ha un component de superació, de fondejar els límits personals.

Els riscos de l'apnea esportiva

Bàsicament la seva pràctica consisteix a agafar aire, i baixar a l'aigua uns 20 metres, per tornar a pujar, a pulmó.

Això suposa el risc d'un síncope durant l'ascens. Aquest és un procés fisiològic complex en què intervenen els canvis de pressió i els gasos que estan a la sang i als teixits corporals. Es produeix a causa d'un dèficit d'oxigen al cervell durant l'apnea.

Això pot comportar un desmai, que a certa profunditat pot provocar l'ofegament del qui el pateix. El millor per assegurar-se que això no passi és, a més d'una pràctica responsable, fer-ho sempre amb un company.

Per això l'ascens ha de ser controlat, i mai no s'ha d'entrar en pànic.

L'apnea esportiva és una pràctica que necessita temps per evolucionar. Paciència i sobretot constància per superar límits i pors.

Què passa al teu cos durant la pràctica d'apnea esportiva?

Principalment, una gran consciència sobre els teus límits, físics i psicològics. Saber cultivar una mena de meditació, fer entrar el cos en letargia, estalviant energia i oxigen.
Mantenir el teu organisme fins a 2 minuts sense respirar (els temps varien però la mitjana es troba en aquest temps) ens ensenya a optimitzar la respiració.

El cos comença a enviar la sang als llocs bàsics per a la vida.

La freqüència cardíaca es redueix fins als 12-15 batecs per minut. La saturació de la sang baixa al 50% i la capacitat dels pulmons es comprimeix fins a un volum dun litre. La capacitat mitjana dun adult sa és de cinc litres.

Beneficis de l'apnea esportiva

Quan frenem la nostra respiració, però ho fem amb els pulmons buits d'oxigen (després d'expirar), facilitem el retorn de la sang venosa al cor. Però quan ho fem amb els pulmons plens, ajudem a la ventilació de tots els alvèols pulmonars, i així ventilem fins i tot zones que normalment no ho estan. Aconseguim una oxigenació molt més plena.

En produir-se una oxigenació més completa, estimulem la circulació de la sang, que és inseparable de la respiració. Així, els residus carbònics del nostre cos es cremen amb més intensitat i s'accelera l'aportació d'oxigen a la sang. Practicar l'apnea esportiva també és una excel·lent tècnica de relaxació. De fet, tècniques de respiració amb apnea s'usen en modalitats esportives com el ioga.

Què necessites per a la pràctica?

Sobretot una formació adequada, d'acord amb el perill de l'esport en què t'iniciaràs. Cal ser sempre prudent i conèixer els nostres límits. Oblida't d'avançar en 5 minuts, això mai passa. El qualsevol esport l'evolució porta temps i pràctica. Pren-te el teu temps i progressaràs de forma segura.

Quelcom indispensable: practica l'apnea sempre acompanyat.

 

deshabiliofobia piscina platja playa socorristas socorrisme salvar vidasEls afectats experimenten una sensació irracional de por, patiment o ansietat davant la idea d'haver de desvestir-se.

La roba de bany deixa al descobert braços, cames o fins i tot el melic, banyadors, biquinis, trikinis... Hi ha persones que poden arribar a viure-ho com una tortura. És el cas dels que senten un profund malestar quan es troben en situacions en què es veuen obligats a desvestir-se davant la mirada aliena com a la platja, a la piscina. El que els passa s'anomena deshabiliofòbia o fòbia a despullar-se.

El més habitual és que aquestes persones sentin una sensació irracional de por, patiment o ansietat davant la sola idea d'haver de treure's la roba. En casos extrems pot passar fins i tot quan estan sols o no hi ha cap persona a prop i s'angoixen només de pensar que algú pugui veure el seu cos.

Causes de la fòbia a treure's la roba

Una causa habitual és haver viscut un esdeveniment traumàtic que hagi deixat una empremta profunda a la memòria de la persona, com haver patit una experiència desagradable o en un vestuari o en una situació en què es trobés nu o nua o fins i tot en circumstàncies en les que va ser víctima d'una agressió sexual. Haver patit una experiència d'aquest tipus, pot propiciar l'aparició de la por a exposar-se sense roba. D'altra banda, el patiment que causa estar descontent amb el cos pot influir a evitar exposar-se públicament.

Altres causes poden estar relacionades amb una baixa autoestima corporal, amb algun complex centrat en alguna part del cos que no vulgui mostrar, amb una visió distorsionada de la imatge o amb el fet de patir un trastorn de la conducta alimentària.

En alguns casos la deshabiliofòbia pot ser un símptoma d'una fòbia més gran, com la fòbia social. La persona, per tant, pot estar contenta amb el cos, però té por de ser el centre d'atenció, encara que sigui durant un breu període de temps. Això fa que algunes persones que pateixin aquest tipus d'ansietat social pateixin també episodis de por de despullar-se.

Una altra possibilitat es dóna en els casos de baixa autoestima en què aquesta persona només veu els defectes del seu cos i s'autoconvenç que si es despulla provocarà crítiques i judicis negatius en els altres.

Com superar aquest trastorn

Aquests són els punts que es recomanen per treballar la por de despullar-se:

- Reconéixer el problema i visualitzar-ne els límits i les conseqüències.
- Preguntar-se quina és la causa del problema.
- Parlar amb persones properes, amics, familiars i parella intentant que la seva fòbia no sigui un tema tabú.
- Aprendre a relaxar-se practicant, per exemple, ioga o meditació per desenvolupar eines eficaces en la gestió de l'estrès.
- Acudir a un professional per treballar les pors, així com les causes i les conseqüències.

La teràpia psicològica és el més recomanable per tractar una fòbia específica. En el treball terapèutic s'escollirà el tractament més acord amb el pacient, que generalment serà una teràpia cognitiu conductual unida a una desensibilització sistemàtica, en què es dota la pesoan dels recursos amb què podrà anar practicant per exposar-se a poc a poc a l'estímul fòbic.

socorristas nino infant miedo por agua piscina playa platja marPerquè els petits perdin la por a l'aigua, se'ls ha d'ajudar a adaptar-se de manera progressiva, no obligar-los mai i fer del bany una experiència divertida

La piscina i la platja són els llocs preferits dels nens durant l'època estival. El motiu principal d'aquesta preferència és el seu element en comú: l'aigua. No obstant això, alguns petits rebutgen completament el medi aquàtic i intenten evitar-lo tant sí com no pel temor que els causa. Per aconseguir que perdin aquesta por, però que mantinguin el respecte que el mar o la piscina es mereixen, entre altres aspectes, cal ajudar-los a adaptar-se a l'aigua de manera progressiva, no obligar-los mai i fer del bany una experiència divertida.

 

 

Cinc consells per vèncer la por a l'aigua

1) Proporcionar-los seguretat: per vèncer la por, cal que el nen se senti segur a l'entorn aquàtic. Per això, els primers contactes s'han de fer sempre en companyia d'un adult que el protegeixi i eviti que el nen s'emporti algun ensurt, que només incrementarà la por.

2) Adaptació progressiva: el contacte amb l'aigua, tant del mar com de la piscina, s'ha de fer en petites passes. En comptes de ficar de cop al petit a l'aigua, és millor jugar amb ell una estona perquè noti les primeres sensacions.

3) No obligar-lo: forçar-lo a banyar-se o castigar-lo i reprendre'l per no voler fer-ho només servirà per augmentar l'hostilitat del nen cap al medi aquàtic. Cal tenir paciència, no accelerar la immersió i deixar que ell mateix estableixi el ritme.

4) Prestar-li ajuda instrumental: flotadors, maneguets, bombolles o xurros són alguns dels instruments aquàtics que es poden proporcionar al nen per incrementar la seva seguretat a l'aigua. Cal mostrar-los a poc a poc, mai de cop, que gràcies a aquests objectes es poden mantenir a la superfície. Sempre cal comprovar que siguin segurs i que estiguin adaptats a l'edat del petit.

5) L'aigua com a joc: a través del joc es pot aconseguir que els nens perdin el temor a l'aigua i que, en comptes de percebre-la com a element perillós, la considerin com un mitjà divertit. A la platja es poden inventar nombrosos jocs a la riba que l'ajudaran a adaptar-se a poc a poc i, a la piscina, es pot optar per jugar amb alguns objectes als esglaons, a la piscina infantil oa la vorera, si no hi hagués aquesta opció.

Les causes de la por a l'aigua

La majoria dels nens se senten molt atrets pel medi aquàtic i gaudeixen i es diverteixen amb els nombrosos jocs i activitats que s'hi poden desenvolupar. Però en alguns casos, lluny d'atracció, l'aigua causa por i rebuig als petits, una circumstància que pot representar un problema a mitjà termini, ja que els impedirà aprendre a nedar i incrementarà així els riscos i perills que implica no saber desenvolupar-se de forma adequada al medi aquàtic.

Per què tenen por aquests nens? El rebuig a l'aigua respon als mateixos tipus de por que davant de l'aprenentatge de qualsevol habilitat. En alguns casos, és por per inseguretat física, perquè el nen anticipa mentalment el mal que pot patir; en altres, el temor sorgeix davant d'amenaces psicològiques que poden provenir dels mateixos temors que els adults projecten en els nens, d'alguna experiència negativa a l'aigua o d'una pràctica pedagògica inadequada quan s'inicia l'aprenentatge de la natació.

Gaudir de l'aigua des que són nadons

Si el nen gaudeix de l'aigua i del moment del bany des que és un nadó, és molt més fàcil que s'hi acostumi amb facilitat al medi aquàtic. Per aconseguir fer del bany un moment únic i agradable, cal mantenir diferents pautes:

- Evitar les temperatures molt altes o molt baixes a l'aigua, que puguin espantar-los i provocar-ne el plor.
- Procureu omplir la banyera a un nivell d'aigua adequat a cada edat, de manera que el nadó se senti segur en tot moment.
- Prescindir dels dolls d'aigua directes sobre el nen, que puguin espantar-lo o inquietar-lo. És millor esbandir de forma suau amb una esponja o amb una petita galleda o cub.
- Fer del bany un moment divertit. Quan són petits, ajuda cantar-los o posar-los música i jugar-hi. Quan són capaços de mantenir-se sols a la banyera, és aconsellable permetre'ls que juguin amb petites joguines d'aigua.
- Sempre amb la presència de l'adult, animar-los a bussejar a la banyera amb poca aigua. Si es permet que submergeixin el cap, s'acostumen al contacte de l'aigua a la cara i s'inicien a la respiració aquàtica.

 

peligro uvas aquasosUn dels riscos del Cap d'Any arriba amb el consum dels tradicionals 12 raïms. L'ennuegament al menjar els 12 raïms, és una seriosa amenaça per a la salut. Fa vint anys, una dona va morir a la capital espanyola per culpa d'aquesta tradició, com va certificar més tard l'autòpsia. La senyora va morir ofegada a l'ennuegar-se i no poder respirar.

L'ennuegament amb el raïm és un problema massa freqüent i representa una amenaça per a la salut amb la qual estem acostumats a fer broma per Cap d'Any. En cas d'ennuegament, la compressió abdominal, o maniobra de Heimlich és la tècnica que hem de realitzar per desobstruir el conducte respiratori i evitar l'ofegament.

T'expliquem com realitzar-la en el cas que algú s'ennuegui amb el raïm aquest Cap d'Any

Els ennuegaments són molt freqüents, encara que en la majoria dels casos es resolen gràcies a que al reflex de la tos és suficient per netejar les vies respiratòries quan una mica de líquid, saliva o una petita porció de menjar ens fa passar una mala estona. Però en ocasions es produeix una obstrucció que pot desembocar en un desenllaç fatal.

 

En aquest cas és molt important tenir en compte les següents recomanacions...

Si la víctima pot tossir

Si la víctima de l'ennuegament pot tossir, el millor és no intervenir per deixar que el reflex natural de la tos faci la seva feina i no picar de mans l'esquena de la persona ennuegada si està dempeus o asseguda, ja que el cos estrany podria desplaçar encara més endins .

No obstant això, si la tos no està tenint l'efecte desitjat i la persona es debilita, pots ajudar-la a doblegar-se per la cintura i inclinar molt cap endavant, per donar-li a continuació algunes de mans enèrgiques entre els omòplats. D'aquesta manera, si el cos estrany es mou, serà cap a fora i no hi ha perill que es encaix encara més en les vies aèries.

 

Si la víctima no pot tossir

Si la víctima no aconsegueix tossir és perquè les seves vies respiratòries estan totalment obstruïdes i corre perill de morir per asfíxia en pocs minuts. En aquests casos, has d'actuar amb calma i rapidesa, començant per preguntar-li a la víctima si s'està ofegant. Si la resposta és sí, digues-li que la vas a ajudar, perquè no s'espanti quan la manipules.

La maniobra d'Heimlich no és difícil, però cal tenir en compte que si la víctima és una persona molt obesa o bé és una embarassada, cal posar el puny a la meitat de l'estèrnum.

Si la víctima és un nen menor de 12 mesos

No és recomanable fer la maniobra de Heimlich per les lesions que es poden causar i s'haurà de procedir, a col·locar-cap per avall (sobre l'avantbraç), obrir la boca amb la mà sobre la qual descansa ja donar 5 cops secs a l'esquena per expulsar el cos estrany o trucar ràpidament als serveis d'emergència. Si el nen és més gran hi ha procurar adaptar la força a exercir a l'edat i mida de l'infant, i seure o agenollar per adequar-te a la seva alçada.


Si la víctima està inconscient

Si la víctima està inconscient i estirada a terra, cal col·locar-la cap per amunt i seure a cavall sobre ella, practicant les pressions en el mateix punt i en la mateixa direcció, amb les mans superposades i usant el taló de la mà que està sota . Cal fer diverses sèries de compressions fins que l'objecte sigui expulsat. En cas que no ho expulsi pot ser necessari emprar la reanimació cardiopulmonar (RCP).

Si estàs sol

Si estàs sol i sents que corres perill d'asfíxia, és possible fer-se un mateix la maniobra d'Heimlich: col·loca el puny sobre la part superior de l'abdomen i cobreix-lo amb l'altra mà. Després, busca un suport sòlid com la vora d'una taula o el respatller d'una cadira, i recolza't sobre ell de manera que les mans pressionin amb força i rapidesa cap a dins i cap amunt.